"No soc adoptada. Vaig ser adoptada"; Farners Pei Hong trenca tòpics a YouTube

Té 14 anys i ha creat un canal a YouTube en què parla amb naturalitat i sentit de l'humor sobre l'adopció

Actualitzat

Durant tota la seva vida, Farners Pei Hong ha estat responent preguntes, sovint poc "encertades" sobre la seva història. Una història d'adopció, com moltes altres, diu.

 

 

Des de fa un any, té un canal de Youtube on respon moltes de les preguntes que li han anat fent al llarg de la seva vida. I una de les respostes que ha donat és aquesta:

"No soc adoptada. Vaig ser adoptada."

 

 

La Farners va ser adoptada a la Xina, quan tenia 1 any. Ara en té 14 i molta curiositat per les xarxes socials:

"Ja feia temps que volia obrir-me un canal de Youtube. Li ho vaig demanar als meus pares i em van dir que si ho feia, fos per aportar un tema útil a la societat."

"Vaig estar buscant vídeos que parlessin de l'adopció però gairebé ningú ho havia fet. I vaig dir 'ho puc fer jo'."

I així va ser. Dit i fet. Va aprofitar aquest canal de comunicació per respondre a preguntes que li havien fet i que ella volia respondre d'una manera senzilla, natural i sense embuts.

"Les preguntes que m'han anat fent al llarg de la meva vida, me les vaig anar apuntant en una llista i de tant en tant les agafo per fer els vídeos. Són preguntes freqüents que ens fan a nosaltres i està bé contestar-les bé."

 

 

Farners Pei Hong, que en un dels seu vídeos reflexiona amb humor que té tres noms però no és de sang blava, explica la part més positiva de l'adopció:

"Sí que és cert que parteixes d'un inici bastant tràgic. Perquè en el fons no deixa de ser que, per algun motiu, la teva família biològica no et pot cuidar. T'han portat a un orfenat o a una família d'acollida. Però a partir d'aquí t'han donat una segona oportunitat de viure la vida. Perquè has sigut adoptada i, per tant, comences una altra vida."

Creu que la millor manera és explicar-ho tal com és, amb sinceritat:

"Això molta gent ho veu com si fos tabú i que no s'hauria d'explicar i si reflexiones bé jo crec que al contrari, que s'ha d'explicar perquè és diferent i és igual de maco."

Per ella, la normalitat ha estat com ho han parlat a casa des de ben petita:

"Des de molt petita els meus pares m'han parlat com si fos una cosa normal i jo també ho vaig normalitzar. Aleshores, sempre que m'ho preguntaven, com que a casa ho havíem parlat abans, ja sabia què respondre-hi."

 

La Farners amb les germanes

Té dues germanes. La petita també va ser adoptada a la Xina. En un dels seus vídeos respon a la pregunta que li fan sovint: si és "germana, germana".

"Ser germà o germana no només implica compartir ADN, compartir sang, sinó que implica el dia a dia... Estàs amb ells, amb elles. Són les úniques persones que has d'aguantar tota la teva vida."

 

 

Diu que no li costa posar-se a fer els vídeos perquè parteix d'experiències pròpies:

"Normalment són preguntes o temes que m'han passat a la vida real i, després, hi ha molta part dels vídeos que els meus pares m'han ajudat perquè a vegades no sabia com dir-ho."

I una de les preguntes que més ha hagut d'afrontar és "Són els teus pares de veritat?". Ella respon així:

"Els pares adoptius què són? Són aquests que cada nit venen i em desitgen 'Bona nit' i em fan dos petons. Aquests són els meus pares. Punt. No hi ha més. Però, clar, tots són de veritat."

 

 

La recompensa per a ella són els comentaris que hi deixen els seus seguidors:

"A mi em satisfà molt quan veig comentaris de gent que no conec però que diuen "sí, m'ha passat el mateix' o 'Ara et seguiré'; 'M'agraden molt els teus vídeos, segueix així'. A mi em motiva molt."

Ara, el seu repte és posar encara més humor als vídeos i fer-ne algun altre per aprofundir més en els seus orígens.

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut