Només 2 de cada 10 biografies de la Viquipèdia són de dones: arriba la Viquimarató

Donna Strickland va ser Premi Nobel de Física el 2018, 55 anys després que el rebés una altra dona. Tot i els mèrits que havia acumulat, no n'hi havia hagut prou perquè la Wikipedia inclogués un article sobre ella. Un editor havia vetat un intent previ al·legant que no hi havia "prou referències" que l'avalessin. El Nobel ho va desencallar.

Les dones han estat invisibilitzades al llarg de la història i això es reflecteix a totes les versions de l'enciclopèdia virtual col·laborativa, també la Viquipèdia.

A l'edició en català, les biografies femenines només suposen el 20% del total. Tot i que hi ha hagut un salt, i en cinc anys s'hi han incorporat 20.000 articles, encara hi ha molta feina per fer.

Per pal·liar aquesta desigualtat, i coincidint amb el Dia Internacional de les Dona i les Nenes en la Ciència, que se celebra l'11 de febrer, dilluns que ve, dia 13, tindrà lloc la setena edició de la Viquimarató. Està impulsada pel Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) en col·laboració amb l'espai Viquidones de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Amical Wikimedia.

Serveix per fer augmentar i per millorar els articles sobre dones científiques a la coneguda enciclopèdia col·laborativa, en qualsevol idioma, amb el suport de personal expert.

És un acte obert a tothom i que es pot fer tant de forma presencial (dilluns 13 de febrer de 16.30 a 19.30 a la Sala Marie Curie del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i també de les 16 a les 19 h a la Sala Gavarres de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona), com online. Les inscripcions també es poden fer de forma digital.

Parlar del professor abans que del mèrit d'ella

Una de les impulsores de la iniciativa és l'Ester Bonet Solé. Filòloga, lingüista i presidenta de la Societat Catalana de Terminologia de l'Institut d'Estudis Catalans, és viquipedista des del 2014 i una de les promotores de Viquidones, el projecte per trencar els estereotips i reduir un biaix de gènere que es tradueix en menys presència, però també s'evidencia en els continguts.

"De vegades a les biografies s'explica qui les ha format, qui han tingut com a professors o quins amants han tingut, abans de saber què han investigat o creat. És un model que cal trencar", remarca Bonet.

"Estem tan acostumats a llegir textos sense presència de dones o en què el que es diu està molt esbiaixat, que ens ho empassem", afegeix.

En observar aquesta mancança a la Viquipèdia es va llançar a crear aquest espai a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), juntament amb UPF Igualtat, per ensenyar a editar els articles.

Es reuneixen cada dimarts, de forma telemàtica des de la pandèmia. I en cinc anys, han aconseguit fer incrementar les biografies des del 12% fins al 20%, un percentatge que supera el de la versió en anglès (19,4% de biografies), en alemany (17,1%) o en italià (16,4%), però queda lluny de la versió en castellà (22,9%), en basc (24,2%) o en gal·lès (49,8%).

"A la versió catalana tenim 180.000 biografies d'homes i 36.000 de dones. Estem molt lluny de tenir una igualtat, que no l'assolirem mai perquè el que han fet les dones al llarg de la humanitat no està recollit", constata la viquipedista.

Una de les entrades que es va incloure en la Viquimarató de l'any passat va ser la de l'enginyera i política bagenca Rosa Argelaguet i Isanta.

"A tot arreu hi ha el biaix", destaca Maruxa Martínez-Campos, doctora en Biologia, treballadora del Departament de Comunicació del PRBB i coordinadora del Comitè d'Igualtat, Diversitat i Inclusió del PRBB. "En les biografies de les dones es parla més de coses de família, quan les dels homes estan centrades en la seva feina", assenyala.

Considera fonamental que hi hagi més dones en posicions de lideratge: "N'hi ha molt poques, encara".

El sostre de vidre, la síndrome de l'impostor, els prejudicis o la càrrega de feina que arrosseguen les dones fora de l'àmbit laboral expliquen, entre d'altres, aquesta desigualtat.

Al Parc de Recerca Biomèdica mateix, amb sis centres de recerca i 1.400 investigadors, hi ha un 60% de dones i un 40% d'homes que hi cursen el doctorat, però la proporció s'inverteix quan s'arriba a la part superior de la cadena i ens fixem en qui lidera els grups de recerca o dirigeix els centres. És un patró que es reprodueix a molts llocs.

Cada vegada s'estan fent més esforços i hi ha canvis "però és lent, perquè portem segles" de desigualtat, conclou.

Falta de referents i de referències, un peix que es mossega la cua

Perquè un article sigui a la Viquipèdia calen fonts rellevants. "Grans mitjans de comunicació, llibres, fonts d'investigació. No ens serveix fer un recull dels seus articles", comenta Bonet.

I aquí ve el peix que es mossega la cua: si les dones no surten als mitjans, no hi ha referents femenins i tampoc no hi ha fonts perquè surtin a l'enciclopèdia virtual.

"No pots escriure si no tens una font. Hem de fer arqueologia per anar a buscar aquestes dones i escriure sobre elles", apunta Bonet.

Han de combatre "la criptogínia", que ha passat al llarg de la història i és que s'oculta el que fan les dones, especialment en termes com la investigació o la cultura, i també l'anomenat "efecte Matilda", quan el mèrit d'una investigadora se l'acaba emportant un company científic o, fins i tot, el seu marit.

A la Viquimarató hi participen més de 15 institucions de recerca de Catalunya i això facilita les coses, perquè poden oferir informació de científiques que hi treballin i hagin merescut premis o estiguin en recerques punteres.

Per revertir aquesta desigualtat cal que més dones participin en taules rodones o entrevistes i donin a conèixer la seva feina. "Potser la investigadora ha fet una cosa superimportant, però si ha treballat en col·laboració amb un investigador, és ell qui sortirà mencionat", apunta.

Un altre problema és que la Viquipèdia l'escriuen, majoritàriament, homes. "Si tenim un 90% d'homes editors, les dones hi aportem la mirada, però és minsa", reconeix Bonet.

Trencar els estereotips de gènere i ciència a les escoles, un altre objectiu

Un altre dels objectius del PRBB en el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència és fomentar les vocacions científiques i trencar amb la idea que la ciència no és cosa de dones.

Per això, més de 40 investigadores (i també alguns investigadors) fan aquests dies xerrades a escoles, adreçades a alumnes de primària.

Se'ls demana que dibuixin què és la ciència i que diguin qui pot fer-ne. "Quan són més petits els nens tenen tendència a dibuixar nens i les nenes, nenes, però, quan són més grans, es veu el biaix i dibuixen més nens", explica Martínez-Campos. Aquests són alguns exemples dels treballs que han fet els estudiants.

Volen que hi hagi referents de dones i de tots els orígens, perquè també van per darrere, quant a visibilitat, les científiques negres, asiàtiques o llatinoamericanes.

Un altre estereotip que es vol trencar és que la ciència és cosa de genis escabellats, bojos, superherois o que fan explotar coses.

"Hem de trencar els estereotips de gènere, però també que la ciència són pots de colors i màgia", indica la biòloga. I reforçar missatges com que "la ciència és creativitat", "tu també pots ser científica" o "mai saps què passarà". "La ciència és a tot arreu", conclou.