Municipals a Valls: Junts posa a prova el pacte amb ERC, tot i el desacord en projectes clau 

La clau

L'alcaldessa, Dolors Farré, s'enfrontarà a les urnes a la nova candidata d'ERC, la regidora de Cultura, Teresa Rull. La socialista Rosa M. Ibarra aspira a liderar una majoria alternativa. El mandat ha estat marcat per l'oposició al macropolígon de l'Alt Camp, els episodis d'inseguretat al nucli antic i els entrebancs amb el museu Món Casteller. 

Com està ara l'Ajuntament 

Junts és la primera força de l'Ajuntament (8 regidors) i governa en coalició amb la segona, ERC (5). El PSC és el primer grup de l'oposició (4 regidors), on també hi ha la CUP (3) i Cs (1).  

La batalla electoral

Fa 21 anys, la Generalitat, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Valls, van signar el conveni per construir el gran museu dels castells de Catalunya. Aquesta primavera, 21 anys després, obrirà les portes, si no hi ha cap nou sotrac. 

Des del 2002, ha passat una crisi immobiliària, que va fer canviar la ubicació prevista, i una pandèmia mundial. I, pel mig, desenes d'entrebancs burocràtics, i 11 milions d'euros invertits, segons els càlculs de l'oposició. La primera pedra es va col·locar el 2015, havia d'obrir el 2017, i el 2019 el concurs per gestionar-lo va quedar desert. Ara l'Ajuntament l'ha tornat a convocar, amb la intenció que, aquest cop sí, Món Casteller pugui obrir portes a la plaça del Blat abans del 28M. 

L'última etapa del via crucis, l'haurà liderat el govern actual de Valls, una coalició de Junts (8 regidors) i ERC (5), que, si tot va bé, es podrà apuntar l'obra a la llista de la feina feta en aquest últim mandat. 

Coalició de Junts i ERC

L'alcaldessa, Dolors Farré, opta a un segon mandat, després d'haver rellevat el 2019 l'actual president de Junts al Parlament, Albert Batet. 

El primer tinent d'alcalde ha estat el líder d'ERC, Jordi Cartanyà, que ha portat l'àrea de Serveis a les Persones. Cartanyà plega, i el relleva la filòloga Teresa Rull, actual regidora d'Ensenyament i de Serveis Socials. 

La coalició de govern ha sobreviscut al trencament de Junts i ERC a la Generalitat, però ha tingut dues discrepàncies sonores: el carril bici i el creixement industrial. 

El polèmic macropolígon de l'Alt Camp

La Generalitat va llançar l'any passat la idea de fer un macropolígon de 835 hectàrees, el triple que la SEAT de Martorell, a l'Alt Camp. Al principi, s'havia de fer només a Alió i a Vila-rodona, però l'alcaldesa de Valls i l'alcalde del Pla de Santa Maria van demanar per carta que els seus municipis també en formessin part. El pla definitiu es va presentar en un acte amb la presència dels quatre alcaldes. 

ERC assegura que ho va saber per la premsa, i el seu líder, Jordi Cartanyà, va dir al ple que, "ni volent-ho, s'hauria pogut fer pitjor". 

El projecte ha estat la polèmica principal del final del mandat i ha tingut una gran contestació veïnal, fins al punt que la pròpia alcaldessa va demanar al Govern que el retirés, com així va fer. Ara, l'Ajuntament ha anunciat una ampliació més limitada del polígon actual. 

Aturada del carril bici

L'altre gran motiu de xoc, el carril bici, era una idea sorgida dels pressupostos participatius, que executava la regidoria de Mobilitat, d'ERC. Havia d'unir l'estació d'autobusos amb el barri del Fornàs. L'alcaldessa va ordenar parar les obres davant de les queixes d'alguns veïns, amb l'argument que, "tal com estava plantejat, no encaixava de cap manera". Cartanyà diu que és "trist constatar que ni des de dins de l'Ajuntament pots aconseguir que els teus socis es moguin cap a la sostenibilitat".

Debat sobre la seguretat

El govern de Valls ha hagut de fer front a un repunt de la inseguretat sobretot al nucli antic, amb accions de vandalisme, el 2021, i amb la crema d'un cotxe de la policia local, el 2022. L'Ajuntament hi ha fet front instal·lant càmeres de seguretat i amb més vigilància.

Ibarra, candidata del PSC 

Davant d'això, el PSC, principal partit de l'oposició (4 regidors), reclama recuperar els serenos, una unitat canina per a la lluita contra el narcotràfic, un nou Pla de Seguretat, i més efectius de la policia local i els Mossos. La llista dels socialistes, la tornarà a encapçalar la diputada Rosa M. Ibarra. 

Pere Vidal, candidat de la CUP 

La CUP (3 regidors) està d'acord que cal cobrir totes les places de la policia local i garantir els efectius suficients, però demana també mesures socials: educadors socials al carrer, un cens d'habitatges buits, més pisos de lloguer públic i inversió al barri històric de la ciutat. La formació anticapitalista presenta l'enginyer Pere Vidal, activista mediamebiental i regidor des de mig mandat. Retreu al govern que tingui projectes aturats per revitalitzar el centre.

Ca Xapes i Ca Padró

En canvi, el govern defensa que els projectes estan en marxa. L'Ajuntament ha comprat l'edifici històric de Ca Padró, que serà la seu de l'escola municipal de música, i ja ha començat les obres a Ca Xapes, perquè torni a acollir el casal de la gent gran. Són dues insígnies de la recuperació del nucli antic. 

Plega el regidor de Cultura, acusat d'abusos

El govern municipal també va haver d'afrontar l'any passar la sortida del quart tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Marc Ayala (Junts), per almenys dos casos d'abusos a menors. Ell mateix va entregar l'acta per centrar-se "en la defensa del cas".

Cs no es presentarà

L'única regidora de Ciutadans a l'Ajuntament, Cristina Laiz, no optarà a la reelecció, i ha anunciat que Cs renuncia a presentar-hi llista el 28M.  En canvi, el PP, que va perdre la representació al ple el 2019, intentarà tornar-hi amb l'arquitecte Félix Bello.