Netanyahu promet l'annexió de les colònies de Cisjordània dos dies abans de les eleccions

En una entrevista al Canal 12, el primer ministre d'Israel assegura que "estendrà la sobirania" i no distingirà entre "blocs d'assentaments i assentaments aïllats"
Netanyahu promet l'annexió de les colònies de Cisjordània dos dies abans de les eleccions
Pròxim Orient

Netanyahu promet l'annexió de les colònies de Cisjordània dos dies abans de les eleccions

En una entrevista al Canal 12, el primer ministre d'Israel assegura que "estendrà la sobirania" i no distingirà entre "blocs d'assentaments i assentaments aïllats"
Actualitzat
TEMA:
Pròxim Orient
Cartells del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, de cara a les eleccions del 2019. REUTERS

Cartells del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, de cara a les eleccions del 2019. REUTERS

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va declarar dissabte a la nit que preveu l'annexió de les colònies ocupades de Cisjordània si guanya les eleccions que se celebraran dimarts al país. Aquestes declaracions poden ser un intent d'arrossegar el vot més dretà i les ha fet pocs dies després de la seva trobada amb Trump, que va reconèixer la sobirania israeliana sobre el Golan.

L'última proposta de Netanyahu neix de la pregunta d'una periodista, que li va demanar per què no havia annexionat l'assentament de Maale Adumim, a prop de Jerusalem, i el bloc de colònies de Gush Etzion, entre Jerusalem i Betlem. La resposta de Netanyahu va ser: "Qui diu que no ho faré?"

"Estendre la sobirania" és la idea que va afirmar Netanyahu al Canal 12 de televisió, on va assegurar que no distingirà "entre els blocs d'assentaments i els assentaments aïllats". El primer ministre va dir que "cada assentament és israelià" i que "no els entregarà a la sobirania palestina". En el cas de Cisjordània, es tracta de territori palestí ocupat i administrat per Israel des del 1967.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, durant l'entrevista al Canal 12. REUTERS

 

Fins al moment, Netanyahu no s'havia pronunciat tan clarament sobre possibles annexions, tot i que una enquesta del diari Haaretz diu que el 42% de la població d'Israel donaria suport a algun tipus d'annexió a Cisjordània.

Aquestes afirmacions entren en contradicció amb la comunitat internacional, que aposta per la creació d'un futur estat palestí. El dret i la comunitat internacional consideren aquests assentaments com a territori palestí. Una annexió amenaçaria la possibilitat d'aconseguir una solució al conflicte que passi per un acord de pau.

En la mateixa entrevista, Netanyahu ha promès: "No dividiré Jerusalem", "No evacuaré cap colònia" i "Garantiré que Israel controla el territori a l'oest del riu Jordà".

La trobada amb Trump i el gir a la dreta

Aquestes declaracions les ha fet dues setmanes després de la trobada del primer ministre israelià amb Donald Trump. Aquest últim va oficialitzar el reconeixement dels Estats Units a la sobirania d'Israel sobre un dels assentaments que la comunitat internacional considera territori àrab i sirià, els alts del Golan.

El suport del president dels Estats Units i la competència de la dreta a les eleccions podrien explicar que Netanyahu hagi endurit el to. L'actual primer ministre busca atreure votants de la dreta en unes eleccions en què veu amenaçada la seva victòria.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, durant una reunió amb el president Trump. REUTERS

 

La política antipalestina

Un altre exemple de la deriva més dretana i antipalestina del primer ministre són els bombardejos recents a la franja de Gaza. Un d'ells va coincidir amb la visita de Trump i es tractava d'una represàlia d'Israel després que un coet impactés en una casa al nord del país, més enllà de Tel Aviv.

 

En el marc de les protestes per la commemoració de les anomenades "Marxes pel retorn" dels refugiats palestins, a la franja de Gaza van morir dos menors de 17 anys, un jove de 21 i 250 persones van resultes ferides per l'impacte de munició.

Un altre exemple d'aquesta política antipalestina són els bombardejos a la franja de Gaza. Els més afectats són els menors d'edat, nens i adolescents que acaben amb greus alteracions de salut mental, que inclouen els intents de suïcidi.

ARXIVAT A:
Israel Palestina Pròxim Orient

ÀUDIOS RELACIONATS