Nou protocol dels Mossos: desnonaments sense Brimo si no hi ha risc o ho demana el jutge

Els Mossos d'Esquadra han activat el primer protocol que estableix les pautes d'actuació en qualsevol punt del país en relació amb desnonaments per mandat judicial i en ocupacions.

Fins ara, cada comissaria establia la pròpia operativa policial depenent de la informació recopilada en cada cas i dels recursos de què disposava.

La idea, expliquen els Mossos, és millorar la resposta davant d'aquest problema social amb dispositius més homogenis i més coordinació entre els actors que hi intervenen, amb mesures de protecció per millorar l'atenció a les persones vulnerables.

Entre els principals punts s'exclou la presència de l'Àrea de la Brigada Mòbil en els desnonaments, "excepte en decisions judicials o en situacions de risc elevat".

Segons el cos, la nova normativa "incrementa la seguretat jurídica de totes les parts, tant a la ciutadania afectada com als mateixos agents" i "es milloren qualitativament els atestats policials".

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha assegurat en una roda de premsa que el protocol estableix "compromisos, passos i pautes que ha de seguir el cos en el temps previ al desnonament"

El comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, ha destacat la millora que suposarà: "No volem anar a les palpentes, arribar en un lloc i gestionar el que tenim. Volem planificar l'abordatge social: quins recursos policials hem d'activar, però també quins recursos socials."

"Una mirada social"

Les noves pautes en actuacions policials en desallotjaments d'immobles per mandat judicial preveuen garantir actuacions prèvies que afavoreixin una resolució positiva del desallotjament.

En concret, es fomenten les interlocucions acompanyades, quan calgui, dels informes que puguin oferir els serveis socials i altres actors que tinguin responsabilitat en els diferents àmbits d'actuació.

En una nota, els Mossos destaquen que "la interlocució correspon a l'estament judicial", però "els serveis policials tenen la informació de serveis socials del territori per afavorir la resolució positiva en casos de situacions de vulnerabilitat de les persones que ocupen l'immoble i la presència de menors d'edat".

També treballen, expliquen, per saber en cada cas si s'ha previst la possibilitat de disposar d'algun allotjament d'emergència o social que pugui fer preveure facilitats en el desallotjament i/o en la interlocució amb la comitiva per aconseguir una suspensió o ajornament de la mesura.

Els Mossos remarquen que les situacions crítiques que acaben en desnonaments les han de resoldre les polítiques socials, i que "la presència policial representa la darrera baula d'un procés on no s'han trobat solucions a una problemàtica social".

Així mateix, remarquen que treballen "com a policia judicial per garantir en tot moment l'actuació d'aquest àmbit".

Distingir entre ocupacions per cometre delictes o per vulnerabilitat

Pel que fa a les ocupacions, els Mossos distingeixen entre l'ocupació d'immobles amb finalitats delictives, "relacionades amb el consum i el tràfic de drogues, connexions fraudulentes o l'aprofitament lucratiu dels habitatges ocupats", i l'ocupació d'habitatges per situacions de necessitat i de vulnerabilitat. En aquests casos, l'actuació preveu un tractament particular.

El nou protocol preveu que l'actuació davant d'ocupacions passi per activar la mediació a fi d'establir un diàleg per a la resolució pacífica de l'actuació.

Així mateix, es contempla la necessitat de detectar situacions d'especial vulnerabilitat en les persones que ocupen l'immoble, com ara persones en situació de precarietat econòmica, situacions d'exclusió residencial, desemparament, menors d'edat o persones dependents.

En aquests casos, abans d'adoptar cap mesura, els Mossos requeriran la intervenció dels serveis socials de referència al territori "per garantir l'assistència personal i social necessària i donar protecció a les persones que puguin quedar afectades per l'eventual desallotjament".

9.398 denuncies per ocupació i 3.203 requeriments judicials per desnonament el 2021

Catalunya és la comunitat de l'Estat on més desnonaments es fan. De mitjana, cada dia 26 famílies són obligades a deixar la casa. La majoria, per impagament del lloguer.

Durant l'any 2021 es van interposar un total de 9.398 denúncies per ocupació d'immobles i 3.203 requeriments judicials per desnonament sol·licitats per l'autoritat judicial.

Durant l'any 2022, en els dos primers trimestres s'han tramitat 4.824 denúncies per ocupació i 1.827 requeriments judicials per desnonament.

On s'han rebut més denúncies per ocupacions és a Barcelona i l'àrea metropolitana. Pel que fa a les zones amb més requeriments de desnonaments, han estat la regió policial metropolitana nord, la de Girona i la de Barcelona.

Els Mossos compten des de l'any passat amb una unitat que s'ha encarregat d'elaborar el nou protocol i que fa un seguiment dels procediments de treball en l'àmbit dels desnonaments i ocupacions, a més de coordinar tots els actors implicats en aquests àmbits i treballar en la creació d'un registre per conèixer la dimensió del fenomen.