Néixer amb baix pes redueix la capacitat per fer activitat física d'adult

La raó és que aquestes persones presenten diferències en l'estructura i la funció del cor i això també explica per què tenen més problemes cardiovasculars en l'edat adulta, com ara tres vegades més probabilitats de tenir un infart

Xavier DuranActualitzat

Les persones que van néixer amb baix pes presenten diferències en l'estructura i la funció del cor que es mantenen en l'edat adulta. Això fa que tinguin menys capacitat per fer activitat física i més problemes cardiovasculars d'adults.

Això conclou un estudi liderat per Fàtima Crispi i Eduard Gratacós, del Servei de Medicina Maternofetal de BCNatal (Hospital Clínic i Hospital Sant Joan de Déu) i del grup Medicina Fetal i Perinatal de l'IDIBAPS. S'ha publicat a la revista JAMA Cardiology.

Durant més de 30 anys, estudis epidemiològics han mostrat, de forma consistent, que un pes baix en néixer incrementa el risc de mortalitat cardiovascular d'adult. Les causes d'aquesta relació, però, no se sabien.

L'equip de recerca que lidera el doctor Gratacós, director de BCNatal i cap del grup de recerca de l'IDIBAPS Medicina Fetal i Perinatal, va ser el primer a demostrar en treballs anteriors que una part important del problema és el cor en si mateix:

"Vam veure que els cors de nens nascuts amb baix pes presenten diferències en la funció i en l'estructura, i que aquestes diferències que apareixien en la vida fetal es mantenien fins a l'adolescència".

El següent pas era esbrinar si aquests canvis es mantenen a l'edat adulta i com responien si es sotmetia el cor a un esforç. I això és el que s'ha volgut determinar en aquest estudi.


Localitzar persones nascudes amb baix pes

Per fer-lo, es van localitzar persones d'entre 20 i 40 anys que haguessin nascut amb baix pes i amb pes normal. Les segones servirien de grup control.

Per trobar aquestes persones, es van revisar els llibres de la sala de parts de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'entre 1975 i 1995. A partir de la data de naixement i del cognom de la mare, es va aconseguir contactar amb algunes, i se'ls va proposar participar en l'estudi.

L'estudi es va fer entre gener del 2015, quan els participants tenien entre 20 i 40 anys, i gener del 2018. El grup final incloïa 158 adults.

Es consideraven de baix pes al moment de néixer els que es trobaven en el primer decil. Això significa que es trobaven entre el 10% de nadons amb el pes més baix.

De tot el grup, 81 havien nascut amb pes baix i 77 amb pes normal. La mitjana dels primers estava entre 2.440 i 2.700 grams, i en el grup control era d'entre 3.250 i 3.550 grams. En tots dos grups, al voltant de la meitat eren dones --53% en els primers i 43% en el control.

Alguns dels autors de l'estudi
Alguns dels autors de l'estudi: Marta Sitges, Kilian Vellvé, Fàtima Crispi, Isabel Blanco, Eduard Gratacós i Francesca Crovetto (Hospital Clínic/Francisco Àvia)

Tots els participants van proporcionar el seu historial mèdic i van respondre a qüestionaris sobre tabaquisme i activitat física. Van passar una prova d'esforç amb bicicleta i se'ls va fer una ressonància magnètica cardíaca i un examen físic, que incloïa dades sobre tensió arterial i nivells de glucosa i lípids. Així es podien contemplar tots els factors que podien influir en els resultats.

Finalment, 127 participants --66 del grup control i 61 del grup amb baix pes en néixer- van completar l'estudi.


Un ajut per a la prevenció

Els resultats van permetre establir què era el que diferenciava el cor de les persones amb baix pes, com explica Fàtima Crispi, metge especialista sènior de BCNatal i coordinadora científica del grup de recerca de Medicina Fetal i Perinatal de l'IDIBAPS:

"La ressonància cardíaca va demostrar que les persones que havien nascut amb baix pes mantenien canvis en l'estructura del cor en l'edat adulta. El seu ventricle dret tenia una forma diferent".

També es va observar que aquests canvis en el cor són més marcats en població fumadora, amb sobrepès o sedentària. I una de les conseqüències era que els nascuts amb baix pes no podien fer tanta força amb la bicicleta i es cansaven abans, respecte al grup control.

Pel doctor Gratacós, l'estudi demostra de nou la importància de la medicina fetal en la prevenció de patologies de l'adult:

"Si identifiquem problemes de creixement fetal a l'embaràs i promovem hàbits saludables des de la infància evitarem les conseqüències que els problemes fetals poden comportar a l'edat adulta".

Tal com indiquen els autors de l'article, ara caldrà fer estudis amb mostres més àmplies i amb participants de més edat per confirmar les observacions i caracteritzar-les millor.

Però si, com esperen, es confirmen, obriran noves oportunitats en la prevenció de les malalties:

"Les persones nascudes amb baix pes es poden detectar amb un historial clínic rutinari. I definir-les com població d'alt risc permetrà establir informació personalitzada i estratègies d'intervenció amb potencial per reduir la morbiditat".

Els autors reconeixen que, probablement, la relació entre el baix pes en néixer i la mortalitat cardiovascular d'adult no abasta tothom, però que si, en un càlcul conservador, se situa en el 5%, les actuacions poden dur a reduir en 1.200 les morts anuals als Estats Units.

En conclusió, l'estudi ha trobat un mecanisme que explicaria els problemes cardiovasculars més freqüents en les persones nascudes amb baix pes, però també assenyala que la promoció d'hàbits de vida saludables en aquest col·lectiu pot reduir molt significativament el risc de tenir aquestes problemes.

I els cardiovasculars no són els únics problemes. Al febrer, el mateix grup de recerca va demostrar que haver nascut amb baix pes triplicava el risc de tenir Covid greu en menors de 70 anys.

L'estudi actual també ha comptat amb la participació, entre d'altres, de professionals de l'Institut Clínic Cardiovascular, l'Institut Clínic Respiratori, dels grups de recerca de l'IDIBAPS en imatge cardíaca i en computació translacional en cardiologia i amb investigadors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, el Barcelona Supercomputing Center i el Philips Research de França.

 

ARXIVAT A:
Recerca científicaSalut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut