Neix el primer fill d'una dona que havia rebut un trasplantament d'úter de donant morta

El naixement ha tingut lloc al Brasil
Neix el primer fill d'una dona que havia rebut un trasplantament d'úter de donant morta

Neix el primer fill d'una dona que havia rebut un trasplantament d'úter de donant morta

El naixement ha tingut lloc al Brasil
Xavier Duran Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Per primer cop, una dona ha tingut un fill després de rebre un úter procedent d'una donant morta. El fet s'ha produït al Brasil i es descriu a la revista "The Lancet".  

La fita l'ha aconseguit un equip dirigit per Dani Ejzenberg, de l'Hospital das Clínicas de la Facultat de Medicina de la Universitat de São Paulo. La donant era una dona de 45 anys que havia mort d'una hemorràgia cerebral. Havia tingut tres parts per via vaginal.

La receptora és una dona de 32 anys que va néixer sense úter a causa de la síndrome de Mayer-Rokitansky-Küster-Hauser. Quatre mesos abans del trasplantament es va sotmetre a una fertilització in vitro, en la qual es van obtenir vuit òvuls fecundats.

El trasplantament es va realitzar el 2016 i, set mesos després, sense signes de rebuig ni anomalies, es van implantar els òvuls fecundats. Confirmat l'embaràs, se'n va fer un seguiment amb proves prenatals i ecografies.

Finalment, a les 35 setmanes, es va practicar una cesària. Va néixer una nena, que va pesar 2,550 quilos. L'úter es va extirpar completament després del part.

Set mesos després, la nena continuava l'alletament i pesava una mica més de set quilos.
 

Onze naixements a partir de donants vives

La infertilitat afecta entre un 10 i un 15% de les parelles. Entre aquestes, una de cada cinc-centes dones pateixen anomalies en l'úter, per causes congènites o a histerectomies o infeccions. El trasplantament d'úter és una de les opcions.

El primer cop que una dona va donar a llum després d'un trasplantament d'úter va ser el 2013 a Suècia. Un equip liderat per Mats Brännström, de l'Hospital Universitari Sahlgrenska de Goteborg, havia operat una dona de 35 anys. Havia nascut sens úter per la síndrome de Rokitansky. En aquell cas, la donant, viva, era una dona de 61 anys, que havia tingut dos parts. El treball també es va publicar a "The Lancet".

Així es demostrava la viabilitat del trasplantament d'úter, fins i tot de donats en la menopausa. Des d'aleshores hi ha hagut 39 trasplantaments, que han donat lloc al naixement d'onze nadons. Una prova de l'interès que desperta el tema en la comunitat mèdica és que existeix una Societat Internacional de Trasplantament d'Úter.  
 

Donants escasses

Però les donants vives són escasses i sovint es tracta de familiars directes o d'amigues molt íntimes que ja no tenen intenció de dur endavant un embaràs. Per això, la donació després de la mort és una opció. S'havien fet trasplantaments d'aquest tipus als Estats Units, la República Txeca i Turquia, però el del Brasil és el primer que culmina amb el naixement d'un nadó.

Els autors, tot i el gran èxit que significa, afirmen que les recipients d'un trasplantament d'aquest  tipus han de tenir bona salut per evitar complicacions. També expliquen que la cirurgia és complexa -l'operació va durar més de deu hores- i que es van administrar una gran quantitat d'immunodepressors per evitar el rebuig.

L'article va acompanyat del comentari de César Díaz-García, de la Universitat d'Oxford, i Antonio Pellicer, de la Universitat de València. Els dos autors fan veure que, tot i el gran avanç aquest procediment està encara en les primeres etapes. Consideren que, tant en donants vives com mortes, cal resoldre molts temes i assegurar al màxim el percentatge de naixements que es produeixen i minimitzar els riscos de donants, receptores i nadons.

TEMES:
Ciència Salut

VÍDEOS RELACIONATS