"Només pensava a viure": rescaten un home que va passar 16 hores sota un vaixell bolcat

"La meva por era pensar que no em vindrien a buscar"

El navegant francès Laurent Camprubi va aguantar durant 16 hores sota el seu veler bolcat, amb només 30 o 40 centímetres d'aire per respirar, a l'oceà Atlàntic, a 14 milles de la costa gallega.

Enmig d'onades de més de dos metres i un vent del nord-est de 20-25 nusos, Camprubi, de 62 anys, va passar tota la nit sota l'embarcació fins que un equip de bussejadors va aconseguir rescatar-lo amb vida aquest dimarts.

En una entrevista amb l'agència EFE, Camprubi explica que estava navegant dilluns amb el veler Jeanne Solo Sailor quan de sobte va bolcar:

"L'accident va passar en 15 segons... en 15 segons estava navegant i, de sobte, vaig bolcar."

Camprubi, navegant amb molta experiència, va activar de seguida la balisa d'emergència.

L'embarcació va aparèixer bolcada dilluns al vespre a 14 milles de les illes Sisargas, a la Costa da Morte, davant del municipi de Malpica.

Una primera inspecció va apuntar que hi havia un tripulant. Aleshores, Salvament Marítim va mobilitzar tres embarcacions i tres helicòpters per a les tasques de recerca de l'home, a més del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil.

Però el rastreig que es va fer durant la nit per mar i per aire no donava resultats. Van ser hores de màxima angoixa, tant per a ell com per als equips de rescat que el buscaven. Les condicions del mar no permetien que els bussejadors poguessin accedir sota el veler, on hi havia Camprubi.

Cops al buc del veler per avisar els equips de rescat

Abans de la nit, Camprubi va sentir per primera vegada l'helicòpter de Salvament Marítim. Quan el va sentir per segon cop, va intentar que el trobessin, però no se'n va sortir. I encara ho va intentar una altra vegada:

"Aleshores vaig ser conscient que havia de sobreviure durant la nit allà dins. Hi havia molt onatge i poc espai per sobreviure, però havia de sobreviure per la meva família. I sabia que hi havia uns homes fantàstics que farien una feina increïble."

"En tot moment vaig tenir esperança, soc molt positiu i sempre vaig mantenir la calma", assenyala Camprubi, que va passar-se hores amb la meitat del cos fora de l'aigua per evitar tenir massa fred:

"Vaig pensar: ‘saben que soc aquí i em salvaran'. El problema és que no vaig aconseguir sortir del vaixell, que estava ple d'aigua, i només tenia 30 o 40 centímetres d'aire."

Fent petits cops a les parets del casc de l'embarcació, Camprubi va aconseguir guiar l'equip de salvament fins a la posició on era. Finalment, un equip de bussejadors va aconseguir rescatar-lo amb vida dimarts al migdia.

"El meu rescatador estava tan content com jo. No es pot agrair prou la feina que fan de salvar vides."

Va ser "un moment molt especial", recorda Camprubi. El bussejador que va rescatar-lo va dir-li "tenia por que no sobrevisquessis", a la qual cosa ell va respondre "i jo que no em vinguessis a buscar".

Salvat gràcies als vestits de protecció

Un altre element clau per poder sobreviure va ser la roba de protecció que portava, gràcies al fet que estava en un veler de competició. El 112 ha explicat que els vestits especials de protecció que duia van permetre-li mantenir-se amb vida durant les 16 hores que va estar sota l'embarcació.

El navegant només té paraules de lloança cap als equips de rescat, que considera que van fer "una feina fantàstica" per salvar-li la vida. "Quan van venir al matí, sabia que ho aconseguirien", apunta.

Aquest dimecres, amb el veler amarrat al moll d'Oza, a la Corunya, Camprubi ha donat les gràcies en persona al responsable de Salvament Marítim de Finisterre, Manuel Capéans, i a l'equip de l'helicòpter que va localitzar-lo.

Després de l'ensurt, té la intenció de continuar navegant, però amb més precaució que fins ara. "És clar que continuaré, però canviaré les rutes i protegiré la meva família. No faré més travesses atlàntiques, mantindré més la calma", assegura.