Municipals a Sant Cugat: Mireia Ingla sotmet a les urnes el tripartit insòlit ERC-PSC-CUP

Mireia Ingla (ERC) aspira a seguir a l'alcaldia que va aconseguir amb un pacte de govern amb PSC i CUP, mentre que Junts esperen recuperar-la amb Josep M. Vallès com a nou candidat. La ciutat afronta el repte de construir més habitatge públic i de créixer amb sostenibilitat.

Com està ara l'Ajuntament

Junts té 9 regidors i és la primera força de l'oposició. El govern està format per ERC (6), el PSC (4) i la CUP (3). Una de les tres regidores que va obtenir Cs el 2019 va abandonar el partit a mig mandat i ara és regidora no adscrita.

La batalla electoral

Fa quatre anys, l'arribada de Mireia Ingla a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès no va ser plàcida: va ser investida en un ple molt tens, fins i tot amb insults. Així es posava en marxa el govern tripartit amb l'aliança insòlita d'ERC (6 regidors), PSC (4) i la CUP (3), després de 32 anys sense alternança, amb l'Ajuntament en mans de CiU. 

El nou executiu va dur a la Fiscalia els comptes municipals, per unes factures del 2018 suposadament irregulars: l'anterior alcaldessa assegurava que tot va seguir el procediment correcte i acusava el nou govern de joc brut. I després va arribar la decisió de presentar-se com a acusació particular en el cas del 3% per una adjudicació presumptament irregular d'una obra d'habitatge protegit al municipi.

"Estabilitat" del tripartit

Després de quatre anys, ERC, PSC i CUP reivindiquen l'acord: ha estat un govern "compromès" que ha donat "estabilitat" a la ciutat, segons el balanç que feien a principis d'any, quan ja encaraven la recta final del mandat. Però els pactes després del 28-M són una incògnita.

ERC promet més habitatge públic

Ingla aspira a revalidar l'alcaldia per ERC, liderant "un govern fort i cohesionat", amb l'habitatge com a prioritat número 1. L'alcaldessa promet arribar al 10% de pisos protegits a la ciutat: "Volem que viure a Sant Cugat deixi de ser un somni i un repte per a molta de la seva ciutadania", diu. 

Per aconseguir-ho, l'Ajuntament ha impulsat promocions com la polèmica Ragull Centre, en col·laboració amb Laboratoris Ferrer, que havia de tenir edificis de fins a 11 plantes, i que va topar amb oposició veïnal i política. Junts va portar el projecte als tribunals, i finalment l'Ajuntament s'ha avingut a reduir-ne l'alçada.

En aquest mandat, s'ha tancat un dels serials polítics i urbanístics més llargs del municipi, el dels terrenys de Torre Negra que, després de 20 anys, finalment han passat a titularitat municipal. Però s'han obert altres fronts, com la nova escola La Mirada, ara aturada i pendent de mesures cautelars als tribunals per la ubicació al bosc de Volpelleres. I s'ha posat en marxa el projecte del nou barri de ca n'Ametller, la zona de creixement més gran de la ciutat, amb més 4.000 habitatges.

El PSC reivindica la "política útil"

El candidat del PSC tornarà a ser el geògraf i historiador Pere Soler, ara tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda i de Mobilitat, que treu pit de l'obra de govern i a qui els socialistes posen d'exemple de la política útil, d'avançar amb diàleg i acords amb forces antagòniques. 

Sota la seva responsabilitat, Sant Cugat ha estat dels pocs municipis que hi estaven obligats que ha aconseguit implantar la Zona de Baixes Emissions. Va ser la primera de Catalunya després de la de l'àrea de Barcelona, i obliga a portar distintiu ambiental al cotxe per poder entrar a la ciutat de dilluns a divendres de 7.00 a 20.00.

La CUP planteja la municipalització de l'aigua

El tercer soci del govern municipal, la CUP, també confia en l'actual portaveu, l'educador social Manu Simarro, que s'ha ocupat de les àrees de Drets Socials, Igualtat i Salut. Els anticapitalistes defensen una ciutat "per a tothom", recorden que el pacte del 2019 va ser "d'excepcionalitat", tot i que tampoc descarten repetir-lo, i prometen lliurar batalles com la de la municipalització de l'aigua.

Junts, contra el tripartit

Junts (9 regidors) plantarà cara al tripartit per recuperar l'alcaldia amb un cartell renovat. L'editor Josep Maria Vallès substitueix l'última alcaldessa de CiU, Carmela Fortuny. A Vallès, el van confirmar el juliol passat, després d'un acord amb Carles Brugarolas, amb qui va empatar a vots a les primàries. 

Es presenta com l'alternativa al govern d'ERC, ERC i la CUP, a qui acusa d'haver "destruït" el model de Sant Cugat que tant "va costar de construir". I proposa una ciutat amb "qualitat de vida", "sostenibilitat" i "oportunitats per a tothom". 

Ciutadans s'ha trencat

A Sant Cugat, Ciutadans també ha viscut aquest mandat la crisi interna del partit. Una dels tres regidors, l'exdiputada Munia Fernández-Jordán, va estripar el carnet per discrepàncies amb la direcció el 2021, i des de llavors és regidora no adscrita. El portaveu del grup, l'empresari Aldo Ciprian, repeteix com a cap de cartell. 

Durant aquest mandat, l'alcaldessa va ser amenaçada d'inhabilitació si no retirava una pancarta de suport als presos polítics de la façana de l'Ajuntament, arran d'una denúncia de Cs. Finalment, la jutgessa li va imposar una multa de 500 euros setmanals mentre hi mantingués els llaços grocs, cosa que Ingla va considerar un "disbarat". 

El PP va quedar fora de l'Ajuntament el 2019. Ara, aspira a tornar-hi a entrar amb l'advocat Álvaro Benejam. 

En Comú i Podem es van presentar per separat fa quatre anys i cap de les dues llistes va arribar al 5% dels vots per entrar al ple. Ara, han format una candidatura conjunta, amb l'exregidor d'ICV i dissenyador gràfic Ramon Gutiérrez Illana com a alcaldable.