Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

"No es pot dir, però es pot fer": el 86% d'immobiliàries discriminen llogaters per l'origen

Tenir prou ingressos per poder pagar el lloguer d'un pis i que no te'l vulguin llogar, un problema que pateixen no només persones migrades, també famílies monoparentals i autònoms

Sònia Poll Martínez/Leticia MarcosActualitzat

S'hi troben moltes famílies: malgrat tenir solvència econòmica, acaben topant amb moltíssimes dificultats per llogar un habitatge. I la discriminació racial és especialment greu. Ho reflecteix un estudi de l'Ajuntament de Barcelona que conclou que gairebé nou de cada deu immobiliàries accepten discriminar candidats a llogar un pis pel seu origen quan el propietari els ho demana o ho bé toleren.

És el cas de Redouan Belhaji i la seva dona, tots dos marroquins. Van venir a Catalunya fa 20 anys. Tenen contracte fix, ell treballa als jutjats de Badalona i ella és infermera en una residència. Entre tots dos cobren 2.500 euros al mes, però diuen que les immobiliàries no els volen llogar cap habitatge per motius racistes.

Redouan Belhaji

Els van fer fora del pis on vivien al Carmel amb els seus tres fills perquè el propietari els va voler doblar el preu del lloguer, i els va acabar desnonant. Aleshores, es van veure abocats a buscar un altre pis. Han estat gairebé dos anys per aconseguir que els lloguin un pis de 650 euros al mes.

"Tenim tot el que demanen. Amb les dues nòmines superem els 2.500 euros i els ho ensenyem, i tot i això no hi ha manera."

 

El 86% dels agents immobiliaris de Barcelona accepten o toleren la discriminació per l'origen ètnic

L'Ajuntament de Barcelona ja va demostrar l'any passat la discriminació que pateixen les persones amb noms àrabs a l'hora d'accedir al mercat de lloguer. Van fer 500 sol·licituds fictícies per veure un pis posant noms autòctons, i 500 sol·licituds amb noms àrabs. El resultat va ser que les immobiliàries van respondre menys a les persones amb nom àrab.

Ara, l'Ajuntament ha fet una segona part i han trucat a 350 immobiliàries fent-se passar per propietaris i proposen a les immobiliàries, col·legiades i no col·legiades a parts iguals, que no ofereixin el pis a persones migrades.

El 62% van acceptar tal com ho demanava el suposat propietari i en el 24% l'acceptació de la discriminació no és directa, però es detecten diverses pràctiques que igualment tenen com a resultat l'exclusió de l'accés a l'habitatge al col·lectiu assenyalat.

En canvi, un 10% s'hi van oposar i els van dir que això és il·legal. També n'hi ha un 4% que van evitar respondre a la qüestió.

 

Algunes de les respostes d'immobiliàries que s'hi van posar bé són aquestes:

"A mi tampoc m'interessen els immigrants! Gent estrangera, europea sí, clar, però immigrants, no!"

"No passa res, igual que hi ha persones que no volen animals, hi ha propietaris que no volen immigrants... o nens."

"En un anunci no es pot discriminar, però quan vinguin es descarten, però en anuncis no ho podem posar perquè et poden denunciar."

"Oh, i tant! No ho posem enlloc perquè fa lleig, però ho filtrem, i perquè no se senti ofès li expliquem que ja està llogat o el que sigui, i ja no fem visita."

"Cap problema, però no ho veureu anunciat en aquests termes, perquè no ho podem fer, ens multarien a vostè i a mi, però això no vol dir que no ho tinguem en compte, no es preocupi. Això no es pot dir, però es pot fer."

En canvi, sí que hi ha immobiliàries que no accepten sota cap concepte discriminar llogaters que tinguin solvència econòmica. I les respostes han estat aquestes:

"Per part nostra no discriminem ningú. Ningú. Ens és igual si ve del pol nord com del pol sud. He sentit moltes històries d'immobiliàries que no lloguen a immigrants, nosaltres això no ho farem."

"El que proposa és discriminació. És il·legal. No es pot fer. No podem de cap manera discriminar. Li diré que nosaltres treballem amb tot tipus de nacionalitats, i els problemes, si n'hi ha d'haver, se'ls trobarà amb gent d'aquí i amb gent de fora, no és un criteri que nosaltres utilitzem. No podem discriminar en el sentit que proposa."

"No estem davant d'un problema puntual, sinó que és estructural", assegura Marc Serra Solé, regidor de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona. Serra assegura que aquest "racisme immobiliari" afecta bona part del mercat.

La discriminació a l'hora de llogar un habitatge, però també es dona en autònoms i famílies monoparentals. N'hem conegut dos casos


Discriminada per ser mare sola

La Lola viu amb la seva filla de 5 anys en un pis de l'Eixample de Barcelona, però els ha quedat petit i necessiten traslladar-se. El problema és que les immobiliàries descarten la Lola quan els explica que és mare sola. Malgrat que els seus ingressos tripliquen l'import del lloguer, i que el seu pare també la pot avalar, les immobiliàries la descarten.    

"Estava dins l'"scoring" aquest que fan les immobiliàries i, a més a més,  amb aval del meu pare. I? Descartada. A més a més, en aquest últim procés vaig ser la primera persona a veure el pis i vaig fer la reserva mitja hora després."

Lola Armadàs

Fa unes setmanes va publicar un tuit per denunciar la discriminació que pateix com a família monoparental:

Defensa que, si es tenen els diners, no hi hauria d'haver cap discriminació en funció del tipus de família que siguis. Quan ha fet públic el que li ha passat, ha descobert que són moltes les persones que pateixen la mateixa dificultat que ella a l'hora de llogar un pis.

"Una amiga que treballa ensenyant pisos em diu: no saps el que batallo amb certs propietaris perquè puguin llogar a mares divorciades amb fills, a mares soles amb fills, o pares... No volen. Volen una família tradicional."


Una situació d'"indefensió"

L'Enric Aragonès, del Sindicat de Llogateres, assegura que la discriminació que es troba a la gent l'hora de llogar un pis és una pràctica habitual i denuncien que la situació és d'"indefensió", perquè es produeix abans que s'estableixi una relació d'arrendament i això dificulta que es pugui negociar.

"Són discriminacions arbitràries, perquè sí que es poden demanar requisits econòmics, tot i que ens semblin abusius, però discriminar per l'estructura familiar, pel tipus d'activitat professional, religió o lloc de procedència, incompleix la llei d'habitatge i s'ha de sancionar."

I és per aquest motiu que, segons ell, els col·legis d'administradors de finques haurien de tenir un paper fonamental per vetllar per les bones pràctiques i complir la llei d'habitatge del 2007, no permetent aquestes discriminacions. Denuncia, però, que això no està passant i que les administracions públiques haurien de fer inspeccions als API, per detectar aquests casos de mala praxi i sancionar.

El problema és que aquest tipus de discriminacions són molt difícils de demostrar per part dels afectats i és difícil que prosperin les denúncies o les sancions. De fet, només hi ha un cas de discriminació en el lloguer per motius racistes que s'hagi pogut demostrar. Va ser aquest estiu i l'Ajuntament de Barcelona va sancionar amb 45.000 euros la immobiliària i el propietari per discriminar un jove marroquí.

En aquest cas, ell va poder presentar documentació que posava en evidència la immobiliària, que no li havia volgut llogar el pis malgrat tenir solvència econòmica.

Discriminats per ser autònoms

En Lorenzo d'Agostino és immigrat com en Redouan Belhaji, però és italià. Ell, a l'hora de buscar pis no ha patit discriminació pel seu origen, sinó per ser autònom. És periodista, i la seva parella, la Raquel Souto, és arquitecta, i també és autònoma. Entre tots dos cobren uns 3.500 euros al mes, però el fet de no tenir nòmina és un obstacle a l'hora de trobar pis. Fa tres mesos que en busquen.

"El primer que et pregunten és si tens un contracte. I si és que no ja pots anar pensant en l'aval, i quan veus el pis ja saps que hauràs de tenir un aval."

Lorenzo d'Agostino i Raquel Souto

Moltes immobiliàries demanen un import d'entre 500 euros i 800 euros per poder optar a veure un pis que s'anuncia. Aquest import es demana amb la idea de garantir que no ensenyaran més aquell pis fins que no analitzin el teu perfil. En el seu cas, avançar aquests diners, quan ja saben que després els descartaran perquè no tenen contracte, és un obstacle perquè després els han de reclamar que els hi retornin.

Des del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida diuen que tenen un comitè d'ètica en què els llogaters que noten que han patit alguna discriminació poden denunciar. De tota manera, neguen que s'estigui discriminant, tal com demostren l'estudi de l'Ajuntament de Barcelona i les declaracions de la mare sola, de la parella d'immigrants marroquins o la parella d'autònoms.

Segons el Col·legi, el 99% dels administradors de finques fan bones pràctiques, i defensen que l'únic que volen és cobrar, i que si es demostra la solvència econòmica de qui vol llogar, no se'l discrimina.

Albert Izquierdo, secretari del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, assegura que són conscients que la llei no permet discriminar i "ho transmetem al propietari de la mateixa manera que l'informem de les condicions de la llei, o dels decrets, o d'altres consideracions de caire legal o jurídic que li poden afectar a l'hora de llogar".

I diuen que se senten perseguits:

"Potser hi ha casos que es poden donar, com en tot a la vida hi ha persones que incompleixen la normativa, o que van en contra de qualsevol norma, però no és un assumpte generalitzat i no es pot fer una persecució indiscriminada ni del propietari ni de l'administrador."

Des del Sindicat de Llogateres diuen que si els col·legis professionals no actuen en aquest sentit, és l'administració qui ha de tenir un paper proactiu i inspeccionar activament aquests incompliments i sancionar-los.

ARXIVAT A:
RacismeHabitatge
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut