Municipals a El Prat: Mijoler vol mantenir el feu dels comuns i frenar l'ampliació de l'aeroport

La clau

L'Ajuntament del Prat de Llobregat ha fet bandera de lluita contra la crisi climàtica i la transició energètica: la nova Casa de l'Energia, la comunitat energètica més gran de l'Estat i l'oposició frontal a l'ampliació de l'aeroport, que ha tingut un enorme consens polític i social. Els comuns de Lluís Mijoler confien a mantenir el seu feu i a continuar governant en coalició amb el PSC. 

Com està ara l'Ajuntament 

En les primeres eleccions com a candidat, Lluís Mijoler va aconseguir mantenir els 11 regidors que tenia el seu antecessor, Lluís Tejedor, per a la candidatura d'En Comú. Podem es presentava pel seu compte i va obtenir un regidor, que ha estat a l'oposició. Els comuns han governant amb el PSC, segona força (7 regidors). Completen l'oposició ERC (3) i Ciutadans (3).

La batalla electoral

Diu el meteoròleg Francesc Mauri que la Casa de l'Energia del Prat de Llobregat és "per plorar d'alegria". Fa un any, va obrir al seu emplaçament definitiu del carrer Ignasi Iglesias. "Al Prat, portem molts anys impulsant la transició energètica, i ha arribat el moment de traslladar tot el que sabem a la ciutadania", explica Susana Laredo, cap d'Energia de l'Ajuntament d'El Prat, a l'emissora municipal. La Casa de l'Energia és una oficina de l'Ajuntament, pionera a l'Estat, que dona assessorament a particulars en la contractació i en la instal·lació d'energies netes.

En plena crisi de subministraments, l'Ajuntament del Prat acaba de posar en marxa també Energia del Prat, la comunitat energètica més gran d'Espanya, formada pel consistori i empreses privades, que produeixen energia amb plaques fotovoltaiques. Vol seguir el camí d'Aigües del Prat, l'empresa pública de gestió de l'aigua, que fa més de tres dècades que funciona. 

L'amenaça de l'ampliació del Prat

L'últim mandat al Prat de Llobregat ha estat marcat per la necessitat d'avançar en la transició energètica i en la preservació del medi natural que, al parer del govern municipal, ha tingut (i encara té) una gran amenaça: l'ampliació de l'aeroport. 

A diferència dels municipis veïns, majoritàriament governats pel PSC, l'Ajuntament del Prat ha estat taxatiu: vol que es preservi l'espai natural de la Ricarda i que les pistes es quedin com estan, estudiant, si fa falta, la interconnexió del Prat amb la resta d'aeroports de Catalunya. El ple municipal va aprovar al març del 2020 una declaració institucional amb el títol "Ni un pam més", que va rebre el suport unànime de totes les forces polítiques. 

L'alcalde, Lluís Mijoler, en farà bandera en la pròxima campanya per a les eleccions municipals. A la seva formació política, En Comú (11 regidors), s'hi suma ara Podem, que el 2019 es va presentar pel seu compte i que té un regidor a l'oposició. L'últim baròmetre municipal li augura una àmplia victòria. 

Aliança comuns-PSC

Mijoler ha governat amb el PSC (7 regidors), i diu que no s'imagina cap altra aliança. Els socialistes també se senten còmodes amb l'acord, tot i que aspiren a liderar el govern municipal. El primer tinent d'alcaldia, Juan Pedro Pérez, no ha dubtat a enfrontar-se amb el seu partit i amb AENA per la posició respecte a l'ampliació de l'aeroport, i ha hagut de fer equilibris amb la protecció especial del delta, que impulsa el govern de la Generalitat, i que altres municipis veïns del PSC rebutgen de ple, perquè diuen que va en contra dels interessos dels agricultors. "Hi tinc sentiments contradictoris", diu el candidat. 

Comuns i socialistes han deixat projectes a mig fer, que esperen culminar el pròxim mandat, com la residència municipal per a la gent gran, pressupostada el 2023 amb 3,4 milions d'euros, i la pacificació de l'avinguda del Canal i dels carrers del centre. També està en marxa el pla urbanístic de l'Eixample sud, un nou barri amb 3.000 pisos, el 50% de protecció pública, i 300, de lloguer social, que ha tingut contestació ecologista.

Oposició amb dos tons

L'oposició ha tingut dos tons durant el mandat. ERC ha estès la mà a l'equip de govern i fins i tot ha aprovat els últims pressupostos de Mijoler, encara que els seus vots no eren necessaris. El portaveu actual, Jordi Ibern, encapçala de nou la candidatura. 

Ciutadans, en canvi, ha fet fet una oposició més frontal, fins al punt que Carlos Carrizosa considera que han estat "l'única oposició real" al govern de comuns i socialistes. L'actual portaveu, Antonio Miguel, deixa la política municipal, i li agafarà el relleu el seu número 2, Jordi López Gil, autònom i antic activista de la PAH.

Junts i el PP, que es van quedar fora de l'Ajuntament el 2019, pretenen tornar-hi ara amb els mateixos candidats: Gerard Valverde encapçalarà la llista de Junts, i Miguel Ángel Ochoa, la dels populars.