Només a Bèlgica es pot anar a Spa, la ciutat que ha donat nom als balnearis

Es diu que el casino més antic del món és a Bèlgica. Es va inaugurar el 1763 per satisfer les necessitats de diversió i de relació social de la noblesa i la jet set europea. Encara avui es manté en funcionament al centre d'una ciutat tranquil·la de les Ardenes.

En aquesta zona, situada a l'est, s'hi dibuixen probablement els paisatges més atractius del país. És on la gran esplanada belga fa alguns plecs i s'eleven muntanyes boscoses i de naturalesa frondosa. La riquesa natural de les Ardenes es veu a simple vista, però també s'amaga sota terra.

En el subsòl hi corren rierols i hi descansen aqüífers amb aigües insòlites. Per trobar-les cal tenir-ne ganes, com en tenien els romans, que remenaven sota terra per trobar antídots i calmants en les propietats de l'aigua. D'aquí venen les termes romanes, d'aquelles fonts d'agües termals i curatives, d'aquell brollar; un verb que els romans anomenaven "spargere".

Els romans van trobar brolladors a les Ardenes i al voltant d'aquelles fonts hi creixerien ciutats, com una amb un nom que ho diu tot: Spa.

Del llatí "spargere", la ciutat de Spa aplega 30.000 habitants al voltant d'unes fonts d'aigua gasificada naturalment molt rica en carboni i en ferro. Corre cinquanta anys per sota terra abans de fer cap als brolladors i un cop allà, els romans primer, i els spadians avui en dia, pesquen aquella aigua per al seu benestar.

Diu la directora de les Termes de Spa, Sévérine Philippin, que són aigües amb unes propietats "impressionants", que curen patologies reumatològiques, segellen cicatrius, alleugen el dolor causat per les cremades i, de passada, relaxen.

El combinat va atreure la noblesa i la reialesa europea des del segle XVI. El tsar Pere I de Rússia va ser un assidu de les Termes de Spa que es van aixecar al centre de la ciutat per explotar comercialment aquelles aigües.

Avui omplen piscines i banyeres en un altre edifici, situat al capdamunt d'una de les muntanyes que s'alcen a Spa. Durant tota la seva història, les Termes d'Spa han vist passar tsars, reis i reines i els seus fills, nobles i aristòcrates de tot Europa, i han atret personatges atractius com Giacomo Casanova o de renom de la cultura com el referent del romanticisme francès, Victor Hugo.

Ve de l'afluència d'aquests noms i llinatges, que Spa va construir un casino el 1763 per satisfer les necessitats de diversió i de relació social de la noblesa i la jet set europea. I és arran d'aquest ambient, que enclavat en una vall de les Ardenes, s'hi va pavimentar el circuit de Fórmula 1 de Spa-Francorchamps.

Però ni el casino més antic del món ni un circuit de Fórmula 1 són el que ha fet de Spa un referent mundial. Tothom, a tot arreu, coneix Spa. O més ben dit, tothom sap què és l'spa. És el nom amb què es coneixen els balnearis o els centres termals des que els anglosaxons van fixar-se en la història de Spa per manllevar el topònim i convertir-lo en la denominació de tots aquells negocis i activitats relacionades amb el termalisme.

L'spa és un centre de bellesa, de massatges, de relax... Hi ha spas a tot arreu, enmig de les muntanyes i al centre de les ciutats. A Bèlgica, on anar a fer spa és una activitat força comuna, fins i tot n'hi ha alguns al centre de Brussel·les que s'alimenten d'agües amb propietats peculiars.

Hi ha centres que mariden la tradició termal del país amb una altra tradició molt més prosaica, la cervesera. En aquests centres, mentre et banyes et pots servir cerveses d'un sortidor situat al costat de la banyera com si fos un dosificador de sabó. A més, l'aigua està barrejada amb cervesa en una fórmula que qui sap si, més que curativa, és un reclam sobretot comercial.

De tot plegat, però, se'n diu "spa". Encara que només n'hi ha un de debò, l'original. I és la ciutat de Spa, amb una llarga tradició termal que ha acabat donant nom a una activitat tan antiga i moderna com ho són els balnearis de tota la vida. Podem anar a fer spa a qualsevol racó de món, però només a Bèlgica es pot anar a Spa.