Músiques valencianes en vaga durant un mes per denunciar el "purplewashing" pel 8M

Un centenar de dones que formen part del Col·lectiu de Treballadores de la Música València han decidit fer vaga durant tot el mes de març. Amb motiu de la vaga convocada pel 8 de març, les músiques valencianes volen denunciar les actituds masclistes que viuen en el sector.

Les músiques expliquen diverses situacions a què han hagut de fer front durant la seva trajectòria professional. Un sector que asseguren que està ple d'estereotips. Les integrants del col·lectiu denuncien que "n'estan fartes que se les cridi per a especials del 8 de març"

Raquel Cruces, percussionista, cantant i docent, afirma que durant els dies pròxims al 8 de març li surten molts bolos. Diu que sempre hi ha col·lectius que l'escriuen perquè "fan unes xerrades" amb motiu del Dia de les Dones i volen que vagi a presentar el seu projecte.

Noe, compositora, vocalista i instrumentista, explica que a partir del febrer "comença a sonar el telèfon".

"Col·lectius que no t'han contractat mai, ho fan pel 8 de març i així llavar-se la cara i posar-se la xapa"

Aquestes situacions de discriminació professional denuncien que les viuen dia a dia, com quan se'ls qüestionen les seves habilitats com saber "on connectar el jack de la guitarra".

La Noe explica que s'ha sentit qüestionada quan es dubtava que pogés connectar el jack a la guitarra

Les músiques rebutgen els discursos "misògins de la diferència" amb què afirmen que se les "invalida" i "menysprea". Sandra Gràcia, la road mànager del grup El Diluvi explica que utilitzen el seu telèfon per lligar i que l'han pres per la nòvia d'algun cantant.

"Em demanen el telèfon quan faig una comanda de samarretes i utilitzen eixe telèfon per a lligar amb mi, fins i tot eixe telèfon passa en mans d'amics. [...] Que vinga el regidor d'escenari i em diga que no puc estar ací, hi ha 20 homes i es pensen que soc novia d'algun d'ells".

La Raquel afirma que si qui la contracta sap que també és docent "confia que és bona" i que el seu grup "farà un bon espectacle". En canvi, si no ho saben segurament no la contractaran per aquell festival.

A més, explica que s'ha trobat en situacions on "tocava en un cercle ple d'homes" i ells paraven de tocar sense avisar per "veure si ella ho feia bé".

La vaga per combatre el pirnkwashing i el purplewashing

El col·lectiu de músiques demana, en un manifest que recull el mitjà Tresdeu, que es compleixin quotes paritàries en l'escena musical i un "canvi transversal" als escenaris. Per elles, no es tracta solament que hi hagi dones, sinó que es "feminitzin" tots aquests espais.

Per què això passi, és "necessària la implicació de totes" per posar en valor "iniciatives de projectes femenins i feminitzats" així com "repensar els models d'oci" per fer alternatives amb "valors coherents i inclusius". La convocatòria de vaga és una eina que utilitzen per "combatre" el que elles consideren que és pinkwashing i purplewashing.

Purplewashing és un terme que ha desenvolupat Brigitte Vasallo a partir del pinkwashing, que és un "rentat de cara" de certes institucions o empreses per posicionar-ne a favor dels drets LGTBI.

Brigitte parla de purlpewashing per fer referència a les estratègies que utilitzen el feminisme a favor de polítiques masclistes i racistes. L'autora parlava, concretament, de la utilització de les lluites feministes per aplicar exclusió contra una minoria, amb el cas concret del burka.

El terme ha anat creixent i prenent diverses formes fins que s'entén com aquelles formes de comunicar que pretenen ser altaveu de les dones per part de col·lectius o institucions on no hi estan representades. Les músiques denuncien que fer actes al voltant del 8 de març sobre la seva presència en el sector quan no hi són durant la resta de l'any és purplewashing.