Nou fracàs del CGPJ per elegir president: progressistes i conservadors continuen dividits

La tria del nou president o presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem continua encallada. Després dels dos intents frustrats de la setmana passada, els 20 vocals de l'òrgan tampoc no han aconseguit acordar un nom de consens en la reunió d'aquest dilluns, on han tornat a votar entre els set candidats inicials.

En un comunicat, l'òrgan ha explicat que l'única votació que s'ha fet no ha conduït a cap acord, però que no ha decaigut cap candidat. De moment, no s'ha fixat data per tornar a votar la tria del nou president, tot i que les mateixes fonts apunten que els vocals "mantindran oberts els canals de comunicació durant les pròximes setmanes".

Davant la situació de bloqueig, el ple del CGPJ sí que ha decidit convocar una reunió el 19 d'agost per adoptar acords urgents o inajornables sobre altres assumptes. Durant aquesta trobada està previst que els vocals debatin com resoldre la situació, amb la vista posada a l'obertura de l'any judicial que es farà el 5 de setembre.

Els dos blocs no es mouen

Després de cinc anys de paràlisi, els 20 vocals elegits a parts iguals pel PP i el PSOE han començat amb bloqueig la nova etapa. Dimarts passat van arribar a fer fins a set votacions en les quals van anar descartant les candidatures amb menys suports.

Els dos noms que van quedar sobre la taula van ser la magistrada Pilar Teso --que ja va ser candidata el 2013-- i que és la proposta de l'ala progressista, i el magistrat Pablo Lucas --més moderat i encarregat del control judicial al CNI-- i que és el proposat pels conservadors.

La votació que es va fer l'endemà dimecres va acabar amb un empat a 10 entre els dos candidats i, com que cap d'ells va assolir la majoria necessària de 12 vots, es va decidir tornar a començar el debat entre les set candidatures inicials.

A part de Lucas i Teso, s'hi inclou una altra candidata del sector progressista, Anna Ferrer, que va formar part del tribunal del procés.

La resta de magistrats són de l'ala conservadora. Es tracta de Carmen Lamela, que va ser instructora del procés a l'Audiència Nacional; Esperanza Córdoba, lletrada del CGPJ; Antonio del Moral, que formava part del tribunal que instruïa la causa del procés, i Ángeles Huet, que va ser una de les magistrades que van tancar la porta a la revisió dels indults que demanaven el PP, Vox i Ciutadans.

L'escollit necessitarà tres cinquenes parts de les votacions, és a dir 12 vots dels 20 vocals. Per tant, progressistes i conservadors no poden votar-se en bloc entre ells per triar qui els governi, ja que tant els uns com els altres en sumen 10.