"No volia dos ronyons si tu no en tenies": històries de mil trasplantaments de donant viu

"És per això que tenim dos ronyons. En tenim dos per donar-ne un, n'estic convençut." És el que explica Servando Casas, que va donar un ronyó a un bon amic, Tomás Manuel Cabello.

També ho va tenir claríssim Agustina Jané, mare i donant d'un ronyó a Pau Ibars. "Li vaig dir, mira't la teva filla i pensa què faries per ella", comenta.

Són uns quants dels testimonis que l'Hospital Clínic de Barcelona ha fet públics en convertir-se en el primer centre espanyol que arriba als 1.000 trasplantaments de ronyó de donant viu.

Els vídeos d'alguns casos, entre els quals hi ha el del diplomàtic Javier Solana i el seu fill Diego, es poden veure al web de la campanya Mil trasplantaments, mil històries, i s'han difós a les xarxes.

"Jo no volia tenir dos ronyons si tu no en tenies cap"
En Servando va decidir donar-li un ronyó al seu amic, encara ho defineix com una de les millors experiències de la seva vida.

Presentem "Mil trasplantaments, mil històries"👉https://t.co/xnU5vv6381#1000trasplantaments pic.twitter.com/lSu462bsm2

— Hospital CLÍNIC (@hospitalclinic) May 13, 2021

Darrere d'aquestes cirurgies que eviten que el pacient hagi de sotmetre's a diàlisi hi ha històries de generositat i amor de les persones donants. La gran majoria, un 67%, són dones, mentre que elles són el 36% dels receptors.

"No hi ha acte de més amor que donar un tros de tu a algú", ha afirmat Antonio Alcaraz, cap del servei d'Urologia de l'Hospital Clínic.

I ho confirmen en Marc i l'Anna Creus, germans que es van sotmetre a un trasplantament ara fa 9 anys:

A la majoria de malalts, la por de posar en risc la salut d'una persona estimada sana apareix, però l'equip mèdic sempre és molt garantista amb els donants, com remarca el doctor Alcaraz:

"Ha de córrer un risc zero per al futur. És a dir, que tenir un ronyó de menys no ha de tenir cap repercussió a la seva vida futura. I per això som molt garantistes. Tant, que no acceptem la meitat de potencials donants."

Més de 5.000 trasplantaments de ronyó des del 1965

Tant la primera operació per trasplantar un ronyó de donant viu com la de donant mort es van fer el 1965. Era la primera vegada que es feia a Espanya. Des d'aleshores, el Clínic ha fet 1.000 operacions del primer tipus i més de 4.000 del segon.

A Catalunya es fan el 44% dels trasplantaments de ronyó de donant viu de tot l'estat.

En mig segle, la ciència ha evolucionat molt i s'han superat obstacles com els trasplantaments de donants incompatibles per grup sanguini, o s'han fet trasplantaments renals encreuats, que consisteixen a intercanviar els òrgans dels donants vius entre dues o més parelles, quan amb els seus familiars o amics són incompatibles.

Del miler de trasplantaments, 700 s'han fet només en els últims 15 anys, gràcies a tècniques mínimament invasives, com la laparoscòpia, o a la incorporació dels robots quirúrgics, que s'han fet servir en 110 receptors.

El cap de la secció de Trasplantament Renal, Fritz Diekmann, ha destacat que el donant viu és la millor alternativa per a un pacient malalt del ronyó. Primer, perquè l'òrgan té una "qualitat exquisida" perquè qui dona és una persona sana i perquè l'operació és pot planificar al detall, cosa que no passa si l'òrgan prové d'una persona morta.

En la roda de premsa telemàtica en què s'han donat les dades també hi han participat Josep i Nativitat Milián, dos germans que es va sotmetre a un trasplantament renal a finals de febrer.

Ella ha equiparat a guanyar la loteria el moment de saber que podia donar un ronyó al seu germà, mentre que el receptor, emocionat, li ha agraït la generositat i també el tracte rebut. També s'ha sorprès de la recuperació que ha tingut: "He passat per una cirurgia i no m'he pres ni un paracetamol", ha celebrat.