Francesc Viaplana, d'ERC (esquerra), i Jordi Fàbrega, de Junts (dreta), en el ple d'intercanvi a l'alcaldia, el 2021
Francesc Viaplana, d'ERC (esquerra), i Jordi Fàbrega, de Junts (dreta), en el ple d'intercanvi a l'alcaldia, el 2021
ELECCIONS MUNICIPALS 2023

Municipals a la Seu d'Urgell: pugna entre Fàbrega (Junts) i Viaplana (ERC) després de compartir alcaldia

Òscar Ordeig, vencedor fa quatre anys, deixa la candidatura de Compromís a mans de Joan Barreda, i la CUP aposta pel portaveu de la Plataforma Stop JJOO, Bernat Lavaquiol

Xavi RossinyolActualitzat

La clau

Les eleccions a la Seu es plantegen com la pugna entre dos alcaldes i socisJordi Fàbrega (Junts) i Francesc Viaplana (ERC) han governat en coalició els últims quatre anys i s'han repartit l'alcaldia, però ara s'enfronten a les urnes. Tots dos volen aprofitar per guanyar terreny a Compromís (PSC), la força més votada fa quatre anys, que arriba al 28M sense Òscar Ordeig i amb un candidat nou, Joan Barreda. La CUP farà bandera del no als Jocs Olímpics, amb el portaveu de la plataforma contrària, Bernat Lavaquiol, com a cap de llista. El nou hospital i el nou edifici de l'INEFC són els grans reptes de futur de la ciutat, juntament amb els problemes d'accés a l'habitatge.


Com està ara l'Ajuntament

Compromís va guanyar les eleccions, i tenia 6 regidors fins al novembre passat, quan un d'ells, Àngel Rúbio, va decidir sortir del grup i passar a no adscrit. El govern el formen Junts (5) i ERC (4). La CUP té 2 regidors.


La batalla electoral

Dos socis i alcaldes s'enfronten el 28M a la Seu d'Urgell. Jordi Fàbrega (Junts) i Francesc Viaplana (ERC) han governat els últims quatre anys en coalició i s'han dividit l'alcaldia. Però cap dels dos no va guanyar el 2019: el vencedor va ser Òscar Ordeig, al capdavant de Compromís per la Seu, que inclou el PSC (6 regidors). Ordeig va deixar l'Ajuntament a mig mandat per dedicar-se al partit, i Junts (5) i ERC (4) veuen ara l'oportunitat de créixer i aconseguir la victòria, aquest cop sí.

Viaplana arriba al 28M sent alcalde, perquè ha governat la segona part del mandat, i Fàbrega, reforçat pel partit, perquè s'acaba d'incorporar a la direcció de Junts, en substitució de Francesc de Dalmases.


Equipaments sanitaris

Tots dos exhibiran en campanya l'obra de govern. Aquests últims quatre anys ha obert el nou CAP, al carrer Bisbe Guitart, de 2.200 m², i també s'ha posat en marxa un nou consultori a Castellciutat. A més, l'Ajuntament ja ha cedit a la Generalitat els terrenys per fer el nou hospital comarcal, al costat del parc dels bombers, que començarà les obres el 2024.

I per als pròxims quatre anys queden pendents les residències per a gent gran. L'Ajuntament acaba de rebre més de 2 milions dels fons Next Generation per ampliar de 44 a 53 les places de residència que té l'hospital i fer-hi obres de millora. Però, a mitjà termini, l'Ajuntament té l'objectiu de fer una nova residència, independent de l'hospital, a l'Horta de la Valira, pressionat per la recollida de 3.800 signatures.


L'arribada de l'INEFC

La Seu s'ha convertit oficialment en ciutat universitària amb la implantació de l'INEFC Pirineus. De moment, les classes es fan al Centre Cultural Les Monges, però hi ha previst un nou edifici a l'Horta de la Valira.


Crisi d'accés a l'habitatge

Està previst que això tensi encara més el mercat de lloguer, que està al límit a la Seu, per l'alta demanda, l'oferta escassa i el veïnatge amb Andorra, que en dispara els preus. L'Ajuntament va molt curt d'habitatge social. A l'inici del mandat només tenia dos pisos, i ara espera arribar a una trentena, gràcies, entre altres coses, a l'herència d'un particular. L'amo de l'edifici de Cal Pensament, al centre de la ciutat, va llegar l'edifici al consistori, que ara hi farà deu pisos.

Tot i això, l'accés a l'habitatge es planteja com un dels problemes de futur de la ciutat. La CUP creu que el govern no ha fet prou per fomentar el lloguer social ni per posar al mercat els 400 pisos buits que hi ha a la Seu, i va arribar a demanar al ple que sol·licités la declaració de "zona de mercat d'habitatge tens", com tenen molts municipis metropolitans, per limitar-hi els preus.


La CUP presenta el portaveu de Stop Jocs Olímpics

Per la CUP, el candidat serà Bernat Lavaquiol, que és portaveu de la Plataforma Stop Jocs Olímpics. Un cop descartada la candidatura per al 2030, Lavaquiol demana que els diners que costaria optar-hi el 2034 es destinin a "energia, sector agrari, telecomunicacions, infraestructures i habitatge".

En això, xoca amb el govern municipal. Per Viaplana, la decisió del comitè espanyol de retirar la candidatura és una "oportunitat perduda" i, segons Fàbrega, els Jocs haurien estat una manera d'impulsar el "repoblament del Pirineu".

En canvi, la ciutat acollirà el mundial de piragüisme del 2027, després que hagi estat escollida la candidatura conjunta de La Seu i Sort, i aquest serà un dels reptes del pròxim mandat. 


El PP aposta de nou per Pere Chica

Pel PP repeteix Pere Chica, que ja va ser regidor a l'Ajuntament. El 2019, els populars van quedar per sota del 3% dels vots, lluny del 5% mínim que estableix la llei.


Millora de l'N-260

Sense els Jocs, caldran igualment inversions importants a la zona, i els dos alcaldes insisteixen en l'N-260, l'Eix Pirinenc. Diu Fàbrega que "és una vergonya de punta a punta", i Viaplana hi afegeix que "fan falta inversions molt més grans que les que hi ha previstes a curt termini".

Ara, als pressupostos de l'Estat hi ha contemplats 260 milions d'euros per fer-hi una reforma més a fons, que executarà la Generalitat. Però de manera immediata només es preveu un reasfaltatge de la Seu a Adrall i la rotonda de Montferrer.


Relleu a Compromís

A Compromís, Ordeig va renunciar a l'acta de regidor el 2021 per centrar-se en la feina de diputat del PSC i com a primer secretari del partit a la demarcació de Lleida. I, al novembre, un dels sis regidors, Àngel Rúbio, va deixar el grup i va passar a ser no adscrit expressant malestar intern.

El candidat del 28M serà l'enginyer Joan Barreda, regidor a l'oposició, que fixa com a prioritats la residència i l'hospital, i denuncia problemes d'incivisme i d'inseguretat, sobretot per les ocupacions conflictives al centre, i també brutícia, deixadesa i falta de manteniment.

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 2023
Anar al contingut