Neix el "full Monti"

Mario Monti durant la compareixença per explicar el seu futur
Mario Monti afirma que està commogut per la renúncia de Benet XVI
El professor Monti no vol passar a la història com el vell professor que un dia va dirigir un gris govern tècnic a Itàlia. No vol ser només l'home que per Brussel·les, Angela Merkel i els mercats internacionals va salvar Itàlia quan era al llindar de la catàstrofe econòmica i financera. Tampoc vol ser –com ho és per a molts italians- el criticat personatge que ha fet créixer l'atur i ha arrasat amb gran part de l'estat del benestar aconseguit al llarg de decennis de lluites i sacrificis.

Després de plegar, i cansat de les múltiples pressions que li exigien tornar a encapçalar el govern, ha decidit fer un pas endavant. Vol salvar el que, com ell ha dit, "s'ha fet amb molts sacrificis de tots durant aquest any". I ho fa presentant un "manifest–programa per canviar Itàlia i reformar Europa". Un text que és una bomba per a la política italiana.

Monti aconsegueix així diversos objectius :

1-Un programa netament neoliberal

El manifest–programa del professor no és més que un pla per donar continuïtat a les reformes iniciades durant els seus 13 mesos de govern. Segons ell, no es pot tirar per terra el que s'ha fet i aprofundeix amb nous reptes. Mesures per al creixement, però sobretot propostes per desregular el mercat de treball, fer-lo més flexible i, al capdavall, més neoliberal. Posar fi –com ja han dit els sindicats– al poc que queda de les conquestes històriques i socials que protegeixen els treballadors.

Monti posa la marxa directa a les reformes que propicien Brussel·les, Alemanya, l'FMI i el Banc Mundial i ho fa afegint també un parell de coses que atenuen el caràcter absolutament demolidor de les reformes proposades.

Monti defensa la necessitat de dues noves lleis: una, electoral i l'altra, anticorrupció, amb mesures per dignificar la situació de la dona i potenciar el medi ambient.

2-El candidat que no serà a les llistes

"Il professore" situa, doncs, el seu programa en l'eix de la campanya electoral on ell –ja ho ha deixat clar– no serà candidat perquè es vol mantenir en l'equidistància i sobretot no cremar-se en la lluita política.

La posició de llançar el manifest-programa i d'intentar que li doni suport una àmplia majoria, que segons ell hauria de ser transversal, és intel·ligent i alhora perversa, perquè amaga ideologia. Per Monti cal superar les velles divisions entre dreta i esquerra i aposta per una estratègia que s'adreça al que ell defineix com un nou centre que, per damunt d'ideologies, vol en un moment excepcional posar per davant de tot la salvació d'Itàlia.

Ell, després de les eleccions del 24 i 25 de febrer, només acceptarà responsabilitats –fins i tot la de repetir com a primer ministre– si una àmplia majoria assumeix aquest manifest-programa i l'hi demana. Serà el candidat de tots i de ningú, conscient que les pressions dels mercats i la diplomàcia europea i internacional remaran a favor seu.

3-Desplaçar Berlusconi

La posició de Monti ja ha estat contestada per Silvio Berlusconi, al qual no ha estalviat moderades crítiques.
"Il Cavaliere", que li va retirar el suport parlamentari i el va obligar a dimitir unes setmanes abans del previst, vol demostrar així que encara té molt a dir. Assegura que traurà un 40 per cent dels vots al febrer, en contra dels sondejos, que preveien, fins ara, una àmplia majoria per al centreesquerra de Pier Luigi Bersani.

Berlusconi ja ha dit que el seu "pitjor malson és un nou govern Monti" i que ell tanca la porta a qualsevol col·laboració amb el professor que el va substituir quan la comunitat econòmica i política europea i internacional veien la deriva governamental i moral d'Itàlia a un pas del "crack" definitiu.

Berlusconi és conscient que Monti li pot treure protagonisme i desplaçar-lo com a eix de la campanya i el seu egocentrisme i la necessitat dels focus mediàtics l'han portat al llindar de la depressió.

Els seus, la gent del Poble de la Llibertat, viuen desconcertats en aquests moments. Ja han avisat el líder totpoderós que no accepten les seves magarrufes indoeuropees i sobretot anti-Merkel, a qui "Il Cavaliere" veu com la instigadora del "complot que el va deixar fora del Palau Chigi".

No es descarten escissions. Hi ha exministres que li recorden que el Partit Popular Europeu fa uns dies a Brussel·les va entronitzar Monti i va donar per defenestrat el "rei del bunga-bunga."

4-Reduir les opcions del centreesquerra


El Partit Demòcrata és conscient que, si torna a governar, ho haurà de fer en matèria econòmica i de reformes, al dictat del que marca Brussel·les. Potser dirà que no al manifest-programa de Monti però n'assumirà els trets principals.

Bersani, que se sent reforçat després de la victòria a les primàries, vol ser tant sí com no el nou president del govern. De tota manera, no descartaria, potser, en última instància, deixar que el professor Monti dirigís una superàrea econòmica encara que anés en contra de molts dels postulats ideològics d'aquesta formació, que ja té poc d'hereva de l'antic Partit Comunista.


Tot el poder per a "Il professore"

Als que seguim el dia a dia de la política italiana no ens sorprèn la maniobra de Monti. Quan tothom esperava un sí o un no a encapçalar una coalició moderada, ell neda i guarda la roba.

De moment, Monti puja al pedestal per presidir amb un manifest-programa la campanya electoral sense mullar-se en mítings, debats, ni haver d'esquivar el fang amb què s'esquitxen habitualment els candidats.

"Il professore" ha fet un "full Monti" a la italiana, o, més ben dit, a la florentina. S'ha despullat davant els italians, però ho ha fet com ho faria un personatge elegant, educat, avorrit i maquiavèl·lic. Amb l'exquisidesa de qui no mostra res, tot i la nuesa. Ell, al cap i la fi, probablement serà jutge i part en el futur d'Itàlia.