Nova línia d'atac al càncer de pròstata avançat, en un estudi liderat per un català
L'estratègia podria ser útil quan el tumor ha desenvolupat resistència als fàrmacs actuals
Nou possible front d'atac a les cèl·lules tumorals de pròstata que han desenvolupat resistència al tractament. Un equip liderat per Xavier Salvatella, investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, proposa una nova estratègia, basada a atacar per llocs diferents la proteïna receptora d'andrògens que les cèl·lules tumorals necessiten per sobreviure i proliferar.
L'estudi es publica a la revista "Structure" i obre una nova via contra una malaltia que provoca 75.000 morts anuals a Europa.
En la majoria del casos, el càncer de pròstata es cura extirpant el tumor amb cirurgia o amb radioteràpia. En un 20% de pacients, però, per eliminar les cèl·lules tumorals cal un tractament que deixa de funcionar al cap de dos o tres anys. Quan les cèl·lules tumorals desenvolupen resistència al tractament, el càncer progressa i la malaltia ja no té cap cura.
El fàrmac que s'utilitza actualment actua unint-se a una regió concreta de la proteïna i la inhabilita. Però el tractament perd efectivitat, com explica Salvatella:
"Amb el temps, la proteïna acumula alteracions, muta, i arriba un punt en què és inútil enviar fàrmacs a aquella regió, perquè de fet, la proteïna es desprèn d'aquella part."
Per això, al Laboratori en Biofísica Molecular dirigit per Salvatella, estudien en detall l'estructura tridimensional i els moviments atòmics del receptor d'andrògens amb l'objectiu de trobar-hi nous punts d'ancoratge. I en el seu treball descriuen per primer cop una regió petita que és clau per a la supervivència de les cèl·lules tumorals, però que s'havia descartat per enviar-hi fàrmacs.
Han vist que aquesta regió pren una estructura en forma d'hèlix i gràcies a aquesta transformació s'hi enganxa una altra proteïna, anomenada TFIIF. L'estudi evidencia que la interacció entre totes dues asseguraria la supervivència i multiplicació de les cèl·lules tumorals.
En conseqûència, l'equip proposa com a possible diana terapèutica tant la petita regió de vint aminocàcids estudiada com la proteïna TFIIF. La interacció entre totes dues pot ser l'últim recurs que les cèl·lules tenen per sobreviure i proliferar, com explica Elzbieta Maria Szulc, primera autora del treball junt amb Eva de Mol:
"Hem comprovat en cèl·lules in vitro que si eliminem la regió de vint aminoàcids del receptor d'andrògens, la proteïna TFIIF no s'hi enganxa. I si la interacció falla, el receptor d'andrògens és menys funcional, que és el que es busca."
Ara, els investigadors busquen fàrmacs que interfereixin amb la TFIIF, en col·laboració amb un grup d'experts en simulacions per ordinador. Sense que es pugui assegurar que els fàrmacs seran efectius, Salvatella assenyala que "hi ha dades que ens fan ser optimistes".
