Netflix, HBO, Amazon, Disney: la guerra per les sèries que pot provocar una bombolla

Les grans empreses situen aquest negoci com a prioritat, amb inversions multimilionàries a deute
Netflix, HBO, Amazon, Disney: la guerra per les sèries que pot provocar una bombolla

Netflix, HBO, Amazon, Disney: la guerra per les sèries que pot provocar una bombolla

Les grans empreses situen aquest negoci com a prioritat, amb inversions multimilionàries a deute
I. Gutiérrez / F. Serra Actualitzat
TEMA:
Televisió
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El nou negoci a l'alça a Wall Street són les plataformes de vídeo sota demanda, és a dir, els canals de sèries com Netflix, HBO o Amazon Prime. L'èxit de masses de Netflix i el creixement dels seus subscriptors fins als més de 139 milions de llars han fet que tant companyies tradicionals com tecnològiques n'hagin pres nota. Apple i Disney ja han anunciat que crearan plataformes pròpies per competir-hi, i HBO (Warner) i Amazon no volen quedar-se enrere.

Per això, totes han entrat en una cursa sense aturador per veure qui fa la superproducció més multimilionària i de més èxit. En tot cas, invertir més milions no significa aconseguir un millor producte, tot i que hi ajudi (cada capítol de la nova temporada de "Joc de trons" ha costat 15 milions de dòlars). El problema és que tota aquesta aposta s'està fent sobre deute per a un producte absolutament subjectiu i per a un públic amb un temps material limitat.

 

Inversió en sèries endeutant-se

És així com Netflix ha disparat la seva despesa en contingut propi els últims quatre anys, fins a superar els 12.000 milions de dòlars per fer sèries d'èxit com "Narcos" o "Stranger Things". Això l'ha ajudat a tenir més subscriptors i, per tant, més ingressos. Però tot aquest esforç s'ha fet sobre deute, que també s'ha disparat, fins a superar els 10.300 milions de dòlars el 2018. Ara per ara, té un flux de caixa negatiu: això vol dir que, tot i que entren molts diners, encara en surten més per gastar-se'ls en contingut propi.

 

 

Netflix ha disparat la seva despesa en contingut propi els últims quatre anys

 

És una pràctica cada vegada més generalitzada al sector, que posa a debat si tot plegat pot derivar en una bombolla, si els productes cada vegada són més cars, però arriba un punt que no són prou rendibles o les expectatives de la borsa sobrepassen el rendiment real del producte. La prova és que AT&T està negociant amb la filial europea d'HBO (propietària de "Joc de trons") per rebaixar el seu deute. Això sí, és un fenomen molt diferent de la bombolla "punt com", ja que aquelles webs no monetitzaven cap visita, i aquí sí que entren molts ingressos per subscripcions.

Amazon, per exemple, acaba de pagar 200 milions de dòlars només pels drets d'emissió d'"El Senyor dels Anells", per poder fer-ne fer una nova sèrie, diferent de les pel·lícules de fa gairebé vint anys. És la clara aspirant, com a mínim sobre el paper i amb números, de ser l'hereva de "Joc de trons".

 

Amazon ha pagarr 200 milions de dòlars només pels drets d'emissió d'"El Senyor dels Anells"

 

Risc de bombolla?

El conseller delegat de la plataforma Rakuten TV a Europa, Jacinto Roca, avisa que tot aquest esforç s'està fent sense eliminar competència, tot el contrari:

"S'hi estan afegint molts competidors amb molt poder econòmic"

El soci de la productora Mediapro Tatxo Benet no hi veu problema "ni bombolla":

"Moltes productores no es regeixen tant pel seu compte de resultat actuals sinó per la seva potencialitat sent projectes en expansió"

Benet justifica la despesa en sèries com que, "si en fan deu, que tres tinguin èxit ja compensa la resta". Roca hi discrepa, i recorda "que s'està fent massa contingut quan cada vegada costa més arribar a l'espectador".

Tots dos creuen que és un fenòmen que tot just ha nascut, i que seguirà creixent amb més plataformes per després especialitzar-se, i finalment, consolidar-se amb fusions. Si abans no hi ha problemes. I és que el perill d'aquesta aposta per l'audiovisual, és la mateixa subjectivitat del producte, que pot funcionar, o no. I en aquesta subjectivitat rau l'èxit i una inversió multimilionària en un producte, com va ser el cas de Marco Polo amb Netflix, retirada al poc temps

El gran problema és que quan Amazon reparteix els seus paquets a preus molt baixos, guanya quota de mercat eliminant competència perquè rebenta preus. En aquest cas, cada any que passa, hi ha més i més competència que tensiona i segmenta encara més el mercat.

 

Disney castiga Netflix

L'exemple més directe és l'efecte que té que la "major" Disney vulgui crear el seu propi canal, després d'haver comprat Fox (amb èxits com els Simpson). D'una banda, afectarà directament al mateix producte de Netflix, ja que totes les pel·lícules de l'imperi Mickey, com Marvel, "Star Wars", Pixar o la mateixa Disney, desapareixeran en un moment o altre per oferir-se en exclusiva al mateix canal de Disney +.

 

 

El nou negoci a l'alça a Wall Street són les plataformes de vídeo sota demanda

 

Hi ha un altre efecte, que ja és notori. Divendres passat, quan Disney va anunciar que desembarcava en el servei de les plataformes de pagament online, les accions es van disparar i la companyia ara val 25.000 milions de dòlars més. Mentrestant, els inversors castigaven Netflix, que en una sola jornada de borsa va perdre gairebé 7.000 milions del seu valor. A Wall Street, avui no discuteixen sobre quina serà la marca de cotxes que dominarà el mercat, o qui vendrà més mòbils. Ara, tothom juga a endevinar qui tindrà més subscriptors, sense arruïnar-se abans.

 

Netflix, la pionera

Netflix ha jugat amb el risc -i l'avantatge- de ser el pioner. Tant, que ha tingut temps de menjar-se el mercat, i ara marca el preu de referència per a la resta. La companyia de Reed Hastings, Netflix, va obrir el camí amb una reconversió total del seu negoci de videoclub des de fa gairebé deu anys.

Llavors, la pirateria imperava al negoci de l'audiovisual, però van saber trobar una fórmula que combina la difusió a través d'Internet per banda ampla sense necessitat d'una parabòlica per arribar a les llars de tot el món; i d'altra banda, una aposta clara pel contingut propi i original amb sèries d'èxit. És el cas, per exemple, de "Narcos", "Stranger Things" o "Orange is the new black".

El boca-boca i els seus mòdics preus per poc més de 7 euros mensuals amb possibilitat de compartir comptes amb diferents persones van fer que la fórmula fos un èxit i multipliqués exponencialment els seus subscriptors. Avui, li queden pocs racons del món per conquerir, com la Xina, Corea del Nord o Síria.

 

Netflix ha fet una aposta clara pel contingut propi i original amb sèries d'èxit com "Narcos"

 

ARXIVAT A:
Televisió

VÍDEOS RELACIONATS