Nou sistema per acabar amb l'olor d'ous podrits que desprenen les depuradores
Investigadors de la UAB, en col·laboració amb la Universitat de Califòrnia, han desenvolupat un sistema per tractar les males olors que desprenen les depuradores i que, asseguren, pot arribar a suposar un estalvi global de fins a 2.000 milions d'euros cada any. Consisteix a transformar els filtres d'olor químics instal·lats actualment a les depuradores per filtres biològics, igual d'eficients però més econòmics i menys tòxics.
El tractament d'aigües residuals provoca males olors degudes a les emissions de gasos com el sulfur d'hidrogen (H2S), juntament amb altres compostos amb sofre, amines i àcids carboxílics.
De tots aquests gasos, el més notori és el sulfur d'hidrogen, que provoca la flaire característica d'ous podrits. Per això, les depuradores incorporen filtres químics per al control de les males olors.
Aquests filtres són ràpids, absorbeixen i degraden tot el volum de sulfur generat, però tenen importants desavantatges: un cost elevat i la generació i utilització de productes tòxics.
L'alternativa a l'ús de filtres químics és l'ús de filtres biològics, basats en la biodegradació del sulfur d'hidrogen mitjançant bacteris. Fins ara, però, aquests filtres eren massa voluminosos per poder ser utilitzats en depuradores que tracten grans volums de gasos.
El professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE) de la UAB, David Gabriel, juntament amb Marc A. Deshusses, professor de la Universitat de Califòrnia (EUA), han desenvolupat una alternativa que permet transformar els filtres químics utilitzats fins ara en filtres biològics tant ràpids i efectius com els anteriors.
Amb un procés de conversió simple i barat, els nous filtres biològics degraden el sulfur d'hidrogen en un temps rècord: uns dos segons de contacte entre el gas i el filtre. L'invent ja ha estat provat en depuradores de Califòrnia (EUA).
La transformació del filtre d'una depuradora al nou sistema ideat pels dos investigadors pot tenir un cost d'uns 50.000 euros, però implica un estalvi d'uns 30.000 euros l'any tant en costos d'operació com en despeses en productes químics.
Els investigadors han presentat la seva recerca en la prestigiosa revista "Proceedings of the National Academy of Sciences" (PNAS), i afirmen en el seu article que, tenint present que entre un 25% i un 40% dels filtres químics que existeixen actualment a tot el món es poden transformar en filtres biològics, aquesta transformació podria implicar un estalvi anual a escala mundial de fins a 2.000 milions d'euros.
