Nagham Nawzat, la metgessa que lluita per tornar la vida a les supervivents d'Estat Islàmic

Sororitat entre dones yazidites en un genocidi que continua

Txell FeixasActualitzat

Podria ser la llibreta del terror. Documenta dolors crònics abdominals i infeccions de transmissió sexual arran de violacions en sèrie. Lesions en l'aparell reproductiu fruit d'avortaments en escorxadors on algunes dones morien. Reconstruccions d'himen abans que fossin revenudes entre uns jihadistes que les volien verges altra vegada. Ferides als genitals i ossos trencats per culpa de pallisses i tortures brutals. Malsons i flashbacks després que Estat Islàmic les obligués a presenciar com decapitaven o cremaven vives persones estimades.

Són pàgines i pàgines on es parla de desmais, estrès posttraumàtic, psicosis i intents de suïcidi a l'alça, que s'evidencien amb cicatrius als canells d'algunes noies. Paràgrafs plens de sentiment de culpa per haver format part de les 6.000 dones i nenes -algunes de només 9 anys- que els extremistes segrestaven. De vergonya a l'hora d'explicar que van ser mercadejades, subhastades i convertides, en molts casos, en esclaves sexuals. D'incomprensió quan la mateixa comunitat condicionava el seu retorn al fet que abandonessin el fill si durant el captiveri s'havien quedat embarassades.

Símptomes de la barbàrie humana més inhumana del segle XXI que la metgessa Nagham Nawzat amplia cada dia que passa. Experta en ginecologia i amb només 42 anys, ha assistit ja més de 1.200 supervivents d'Estat Islàmic al nord de l'Iraq, gairebé la meitat de les dones i nenes alliberades fins ara. Entre les tractades, la Premi Nobel de la Pau Nadia Murad. Com ella, Nagham Nawzat s'ha convertit en un dels pocs altaveus del genocidi contra els yazidites, minoria religiosa a què pertany i a la qual es dedica en cor i ànima.

Un cop acaba la jornada laboral, de nit i ja des del sofà de casa, treballa en el que podria ser un expedient mèdic multitudinari. Vol garantir la memòria col·lectiva al voltant de les atrocitats comeses contra una comunitat massacrada i en risc de ser del tot esborrada. Però, a més, la metgessa intenta canalitzar tant dolor a través de l'escriptura. Per ella és una teràpia, un ritual personal per poder seguir relatant un horror que l'ha canviat.

 

La doctora Nagham Nawzat atén una pacient
La metgessa Nagham Nawzat atén una pacient

 

D'ulls foscos, mirada penetrant i gest endurit, vesteix tota de negre com moltes de les supervivents. Només la bata blanca aconsegueix il·luminar una silueta empeltada de tan patiment compartit i somatitzat. Reconeix que ja no és la noia feliç i estable d'abans, que sovint es trenca. Massa vegades, admet, s'ha de tancar sola a casa durant dies per treure-ho tot i fer net plorant. La seva relació amb les noies va més enllà del tracte entre metge i pacient; moltes la veuen com una mare o germana. Les escolta, les anima, les consola, les truca, les visita, les acaricia, les abraça. I, fins i tot, les ajuda a emigrar cap a Alemanya per rebre una assistència sanitària que a l'Iraq és gairebé inexistent, amb unes lleis de justícia i reparació encara incipients.

Però per si no n'hi hagués prou d'haver sobreviscut al drama d'Estat Islàmic, moltes víctimes malviuen ara abandonades en camps de refugiats. Malgrat dirigir un hospital o haver estat premiada a escala internacional, Nagham Nawzat no renuncia a desplaçar-s'hi de manera rutinària. Allà passa consulta entre tendes i mirades plenes d'agraïment i complicitat. A poc a poc, la metgessa ha anat teixint un fil de confiança entre elles en una sororitat creixent que les empodera i retroalimenta. Perquè és dona, ginecòloga i yazidita -justifica- no podria ser d'una altra manera. Un compromís i valentia que es tradueix, però, en algunes amenaces de mort dels extremistes. Amb aquest historial i coratge, no és estrany que la Premi Nobel Nadia Murad -que en va ser pacient- li dediqués el seu llibre de memòries amb aquestes sentides paraules:

"A la més estimada metgessa Nagham. Cadascuna de nosaltres va lluitar contra Estat Islàmic tant com va poder. Però tu vas combatre els jihadistes de la forma més efectiva el dia que vas decidir tractar-nos. Això va fer que les nostres ànimes tornessin a la vida."

El papa Francesc ha admès que el llibre de Nadia Murad va ajudar-lo a decidir-se a l'hora de fer la seva històrica visita a l'Iraq. Però els llums mediàtics s'han tornat a apagar. I així, mentre les supervivents no rebin l'assistència necessària -denuncia la Nagham- el genocidi continuarà.

 

La doctora Nagham Nawzat conversa amb dues dones en un camp de refugiats
La metgessa Nagham Nawzat conversa amb dues dones en un camp de refugiats
ARXIVAT A:
IraqEstat Islàmic
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut