Només 1 de cada 5 fills de famílies amb poc nivell formatiu arriba a la universitat

Falta d'equitat i classes massa tradicionals, radiografia de la universitat catalana avui
Només 1 de cada 5 fills de famílies amb poc nivell formatiu arriba a la universitat

Només 1 de cada 5 fills de famílies amb poc nivell formatiu arriba a la universitat

Falta d'equitat i classes massa tradicionals, radiografia de la universitat catalana avui
Àgata FàbregasActualitzat
TEMA:
Universitat

Només el 22% d'alumnes catalans fills de famílies amb un nivell formatiu baix arriben a la universitat. Si la universitat fos equitativa, n'hi haurien d'arribar el doble, que és el percentatge d'aquest perfil de famílies a la societat catalana.

L'informe "Ser estudiant universitari avui", que acaba de publicar la Xarxa Vives d'Universitats, destaca que el perfil d'estudiant predominant, en un 55%, és el que prové de famílies amb un alt nivell formatiu i feines ben remunerades.
 
Aquest estudi és el resultat de l'enquesta a més de 41.000 estudiants d'una vintena d'universitats de Catalunya, Andorra, País Valencià i Illes Balears.
 

Com a casa... enlloc

La majoria d'universitaris, un 63%, viu a casa amb la família. És una dada que gairebé dobla la mitjana europea, que està en el 36%, i que situa Catalunya al mateix punt d'Albània i Croàcia (51%), Geòrgia (65%) i Itàlia (69%), i molt lluny dels països nòrdics. A Finlàndia, només un 4% d'universitaris viuen amb els pares, i a Dinamarca i Noruega, un 8 i un 9%.

Aquí, a Catalunya, molts reconeixen que viuen a casa per comoditat, però alguns optarien per emancipar-se si tinguessin algun tipus d'ajuda.

"Jo visc a Sabadell i visc amb els meus pares.

L'altra opció que tindria seria viure en una residència d'estudiants i, sincerament, prefereixo viure amb els meus pares.

Si hi haguessin beques o una cosa així, crec que m'agradaria provar d'anar a viure sol.

Visc amb els pares i la meva germana i, de moment, no canviaria. No m'ho puc permetre, però si m'ho pogués permetre, un lloc amb un plat a taula..."

 

Beques poc efectives

Ara per ara, 6 de cada 10 estudiants no reben cap tipus d'ajuda pública. A més, segons els investigadors, les beques no són prou efectives. Així ho assegura Antonio Ariño, codirector científic de l'informe "Ser estudiant universitari avui":

"El sistema de beques que tenim és un sistema tireta. No et cura el mal. Aquestes famílies tenen necessitats greus perquè un fill -no diguem ja dos fills- puguin estudiar a la universitat, de tot tipus: de transport, de menjar, de compra de llibres..."

 
Pels autors de l'estudi, aquesta falta d'equitat és una mostra que el pla Bolonya -que va suposar el canvi de llicenciatures a graus- i que havia de facilitar l'accés d'aquestes famílies més desfavorides a la universitat, no està funcionant. Ho alerta Antonio Ariño:

"Si ja d'entrada a la universitat hi entra una certa elit de la societat, arribar a titulacions mixtes que procuren més avantatges al mercat de treball, arribar als màsters, i tenir mobilitat, això ja és una selecció de la selecció".

 

 

Classes format segle XIV

Tampoc es veuen millores en la metodologia utilitzada a l'aula.

I és que pels investigadors, si una persona del segle XIV entrés avui a l'aula d'una facultat, veuria que la manera d'impartir les classes pràcticament no ha canviat, la majoria són classes magistrals. Asseguren que només en el 5% de matèries es fan servir les metodologies innovadores, i que la revolució digital pràcticament no ha arribat a les aules. 

Cristina Roy, professora de dret mercantil de la UB, defensa la combinació de metodologies:

"Tampoc hem de dimonitzar la classe magistral, la classe magistral pot anar bé per a segons quines coses o necessitats, i d'altres ho pots combinar amb metodologies més actives".

 

 

Graus femenins i masculins, un escull que cal superar

També hi ha camp per recórrer en la perspectiva de gènere. Les estudiants són majoria a la universitat -més del 60%- però encara hi ha graus marcadament femenins o masculins, i sovint, quan elles accedeixen a una titulació tradicionalment masculina, com ara una enginyeria, pateixen la "síndrome de la impostora", és a dir, se senten culpables o fora de lloc.

 

 
Millors expectatives de futur

Bones perspectives de cara al futur. El 54% d'universitaris creu que els estudis l'ajudaran a aconseguir feines ben remunerades. Aquí hi ha una millora respecte a a primera enquesta, ara fa 3 anys, on només ho considerava el 40%.

Vuit de cada deu creuen que el pas per la universitat els ajudarà a cultivar-se i a aconseguir una feina interessant.
ARXIVAT A:
UniversitatEducació

VÍDEOS RELACIONATS