Nobel d'Economia per intentar respondre grans preguntes amb experiments empírics

S'han guardonat tres economistes, David Card, Joshua D Angrist i Guido W. Imbens que investiguen en els camps del mercat laboral i les relacions causals

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El Premi Nobel d'Economia d'aquest any ha estat per a tres economistes: una meitat l'ha rebut el canadenc de la Universitat de Berkeley David Card, pels seus estudis relacionats amb el salari mínim i el mercat laboral.

L'altra meitat l'han rebuda els nord-americans Joshua D Angrist i Guido W. Imbens, per estudiar com es poden treure conclusions sobre causa i efecte a través d'experiments i casos pràctics.

El jurat dels Premis ha valorat l'ús de mètodes empírics i analítics per part dels guardonats per salvar la dificultat d'establir la relació entre causes i efectes en els fenòmens complexos de l'àmbit econòmic.


"Experiments naturals"

Segons han explicat, per fer-ho tots tres han sabut aprofitar el que anomenen "experiments naturals", és a dir, casos reals que es poden analitzar com si fossin assajos clínics:

"La clau és utilitzar situacions en què els esdeveniments fortuïts o els canvis de les polítiques donen lloc a tractaments diferents de grups de persones, d'una manera que s'assembla als assajos clínics en medicina."

Els organitzadors dels Premis Nobel han assegurat que aquesta estratègia de recerca ha permès fer grans aportacions a les ciències socials:

"El seu enfocament s'ha estès a altres camps, ha revolucionat la investigació empírica en les ciències socials i ha millorat significativament la capacitat de la comunitat investigadora per respondre preguntes de gran importància per a nosaltres."

 

Solucions a debats interminables

Segons el jurat del premi, David Card va encetar l'estratègia dels experiments naturals a principis de la dècada del 1990 i va mostrar que apujar el sou mínim no ha d'implicar pèrdua de llocs de treball:


Segons la comissió que l'hi ha atorgat el premi, va saber fer el mateix amb l'anàlisi de com afectaven les migracions en el mercat laboral: no necessàriament fan baixar els sous: 

"Ara sabem que els ingressos de les persones d'un determinat país poden beneficiar-se d'una nova immigració, mentre que les persones que van emigrar-hi abans tenen el risc que els afecti negativament."

Per comunicar-li el premi, Card ha rebut una trucada d'un dels membres de la comissió que li ha donat, que es diu Adam Smith, igual que l'economista clàssic del segle XVIII.

Per això, en un primer moment el premiat s'ha pensat que era una broma:



Els experiments naturals, però, són difícils d'interpretar, i això és el que van contribuir a solucionar Angrist i Imbens.

Segons el president de la Comissió del Premi de Ciències Econòmiques, Peter Fredriksson, tots dos van aconseguir pocs anys després metodologies per precisar millor les relacions causa-efecte:

"La seva investigació ha millorat substancialment la nostra capacitat de respondre a preguntes causals clau, cosa que ha estat un gran benefici per a la societat."

El Premi Nobel "nou"

El Nobel d'Economia s'atorga des del 1969, és l'últim del qual s'anuncia el guanyador o guanyadors, i és l'únic que no va establir-se seguint el llegat d'Alfred Nobel.

Per això molta gent no el considera un autèntic Premi Nobel. De fet, la mateixa organització dels Premis l'anomena "Premi en Ciències Econòmiques del Banc de Suècia en Memòria d'Alfred Nobel".

 

ARXIVAT A:
Premi Nobel
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut