Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Ni testos ni aïllaments, però encara amb mascareta: així és ara el protocol covid

Aquest dilluns entra en vigor el nou protocol de la pandèmia, que fa un gir radical: comença a tractar la covid com la resta d'infeccions respiratòries

Actualitzat

A partir d'aquest dilluns la gestió de la pandèmia fa un gir radical: no es faran testos i els positius no s'hauran d'aïllar. Aquestes dues mesures només s'aplicaran a les persones vulnerables, com més grans de 60 anys, persones immunodeprimides o dones embarassades, i en entorns de risc, com centres sanitaris o residències.

Amb les taxes de vacunació actuals i la gran quantitat de gent amb immunitat natural per haver passat la malaltia els últims mesos, les autoritats sanitàries consideren que ha arribat el moment de començar a tractar la covid com la resta d'infeccions respiratòries. També els experts veuen la supressió dels testos i dels aïllaments com un pas inevitable.

En una entrevista al 3/24, l'epidemiòloga Sílvia de Sanjosé creu que té poc sentit "anar fent proves quan estem veient que la malaltia és ara molt lleu". Però, a més, això suposava una saturació important al sistema sanitari, que havia de gestionar les proves diagnòstiques, els aïllaments dels positius i, per tant, també les baixes automàtiques.

"Treia molt de temps d'activitat per tractar altres patologies. Si fas això, no et pots dedicar a la resta de coses", explica Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

Això vol dir, per tant, que si tenim covid, a partir d'ara, podem fer vida normal? No del tot, diuen els experts, perquè cal prevenir la infecció de les persones vulnerables, i per això els positius hi hauran d'evitar el contacte, i tampoc no hauran de participar en esdeveniments multitudinaris.

En el nou protocol es manté una protecció especial per a les persones vulnerables (CCMA)

I les mascaretes?

De fet, aquest és un dels motius pels quals la mascareta segueix sent obligatòria en interiors, un dels pocs, si no l'únic, símbol de la pandèmia que queda. Alguns ja veien a tocar la seva retirada en interiors, tot i que per als experts encara és prematur.

"Em sembla raonable treure primer el confinament dels positius que les mascaretes en interiors, precisament perquè els positius s'hauran de protegir per no escampar el virus a altres persones", opina l'epidemiòleg i investigador de l'ISGlobal, Quique Bassat.

Salut admet que la fi dels testos i dels aïllaments pot augmentar la transmissió, així com la retirada de la mascareta. "Però quina guanya en el cost benefici? Les mascaretes ben utilitzades són una de les mesures més eficaces", assenyala Mendioroz.

En tot cas, la retirada de la mascareta és sobre la taula de totes les autoritats sanitàries. Catalunya ja ho ha demanat diversos cops al Consell Interterritorial de Salut, format pel Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes. La ministra Carolina Darias, de qui depèn la mesura, va dir dimecres passat que seria més aviat que tard. Però encara se'n desconeix la lletra petita, és a dir, si la retirada de la mascareta serà a tot arreu o si es mantindrà en determinats entorns, com el transport públic, els centres sanitaris o les residències.

De moment, el que sembla clar és que el Ministeri de Sanitat descarta començar per les escoles, com demanava, per exemple, Catalunya. Segons Bassat, que també és pediatre, això és "una oportunitat perduda", perquè hagués permès comprovar l'efecte de la mesura en un entorn controlat com és una escola.

Una malaltia respiratòria més

En tot cas, el canvi més rellevant en la gestió de la pandèmia ja s'ha produït: que la covid deixi de ser "la malaltia" per convertir-se en una malaltia respiratòria més. Alguns experts, més que de gripalització de la covid, prefereixen parlar de covidització de la resta d'infeccions respiratòries.

"Fins ara potser no havíem donat el pes que haurien d'haver tingut, a les altres malalties respiratòries, com la grip, que cada any ens provocaven una mortalitat i uns pics d'ingressos", explica Mendioroz, que creu que som davant d'un canvi de paradigma en què "ens han d'importar les infeccions respiratòries: la covid, la grip i la resta". I és que, per exemple, la grip provocava abans de la pandèmia entre 700 i 800 morts cada any a Catalunya.

Tot i que Salut ja no comptarà cas per cas de covid, sí que es podrà fer un seguiment de la incidència, amb estimacions que, asseguren, permetran detectar qualsevol canvi de tendència.

 

ARXIVAT A:
SalutCoronavirus Confinament Covid-19
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut