"No tinc prou energia": Jacinda Ardern deixa per sorpresa el govern de Nova Zelanda

Dimitirà el 7 de febrer com a primera ministra i líder del Partit Laborista, per al qual va aconseguir una victòria històrica el 2020

Juli Rodés AlmerActualitzat

Jacinda Ardern, primera ministra de Nova Zelanda, ha anunciat per sorpresa que deixarà el càrrec d'aquí menys de tres setmanes, el 7 de febrer, vuit mesos abans de les eleccions, que s'han de fer a l'octubre.

"No ho deixo perquè sigui dur, ho deixo perquè aquesta feina comporta una gran responsabilitat i no tinc prou energia per fer-li justícia."


Líder del Partit Laborista neozelandès, de centreesquerra, des de l'agost de 2017, l'octubre d'aquell mateix any va convertir-se en la cap de govern més jove del món: tenia 37 anys.

Jacinda Ardern s'abraça als assistents després d'anunciar que es retira
Jacinda Ardern s'abraça als assistents després d'anunciar que es retira (Reuters / AAP Image / Ben McLay )

Les eleccions les va guanyar el Partit Nacional, de centredreta, que governava des del 2008, i els laboristes van quedar en segon lloc, però Ardern va aconseguir formar govern de coalició amb el partit centrista Nova Zelanda Primer, que va ser la tercera força més votada.

Tres anys després, Ardern va guanyar les eleccions i va aconseguir una victòria històrica, una majoria absoluta que cap partit havia obtingut des de la reforma electoral del 1996. 

Des del principi, el mandat d'Ardern ha estat marcat per un lideratge empàtic que es va consolidar amb la seva reacció a l'atac d'un supremacista blanc contra dues mesquites a Christchurch el 2019, en què van morir 51 persones.

Ardern durant la cimera de líders de la Commonwealth aquest estiu (Reuters/Loren Elliott)

Com a reacció, Ardern va aconseguir prohibir la venda d'armes semiautomàtiques i reformar la llei de possessió d'armes. 

"La bondat, la saviesa i els seus esforços per un món pacífic han estat un exemple notable per als líders mundials", ha dit Farid Ahmed, supervivent de Christchurch i marit d'una de les víctimes. 

Ardern també ha estat molt popular internacionalment, i ha aparegut a la portada de publicacions com el setmanari Time, però també de la revista de moda Vogue.


"Has de tenir el dipòsit ple"

Ardern ha anunciat la dimissió durant una reunió del Partit Laborista a la ciutat de Napier. 

"Soc humana. Els polítics som humans. Donem tot el que podem durant el temps que podem, i llavors és el moment. I per a mi, és el moment", ha dit, visiblement emocionada, durant una compareixença en què ha mirat de contenir les llàgrimes diverses vegades.

"Crec que liderar un país és el privilegi més gran que ningú pugui tenir, però també és una de les feines més exigents", ha afegit. "No pots fer-ho ni has de fer-ho si no tens el dipòsit ple i una mica de reserva per afrontar els reptes inesperats."

Reptes com l'atac supremacista de Christchurch, l'erupció del volcà White Island i la pandèmia de covid-19, que el govern de Nova Zelanda va combatre amb un dels tancaments de fronteres més estrictes del món.

Segurament, un senyal del cansament i l'estrès que Ardern acumulava va ser el comentari captat per un micròfon després d'un debat amb el líder de l'oposició David Seymour: "Quin idiota més arrogant!"

Ardern, però, va saber compensar-ho amb una bona dosi d'autocrítica i subhastant l'acta parlamentària que recollia l'insult per recaptar fons contra el càncer.


Normalitzar la maternitat

Ardern ha explicat que mantindrà l'escó de diputada fins a les eleccions i ha assegurat que no ha fet plans més enllà de passar més temps amb la família i pensar com "continuar ajudant Nova Zelanda".

S'ha mostrat impacient per poder acompanyar la seva filla quan comenci l'escola aquest any i per casar-se amb el seu company, Clarke Gayford, estrella de la televisió.

Ardern amb la seva parella, Clarke Gayford, després d'anunciar la dimissió (Reuters / AAP Image / Ben McLay )

El 2018, vuit mesos després de convertir-se en primera ministra, va ser la segona líder mundial a donar a llum en exercici del càrrec. Des d'aleshores ha fet activisme a favor de la conciliació

Per "normalitzar" la maternitat i "obrir un camí per a altres dones", Ardern va comparèixer a la tribuna de l'Assemblea General de l'ONU duent als braços Neve, que llavors tenia tres mesos.


Sense successor clar

El successor d'Ardern al capdavant del govern neozelandès no és clar, i el Partit Laborista l'haurà d'elegir a partir d'aquest diumenge.

El viceprimer ministre, Grant Robertson, ha deixat clar que no aspira al càrrec.

Tot i que els laboristes han baixat en intenció de vot en els últims sondejos, Ardern s'ha mostrat convençuda que el partit pot tornar a guanyar les eleccions.

Jacinda Ardern el 2020 a Auckland després d'un debat televisiu (Reuters/Fiona Goodall)

El primer ministre d'Austràlia, Anthony Albanese, ha dit que Ardern "ha mostrat al món com governar amb intel·ligència i amb força".

El cap de l'oposició i lider del Partit Nacional, Christopher Luxon, ha dit que Ardern "ho ha donat tot per aquesta feina increïblement exigent" i li ha desitjat el millor en el futur.

Justin Trudeau, primer ministre del Canadà, li ha agraït el seu lideratge "empàtic, compassiu, fort i constant", que assegura que ha marcat una diferència "incommensurable".


En política des de ben jove

Nascuda el 1980 a Hamilton, Ardern ha explicat en alguna ocasió que la pobresa que va veure en aquella zona va contribuir a formar les seves conviccions d'esquerres. 

Es va interessar per la política des de ben aviat i va treballar per a la primera ministra neozelandesa Helen Clark i, a Londres, per al primer ministre britànic laborista Tony Blair.

 

ARXIVAT A:
Nova Zelanda
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut