Nou mesos del primer cas de Covid, una crisi que ha posat a prova el sistema sanitari
Des de la confirmació del primer positiu de coronavirus a Catalunya, el virus ha causat la mort de més de 15.000 persones
Nou mesos del primer cas de Covid, una crisi que ha posat a prova el sistema sanitari

Nou mesos del primer cas de Covid, una crisi que ha posat a prova el sistema sanitari

Des de la confirmació del primer positiu de coronavirus a Catalunya, el virus ha causat la mort de més de 15.000 persones

M. Enrubia / M. Vila / R. Radó Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Unitat de Cures Intensives a l'Hospital Santa Caterina de Salt (ACN)
Unitat de Cures Intensives a l'Hospital Santa Caterina de Salt (ACN)

Aquest dimecres fa nou mesos que Salut va informar del primer cas de Covid a Catalunya. Des d'aleshores, el coronavirus ha causat la mort de més de 15.000 persones a Catalunya. Com hem arribat fins aquí? Repassem com el sistema sanitari català ha afrontat el que possiblement ha estat la crisi més important que ha viscut mai.

Al voltant del 25 de febrer, quan es va confirmar el primer positiu, els missatges eren de calma. La conselleria assegurava que el sistema estava "preparat per tractar qualsevol cas" i l'aleshores secretari de Salut Pública, Joan Guix, afirmava que la grip els preocupava "molt més que el coronavirus".

Ben aviat, però, es va fer evident la falta de recursos del sistema de salut per afrontar la crisi. Professionals de la salut, cuidadors de persones dependents, agents de seguretat privada i altres col·lectius que estaven en contacte amb persones de risc van denunciar que no tenien prou material per protegir-se del coronavirus.

 

Professionals sanitaris de l'Hospital Clínic de Barcelona
Professionals sanitaris de l'Hospital Clínic de Barcelona (ACN / Francisco Àvia - Hospital Clínic)

 

El punt de vista dels sanitaris

Encara sense conèixer gaire el virus, en les primeres setmanes van arribar les primeres certeses sobre la Covid. Professionals sanitaris van explicar com afectava el coronavirus i quan i de quina manera es complicava: "ningú està protegit davant el virus, pot afectar tothom", alertaven.

Metges i personal d'infermeria criticaven que, a Catalunya, el percentatge de sanitaris infectats estava per sobre de la mitjana espanyola i italiana i era quatre vegades superior a la de la Xina.

 

Enmig de la crisi, també hi havia espai per a bones notícies. En una de les imatges més emotives de la pandèmia, un pacient de Covid va sortir una estona de l'hospital per veure el mar en directe, després de setmanes ingressat.

 

 

Les residències, espais de risc

A mitjans de març, les residències van començar a donar mostres que no podien afrontar amb garanties l'embat de la Covid i van llançar un primer crit d'auxili. Els geriàtrics, el punt on és més perillós que hi entri el virus, van denunciar falta de tests, de material de protecció i de personal.

Quan tot just feia un mes que s'havia registrat el primer cas de Covid a Catalunya, Salut va alertar que ja havien mort 150 persones que vivien en centres geriàtrics. A l'estiu, va transcendir que la meitat dels morts per coronavirus a Catalunya han estat a residències d'avis.

Els tests per detectar la Covid van arribar tard als geriàtrics, a finals del mes d'abril, quan l'impacte del virus ja havia estat important. Aquesta arribada, però, es va viure amb una gran alegria a les residències:

 

 

La gestió de les residències que ha fet la Generalitat ha estat molt criticada. L'aleshores president, Quim Torra, va admetre errors en la informació: "no ho hem fet bé", va reconèixer. A principis d'abril, la conselleria de Salut va assumir la gestió única de totes les residències.

En la segona onada, les residències també han estat un dels principals focus de contagi de la Covid. En només quinze dies, de la segona a l'última setmana d'octubre, els casos es van triplicar: es va passar de 300 positius setmanals a més de 1.000, segons dades del Departament de Salut.

 

Prova de coronavirus a una residència de La Fuliola
Prova de coronavirus a una residència de La Fuliola (ACN)

 

Col·lapse a les UCI

Des d'un primer moment, un dels principals motius de preocupació era saber què passaria a les UCI. A les portes del col·lapse, es van augmentar els llits disponibles a les unitats de cures intensives, la clau per evitar que el sistema sanitari quedés totalment desbordat.

Un equip de TV3 va entrar a l'UCI de Vall d'Hebron, en la primera gravació que va mostrar com es viu la crisi dins de la unitat de cures intensives d'un hospital. "Mai havíem vist una malaltia amb tants crítics", apuntaven els professionals.

 

 

Igualada, el pitjor brot de coronavirus

El 12 de març, el govern va restringir els moviments de sortida de persones a la capital de l'Anoia, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena, després que els contagis s'havien triplicat en 24 hores. En total, 66.000 persones van quedar afectades per aquest confinament.

Des del principi de la crisi sanitària, es va definir el brot de Covid de l'Hospital d'Igualada com el pitjor de Catalunya. El centre es va haver d'adaptar a contrarellotge a la crisi sanitària: "era contínuament cada hora, cada dues hores, estaven canviant circuits i protocols per adaptar-nos a les necessitats", explica la responsable Atenció al Ciutadà i Admissions del Consorci Sanitari de l'Anoia, Janina Marsol.

Un equip de TV3 va entrar-hi:

 

 

Els CAP, pal de paller del sistema

El gruix dels casos de coronavirus, però, els gestiona l'atenció primària. A principis d'abril, els CAP es van veure obligats a canviar la manera com funcionaven per superar una situació que sembla que no té punt de retorn.

 

Un sanitari agafa una mostra de sang al CAP de Manso, a Barcelona
Un sanitari agafa una mostra de sang al CAP de Manso, a Barcelona (ACN / Laura Fíguls)

 

En aquesta crisi, l'atenció sanitària de gent gran ha passat a dependre dels CAP. De fet, el coronavirus ha capgirat l'atenció als CAP: abans de la pandèmia, el 80% de les visites amb el metge del centre d'atenció primària eren presencials i, ara, el 65% de visites són per telèfon o per videotrucada.

A l'estiu, Salut va reorganitzar l'atenció primària per detectar abans els nous contagis de Covid.

 

 

Amb l'arribada de la tardor, és una evidència que la crisi de la Covid no es resoldrà en un any. La Covid ha tingut un fort impacte i, més que una pandèmia, ha esdevingut una sindèmia: conviu amb altres malalties que ja es patien, com el càncer o la hipertensió, i també amb problemes no biològics, com la pobresa o la desigualtat social.

 

Treballadors de l'UCI de l'Hospital del Mar, durant la primera onada de la pandèmia
Treballadors de l'UCI de l'Hospital del Mar, durant la primera onada de la pandèmia (ACN / Laura Fíguls)

 

 

 

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19
Anar al contingut