Només un 4% dels joves llationamericans residents a Barcelona formen part d'una banda

Els experts consideren necessari integrar els joves immigrants llatinoamericans en espais de participació, com consells de joventut territorials o entitats associatives, per "reconvertir" el seu potencial destructiu i "desdramatitzar" el conflicte. Aquesta és una de les propostes que s'han sentit a Barcelona durant unes jornades organitzades per la Generalitat en què participen un centenar de professionals de la policia, l'administració de justícia, els serveis socials i l'educació i en què s'analitza el fenomen de les bandes juvenils llatinoamericanes, els seus orígens, connexions internacionals i la seva presència en la societat. El cert és que la implantació d'aquests tipus de bandes a la societat és molt menor del que a primer cop d'ull pot semblar. Tot i que en els últims anys s'ha produït un augment considerable del nombre de menors procedents de Llatinoamèrica, són pocs els que pertanyen a aquestes agrupacions. Segons Carles Freixa, professor d'Antropologia de la Universitat de Lleida, en la dècada dels 90 no hi havia menors procedents d'aquests països, mentre que el 2004 eren uns 14.000 nens d'entre 0 i 14 anys i uns 17.000 joves d'entre 14 i 24. Actualment, segons dades policials, dels 50.000 joves llatinoamericans que resideixen a l'àrea de Barcelona només un 4% formen part d'alguna banda juvenil. A Catalunya, es va començar a parlar de bandes llatines al novembre del 2003, arran de l'assassinat del jove colombià Ronny Tapias, tot i que, com ha recordat Freixes, ja als anys 50 i 60 del segle passat existien bandes autòctones. No totes aquestes bandes són delictives, però els experts alerten de la perillositat que ho acabin sent. Per a la presidenta de l'ONG equatoriana Ser-Paz, Nelsa Curbelo, aquestes bandes són "una manifestació política per part dels joves", que són expulsats per un món cada vegada més globalitzat i el perill és que "són molt jeràrquiques, la qual cosa incrementa la possibilitat de la violència organitzada. A més, ha afegit, "són un bon caldo de cultiu per a les xarxes del narcotràfic i del tràfic d'armes, que darrere tenen els adults". En aquest sentit, els experts han criticat el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció mediàtica de les bandes i han acusat alguns mitjans de provocar "pànic moral" i de difondre una imatge confusa i distorsionada dels joves immigrants llatinoamericans i de les pròpies bandes.