Nens, nenes i Covid-19: tot el que se sap fins ara de la capacitat de transmissió que té
Des de fa uns dies, nens i nenes poden tornar a jugar a l'escola, com en aquesta de Londres (Reuters/Simon Dawson)

Nens, nenes i Covid-19: tot el que se sap fins ara de la seva capacitat de transmissió

Nens i nenes són menys proclius a contraure i transmetre la Covid-19, segons la majoria d'estudis, tot i que segueix el debat científic sobre les raons per les quals passa això

Xavier DuranActualitzat

Una de les primeres mesures que es van prendre a molts països quan es van detectar els primers casos de Covid-19 va ser tancar les escoles.

Amb el confinament, a més, nens i nenes ja no podien sortir al carrer, ni tan sols acompanyats. Això va provocar un gran debat, perquè podia fer suposar que els nens eren el gran focus de contagi i que calia aïllar-los. El cas és que els pediatres no van veure brots importants en escoles o llars d'infants, i ara afirmen que els nens no són el gran focus o perill que es podia pensar.

I quan el govern de Corea del Sud ha hagut de fer marxa enrere i ordenar que només el 33% dels alumnes d'escoles i instituts vagin a classe, s'ha fet per precaució, a causa d'un brot en el magatzem d'una empresa i no en cap centre educatiu.

Eren, els infants, un grup d'alt risc i font de contagi? No n'hi havia cap certesa. De fet, en l'informe de la missió conjunta entre la Xina i l'OMS, publicat a finals de febrer, ja es feia constar la falta d'informació:

"A partir de les dades disponibles i en absència d'estudis serològics, no és possible determinar l'abast de la infecció entre els nens, quin paper juguen en la transmissió, si són menys susceptibles o si presenten diferències clíniques."

Però la incertesa no va implicar deixar d'actuar. Probablement, quan apareix una malaltia nova i amb tant d'impacte com la Covid-19, es protegeixen els grups que es consideren més vulnerables, que solen ser la gent gran i els nens, a banda dels que tenen patologies prèvies o estan en situació vulnerable per altres raons.
 

Vora mig any després dels primers casos coneguts del que després s'anomenaria Covid-19, què sabem? Tenen menys risc els nens i nenes de contagiar-se de Covid-19 i de transmetre-la? I, si és així, per què?

Són preguntes que encara no tenen respostes contundents i que generen debat en la comunicat científica. El coronavirus encara es reserva molts secrets i provoca moltes sorpreses entre els investigadors. Però també s'acumulen dades que assenyalen uns patrons.
 

Nens i nenes signifiquen el 2% dels casos

Així, els menors de 19 anys signifiquen només un 2% de tots els casos de Covid-19 al món. Pels metges, això pot deure's al fet que siguin menys susceptibles a la infecció o bé que se'ls practiquen menys tests.

Un estudi del Centre de Control i Prevenció de Malalties de Pequín, publicat a JAMA, deia que de 72.314 casos registrats fins a l'11 de febrer a la Xina, només un 1% corresponien a menors de deu anys. En canvi, el 87% dels malalts tenien entre 30 i 79 anys.

El 27 d'abril es va publicar a The Lancet Infectious Diseases un altre estudi xinès que donava resultats molt diferents. Es basava en dades recollides fins al 12 de febrer a Shenzhen i aprofitava que, en aquesta ciutat, l'aparició del coronavirus va comportar una estreta vigilància dels casos que hi apareixien i d'on procedien.

Segons aquest estudi, els menors de deu anys tenien tantes probabilitats de tenir Covid-19 com els adults. La diferència era que tenien símptomes molt més lleus.

La majoria d'estudis en diversos països, com Corea del Sud, Itàlia i Islàndia mostren que el coronavirus s'ha escampat molt menys entre els nens. Als Estats Units, d'entre els primers 150.000 casos confirmats, només un 1,7% havien estat en nens, tot i que són el 22 % de la població.

Un estudi fet també a la Xina, concretament a Wuhan, Xangai i a la província de Hunan, i publicat a Science a finals d'abril, mostrava que per cada menor de 15 anys infectat n'hi havia tres d'entre 20 i 64 anys.

I a Vò, un poble del Vèneto, a Itàlia, on es van fer tests a tots el habitants, no es va detectar cap cas entre els 374 nens menors de 10 anys. En total, el 2,4% dels 3.000 habitants de Vò tenien Covid-19.
 

Nens i nenes han hagut d'estar molt de temps tancats a casa


Tot això hauria de fer concloure que els infants són menys susceptibles de contagiar-se'n, però Gary Wong, investigador de medicina respiratòria pediàtrica a la universitat xinesa de Hong Kong, expressava una opinió ben diferent el 7 de maig, en declaracions a la revista Nature:

"No veig cap raó biològica o epidemiològica consistent per creure que els nens no es poden infectar igual."

De moment, les estadístiques no li donen la raó, tot i que el tema encara és objecte de debat entre els especialistes.

S'ha vist que, en general, passen la Covid-19 amb símptomes més lleus. I, probablement, se'ls han fet menys tests, cosa que també pot haver influït en el fet que se'n detectin menys casos.
 

Per què els infants no s'infecten tant?

Però, si els infants no s'infecten tant del SARS-CoV-2, a què es pot deure? No se sap, però hi ha algunes hipòtesis sobre la superior resistència dels nens.

Així, una possibilitat és que com que es refreden molt més sovint que els adults i el refredat comú el provoquen quatre coronavirus, adquireixin una mena d'immunitat creuada que els fa més resistents al SARS-CoV-2. Aquests coronavirus no són iguals, però comparteixen algunes semblances.

Una altra possibilitat és que el sistema immunitari infantil, en desenvolupament i molt diferent del que tenen els adults, respongui de manera menys virulenta. S'ha vist que en alguns adults la resposta agressiva contra el virus acaba provocant una cascada d'efectes que condueix a complicacions greus.

També es diu que els nens solen tenir febres més altes i que això potser els ajuda a combatre el virus. O bé que hi ha molts menys nens amb problemes de salut, respiratoris o cardiovasculars, que els farien més vulnerables als efectes de la Covid.19.

Un dels estudis més recents analitza una altra hipòtesi. Per entrar a les cèl·lules, el coronavirus aprofita un enzim anomenat ACE2. Investigadors de l'Escola de Medicina Icahn, del Mount Sinai de Nova York, han analitzat l'expressió d'aquest enzim a l'epiteli nassal d'infants i adults.

Per fer-ho, han aprofitat mostres de 305 pacients d'entre 4 i 60 anys recollides entre el 2015 i el 2018 per fer un estudi sobre l'asma.

Els resultats, publicats a JAMA, mostren que la presència d'aquest enzim és molt menor en els nens i que s'incrementa amb l'edat.

Així, el coronavirus trobaria més facilitats per entrar a les cèl·lules en gent de més edat que no pas en els nens.
 

Font de menys contagis

La següent pregunta és si els nens poden encomanar fàcilment el coronavirus. Per Graham Roberts, assessor de pediatria a la Universitat de Southampton, no n'hi ha cap dubte, segons va declarar a la BBC:

"Molts es pensen que, com que els nens tenen menys risc, no ens n'hem de preocupar. I sí, és cert que els nens no tenen condicions mèdiques cròniques com immunodeficiències. El que la gent oblida és que els nens són, probablement, una de les principals rutes per les quals la infecció s'escampa dins la comunitat."

Ben diferent és la conclusió de Kirsty Short, viròloga de la Universitat de Queensland, Austràlia. Ha dirigit un metaestudi, una revisió i anàlisi d'estudis, que inclouen dades de països que no van tancar les escoles quan ho feia tothom, com Singapur.

El treball, encara no publicat, diu que els nens i nenes són rarament la primera persona que porta la infecció a una llar. Eren el primer cas només en un 8% dels casos.

També hi ha casos sorprenents, com el d'un nen de nou anys que va assistir a escoles d'esquí als Alps francesos i que no va encomanar la Covid-19 a ningú tot i que va estar en contacte amb 172 persones.

Al web que l'organització no governamental UK Research and Innovation té sobre el coronavirus, amb textos breus i ben documentats d'investigadors i de periodistes científics, se cita un estudi fet a 31 concentracions de casos de Covid-19 en llars de la Xina, Singapur, Corea del Sud, el Japó i l'Iran, en què es va observar que els nens havien estat la font de la infecció només en tres casos.

També cita l'informe de la missió Xina-OMS que hem esmentat al principi, segons el qual no s'havia detectat cap cas de transmissió del coronavirus d'un nen a un adult.

Potser, com que els nens no solen presentar tos forta quan tenen la Covid-19, això disminueix el risc que encomanin el virus a través de l'expulsió de gotes.

En un darrer estudi, encara no revisat, però accessible a la web de MedXriv, un equip encapçalat per Russell Viner, de l'Institut de Salut Infantil Great Ormond Street, del University College de Londres, exposa l'anàlisi de tots els estudis publicats fins al 16 de maig, que eren més de sis mil. Hi afegien altres referències que havien trobat i comunicacions directes de professionals.

Triant només els treballs que reunien certs criteris de qualitat i fiabilitat, es van quedar amb 18 recerques. Deduïen que la probabilitat de ser contagiat pel contacte amb un nen era menys de la meitat que el de contraure la infecció per contacte amb un adult. I els contagis a les llars, només el 10% es devien a un infant.

Les seves conclusions són aquestes:

"Hi ha evidències preliminars que nens i joves adults tenen susceptibilitat més baixa al SARS-CoV-2, amb un 56% menys de probabilitats de ser un contacte infecciós. Hi ha proves febles que nens i joves adults juguen un paper menor en la transmissió del SARS-CoV-2 a nivell de població."


Complicacions de la malaltia

Tot i així, la malaltia pot presentar complicacions en nens i nenes que tinguin certes condicions prèvies. Un estudi publicat a JAMA Pediatrics i dirigit per Lara Shekerdemian, de l'Hospital de Nens de Texas, a Houston, mostra que si bé una Covid-19 greu és molt poc usual, es produeixen alguns casos amb complicacions importants.

Segons l'estudi, fet amb 48 casos de nens i adolescents -de fins a 21 anys- ingressats en UCIs pediàtriques als Estats Units i al Canadà, més del 80% tenien problemes anteriors, com reducció de l'activitat del sistema immunitari, obesitat, diabetis, convulsions o malaltia pulmonar crònica.

També s'ha observat una possible relació de la Covid-19 amb la síndrome de Kawasaki. Sempre es tracta de casos minoritaris, però que requereixen estar alerta.

I a Nova York i en algunes altres ciutats, algunes d'europees, s'han començat a veure complicacions en nens unes setmanes després d'haver tingut la Covid.19.

No presenten problemes respiratoris greus, però si un important procés inflamatori, febre, diarrea, vòmits i baixada de tensió.

Se l'ha anomenada síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica (PMIS). La majoria de pacients se'n recuperen, però també s'han registrat dues o tres morts.

Hi ha, finalment, un altre possible efecte indirecte a mitjà i llarg termini de la Covid-19 en nens. Segons un estudi publicat a The Lancet Global Health Journal, la reducció en serveis mèdics –per exemple, en campanyes de vacunació o en assistència per altres malalties o problemes crònics- i en la producció d'aliments degut a la pandèmia, pot comportar que, en els pròxims sis mesos, es produeixin, a tot el món, 253.500 morts addicionals de nens, en les previsions menys dolentes, i 1.157.000, en el càlcul més pessimista.
 

Conclusions a l'espera de més estudis

Sobre l'impacte directe de la Covid-19 en nens, els primers resultats de les recerques incloses en el projecte Kids Corona, impulsat per Sant Joan de Déu i obert a investigadors de tot el món, assenyala que els infants s'infecten pràcticament igual que els adults quan estan en contacte amb una font de contagi.

L'estudi fet amb famílies en què un dels dos progenitors tenia Covid-19 indica que al voltant del 17% dels fills es contagiaven. En adults, el percentatge està al volant del 18%.

La diferència és que en més del 99% dels casos els nens i nenes esen asimptomàtics o tenien símptomes lleus. 

L'estudi no ha permès donar una resposta concloent sobre la capacitat transmissora del virus per part dels infants.

També s'està desenvolupant l'estudi HEOS (Human Epidemiology and Response to SARS-CoV-2), finançat per l'Institut Nacional d'Al·lèrgia i Malalties Infeccioses dels Estats Unts, per determinar els factors de risc en el desenvolupament de la Covid-19 a partir del seguiment de sis mil nens.

Tot això portarà a conèixer molt millor l'impacte de la Covid-19 en nens i quin paper juguen en la transmissió de la malaltia. De moment, tot i que el debat continua, sembla clar que els nens, en general, es contagien menys, tenen uns símptomes més lleus i contribueixen menys que la població adulta a escampar el coronavirus. Cosa que no vol dir que s'hagi de baixar la guàrdia ni pensar que el risc és pràcticament zero.

ARXIVAT A:
Coronavirus Recerca científica
Anar al contingut