"Només hi vinc a plorar": la destrucció de la ciutat més bombardejada d'Ucraïna, en 10 fotos
Izium, que durant un mes va viure combats carrer a carrer, és la ciutat que més temps ha estat sota control rus des de la invasió
"Només vinc aquí a plorar". L'Angela resumeix el sentiment de molts dels ciutadans que encara queden a Izium. Segons el recompte d'Ucraïna, aquesta és la ciutat més bombardejada des de la invasió.
"Durant 24 hores, cada 40 minuts passava un avió i deixava caure bombes", assegura el portaveu de l'Ajuntament, Volodímir Matsukin. "Van caure més bombes que a Mariúpol".
Els efectes són evidents. Barris sencers destruïts en una ciutat que va passar de 50.000 habitants a 13.000 --1.000 dels quals infants-- en només uns mesos. Molts van fugir i més d'un miler van morir. 451 cossos són en una fossa comuna, on s'investiguen crims de guerra.
Dos edificis esventrats, nova icona d'Izium
Trobem l'Angela servint dinar calent als veïns del barri. Sopa de pollastre amb pasta i arròs. En fan més de 270 racions cada dia i les reparteixen en un petit soterrani, que també serveix de punt de trobada als pocs habitants que queden.
De portar els dinars se n'encarrega l'Oleg. Té 46 anys i és un home cepat i amb caràcter. Fins i tot es discuteix amb alguns veïns que parlen amb nosaltres. Els recrimina com es van comportar durant l'ocupació russa.
Però quan li preguntem per la seva experiència, es desfà:
"Sabeu aquells dos edificis. El meu amic i la seva família van morir allà. Tots van morir allà. Ningú va sobreviure".
Aquest són els dos edificis de què parla l'Oleg:
Aquí tothom els coneix. Hi van morir 51 persones, segons dades de l'administració russa que es va establir a la ciutat.
Sobreviure a un bombardeig: "Tot estava en flames"
Seguim al mateix lloc. L'Anatoly va néixer el 1950 i n'ha vist de tots colors. També ha sobreviscut a un bombardeig.
"Érem al menjador, a l'hora de dinar. Un projectil va caure directament al soterrani i de sobte tot estava en flames. Els pots de vidre es van fondre"
Una vintena de persones s'han acostat a buscar un plat calent. Hi ha força gent gran, però també alguns joves.
Els més vells tenen pensió. Són minces --al voltant de 75 euros--, però ajuden a sobreviure. Els joves, si no tenen feina, només tenen la família per donar-los suport. Això i l'ajuda humanitària que els arriba.
Dos mesos sense sortir del soterrani
L'Angela ha acabat de repartir el menjar i s'ha ofert a ensenyar-nos casa seva. El que en queda.
"Abans era una casa bonica. Ara només vinc aquí a recollir coses i a plorar."
Va néixer aquí i hi ha viscut tota la vida. A fora, ens assenyala tots els forats de les explosions i la metralla. "Aquí, aquí i aquí... vam comptar vuit explosions".
Les va comptar, no les va veure. Era al soterrani, amb 24 persones més. Ens hi ha portat, però ara està inundat. De lluny encara veiem els llits on dormien.
"Era un bon refugi, perquè és una casa vella i té les parets molt gruixudes. Potser la van construir als anys 40 i el refugi ja hi era."
S'hi van estar dos mesos sense sortir. A fora, el seu barri s'anava convertint en un escenari apocalíptic.
Cases sense sostre, banyeres que són plenes de neu i una paret que s'ha convertit en una finestra involuntària al món. Va rebre l'impacte directe d'un projectil.
"Gràcies a Déu no vam haver d'enterrar ningú al jardí". És el poc consol que li queda a l'Angela.
Un mes de lluita carrer a carrer
La batalla d'Izium va durar un mes. Va començar el 28 de febrer, i fins a l'1 d'abril no va caure completament.
Els russos van avançar barri a barri. Encara es poden veure els parapets de les posicions dels soldats en alguns racons.
L'Angela ho vivia tot tancada al seu soterrani: "No sabem de qui eren els explosius. Els soldats russos prenien posicions a les cases i els ucraïnesos també ens disparaven".
L'Anatoly, l'home que va sobreviure a l'explosió de casa seva, ho recorda així: "Va ser molt dur. Els russos eren en cada carrer i l'aviació ens bombardejava".
"Sentíem els canons tota la nit", confirma el portaveu del govern. Era al principi de la invasió i les defenses antiaèries no funcionaven.
Crims de guerra a la població més temps ocupada
Izium manté en aquesta guerra un altre rècord dolorós. És la ciutat que més temps ha estat sota control rus en aquesta invasió.
Cinc mesos, fins al 10 de setembre del 2022. Van tenir temps d'implantar una administració i de reobrir les escoles, però amb ensenyament rus.
Durant aquest temps, hi va haver crims de guerra a la ciutat. Una fossa amb 451 cadàvers va donar la veu d'alarma, però no és l'única. "Encara trobem tombes", assegura Volodímir Matsukin.
"Uns gossos grataven el terra i vam descobrir una tomba. Hi havia tres cossos: un era del germà d'un dels treballadors."
Les autoritats ucraïneses denuncien tortures, cossos amb trets al cap i ferides per cops amb objectes contundents.
L'ocupació també va deixar tot l'entorn minat. "No puc ni anar al cementiri a visitar la meva família perquè tinc por. Tot està minat", lamenta l'Oleg.
"La tomba del meu pare és allà. El pont està destruït i tot està ple de mines. No hi puc anar."
Izium, una històrica relació amb la guerra
Per què és tan important aquesta ciutat? Izium ni tan sols és al Donbass --territori històric a l'est d'Ucraïna--: és a la regió de Khàrkiv. Però era al lloc ideal per comunicar les tropes de l'ofensiva del nord-est i les de Donetsk.
De fet, en aquesta part del món la guerra no és nova. La seva posició privilegiada --en una planura amb un bon pas sobre el riu Siverskyi Donets-- ja la va convertir en un objectiu cobejat en les dues guerres mundials.
Guerra fa 100 anys, guerra fa 80 anys i guerra fa només 10 mesos. Ara el dubte és si el malson es podria reviure. Matsukin, el portaveu de l'Ajuntament, respon: "Sabem que els russos són a 50 quilòmetres. Hem de tenir l'arma preparada pel que pugui passar".
Aquesta és la crònica que els enviats especials de Catalunya Ràdio Sergi Roca i Josep Plazas han fet des de la ciutat d'Izium:
