Viure amb Intel·ligència Límit: "Em costava molt anar al ritme dels meus companys"

Un 1,2% de la població està diagnosticada amb Intel·ligència Límit -coneguda com a IL- però es calcula que la xifra és més gran. Són persones amb una evolució madurativa lenta, i no estan considerades discapacitades.

Hi ha pocs centres que ofereixin acompanyament escolar, laboral i per a la vida diària. Un d'aquests és l'ACIDH, l'Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà, que acaba de fer 25 anys.

Els seus professionals reclamen formació a instituts i CAP, perquè professors, pediatres i metges de capçalera puguin donar-hi una resposta tan aviat com sigui possible.

La IL és un retard en l'aprenentatge que va associat també a dificultats en el pensament abstracte, la falta d'iniciativa personal o les habilitats socials. Els problemes emergeixen a mesura que la criatura va creixent, però no sempre és fàcil de diagnosticar, com explica Judith Reig, directora de l'Escola Vida Montserrat i l'àrea educativa de l'ACIDH:

"La Intel·ligència Límit és la gran invisible, perquè no tenen cap tret físic que els identifiqui. Són nanos que tenen un retard maduratiu, per sota de la seva edat cronològica."

Gemma Parcerisa, directora del Centre de Psicologia i Logopèdia de l'ACIDH, diu que els primers a adonar-se'n són els mestres:

"El primer senyal d'alarma normalment ve donat per l'escola, quan a 4t o 5è de primària comencem a veure aquestes dificultats d'aprenentatge. En aquest moment és quan s'hauria de derivar a un professional de salut, ja sigui un psicòleg o un psiquiatre, perquè pugui fer un bon diagnòstic."

"A l'altra escola, em costava molt anar al mateix ritme que els meus companys", diu Roger Gomis, alumne de l'ACIDH.

En els casos d'IL, les professionals de l'ACIDH són partidàries de l'escola inclusiva, però només fins a Primària:

"Quan el llenguatge comença ja a prendre la seva importància, a l'hora de relacionar-te amb els amics, és quan realment veus que els interessos són molt diferents i les inquietuds són molt diferents. I es van quedant com apartats del grup."

"Llavors arriben aquí amb una motxilla important de 'no sé fer les coses, jo no sóc vàlid, jo no sé', amb aquest patiment emocional per la situació."

"De fet, quan arriben a l'escola, veus com realment... és una ampolla de cava, que li treus el tap i fa bffffff! Ostres! per fi no m'he d'amagar, puc mostrar-me tal com soc. I m'entenen!"

La lluita per guanyar autonomia quan són adults

Es tracta d'aconseguir que aquestes persones amb Intel·ligència Límit siguin com més autònomes millor. Per això, quan arriben a certa edat, poden decidir voluntàriament si volen fer una prova per saber si podrien viure soles, o compartint pis o amb parella. Sense els pares.

La Fundació ACIDH fa dos anys que ha posat en marxa l'experiència en un pis d'entrenament. Els residents tenen un any per provar si se'n surten. Alguns l'acaben; altres pleguen abans, perquè veuen que encara no estan preparats.

Un tutor els supervisa i els ajuda en tot allò que els cal per guanyar autonomia.