Notícies falses, rumors i mentides sobre els menors estrangers

Notícies falses, rumors i mentides sobre els menors estrangers

Notícies falses, rumors i mentides sobre els menors estrangers

Ferran Moreno Garcia Actualitzat
TEMA:
Notícies falses
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La desinformació present en l'era digital la pateixen, particularment, determinats col·lectius vulnerables.

Els menors estrangers, per exemple, són víctimes de la producció de notícies falses que contribueixen a la seva criminalització. A diferents localitats, com Rubí, Canet, Castelldefels o a Barcelona, s'han viscut manifestacions en contra dels centres de menors.

Com podem detectar que una informació és, en realitat, una invenció?

 

 

Corre per xarxes un vídeo d'uns menors agredint una professora. Un dels que ho comparteix, un militant de Vox, assegura que ha passat a Espanya i que l'agressió a una professora la cometen menors estrangers.

 


En realitat, però, els fets passen al Brasil, i així ho recullen diversos mitjans brasilers.

 

 

En un altre web, que té aparença de mitjà de comunicació, es titula "els MENAs sembren el terror a Espanya" i adjunten un vídeo d'una nova agressió... Aquesta, però, passa, en realitat, a la Xina, com constaten a Maldito Bulo.

 

 

O missatges repetits fins a la sacietat que diuen que els menors estrangers rebran una paga de 664 euros. En realitat, però, la mesura és per a tots els nois i noies extutelats per la Generalitat. I el 73% de beneficiaris són joves nacionals.

Aquests són només tres exemples de desinformació sobre els joves migrants.

Alba Tobella, periodista i cofundadora de Verificat:

"El que tenen en comú totes les peces de desinformació és que són molt fàcils de fer. Tu pots agafar una foto d'una manifestació a Pequín i, si no es veu molt bé la cara de la gent, pots dir que està feta a Madrid."

I sobre el contingut:

"Veiem que els mitjans que es dediquen a fer desinformació normalment no tenen redactors que firmin la notícia. I acostumen a tenir moltes faltes d'ortografia."

Aquestes peces, sovint, fan servir categories molt àmplies: "els immigrants", "els marroquins", "els moros"...

Maria Manyosa Masip, coordinadora de l'Observatori d'Actualitat dels Discursos Discriminatoris:

"Una de les pràctiques que pot fer la ciutadania és substituir alguna paraula que defineixi algun col·lectiu per alguna cosa que li sigui propera. Si en comptes de parlar de 'menors d'edat no acompanyats' parlem de 'veïnes del barri de Sants', com encaixa aquest contingut? Seria realista que totes les veïnes del barri de Sants fossin d'aquesta forma o estiguessin vinculades d'aquesta manera?"

I alerta també amb el Whatsapp:

"Per molt que ens estimem la nostra família o els nostres amics, hem de saber que si ens comparteixen una informació no té perquè ser real. Si no tens temps de contrastar-la, el millor que pots fer és no compartir-la fins que n'estiguis segur."

ARXIVAT A:
Notícies falses

VÍDEOS RELACIONATS