Nens i joves contra la crisi climàtica: 16 històries arreu del món

La lluita contra la crisi climàtica té una líder indiscutible: la jove activista sueca Greta Thunberg. Va començar la seva protesta sola, asseguda amb una pancarta davant del Parlament suec, l'agost del 2018 i va inspirar adults i joves d'arreu del món a lluitar contra l'escalfament del planeta. Tretze mesos després, milions de persones es concentraven a milers de ciutats per reclamar que governs i institucions assumissin la crisi i actuessin.

Ara, quinze nens i joves de diferents llocs del món s'han sumat a Greta Thunberg per demanar al Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides que exigeixi responsabilitats a les cinc principals potències econòmiques mundials per inacció en la crisi climàtica. Creuen que el fracàs dels estats membres per abordar el problema constitueix una violació dels drets dels infants. Per això urgeixen el Comitè a ordenar els estats membres que prenguin mesures per protegir els infants dels impactes devastadors de la crisi climàtica.

Perquè -diu l'activista sueca- "la crisi climàtica no és solament el clima. També significa falta d'aliments i falta d'aigua. Llocs on no es pot viure i refugiats a causa d'això. Fa por".

Qui són aquests joves activistes?

Infants i adolescents que van dels 8 als 17 anys i que es veuen "forçats a organitzar una revolució en comptes de fer coses de nens normals", com explica Alexandria Villasenor, nord-americana de 14 anys. Viu a Nova York i fa menys d'un any, visitant Davis, la seva ciutat natal, a Califòrnia, va ser testimoni d'un dels incendis més mortífers, que va causar 85 morts. Va ser quan va entendre l'impacte de la crisi climàtica.

"És el nostre deure com a infants fer alguna cosa, no importa el cost, per salvar el planeta i viure en un món més segur."

Qui ho diu és Raslene Joubali, tunisià de 17 anys. Fa set anys, la seva família va anar a viure a Tabarka, una petita ciutat costanera prop de la frontera amb Algèria, d'una gran bellesa natural. Raslene Joubali està preocupat perquè el clima a Tabarka ha canviat considerablement els últims anys: els estius són molt calorosos, amb temperatures que superen els 40 graus, i els incendis són cada cop més freqüents. L'any passat, un incendi va amenaçar de prop casa seva. Finalment es va salvar, però les cases dels veïns no van tenir tanta sort.

"Diré als nostres líders mundials que facin cas dels crits dels seus ciutadans sobre l'efecte d'aquest canvi climàtic."

Deborah Adegbile, nigeriana de 12 anys, ha viscut tota la vida a Lagos. La temporada de pluges, que abans anava d'abril a setembre, ara s'allarga fins al desembre. Cada vegada que plou, Lagos s'inunda. Les inundacions són extremes i plantegen problemes de logística i de salut. Es fa difícil caminar o anar amb cotxe. L'aigua puja tant que els pares de Deborah Adegbile l'han de portar a l'escola, juntament amb els seus germans, perquè no hi pot anar caminant.

No és casualitat que tres dels activistes siguin de les illes Marshall, amenaçades per la pujada del nivell del mar i la falta d'aigua potable. Litokne Kabua, David Ackley III i Ranton Anjain han vist com, progressivament, la crisi climàtica posava en risc la seva manera de viure.

"No vull viure sota l'aigua. Vull que les generacions futures puguin experimentar el que jo experimento. Vull que sàpiguen què és viure a Ebeye. Em posa trist això. Vull que puguin experimentar el mateix que jo."

Són algunes de les experiències personals que han viscut aquests nens i joves, que els han portat a conscienciar-se de la crisi climàtica. I de la consciència han passat a l'acció.