Mosterín compara els toros amb l'ablació de clítoris o la violència de gènere
El diputat del PP Rafael Luna ha criticat durament la intervenció al Parlament de Catalunya del filòsof Jesús Mosterín per haver qualificat el toreig de "costum primitiu i abominable". Durant el torn de preguntes dels grups als compareixents, Luna ha acusat Mosterín d'haver insultat els milers de catalans que són aficionats als toros i ha assegurat que no pot donar lliçons de moralitat i ètica al Parlament. Mosterín, que ha demanat disculpes per si havia ofès algú, ha respost que el que és insultant és identificar catalans i espanyols amb "una barbaritat tan execrable com els toros".
En la seva intervenció, Mosterín ha considerat indefensables les corrides, ha qualificat el toreig de "costum primitiu", i ha situat el tracte a l'animal al mateix nivell que l'ablació de clítoris, la violència de gènere i la lapidació. Ha assegurat que ni les corrides ni els correbous són específics d'Espanya i Catalunya, tot i que ha considerat que, excepte a Espanya, Mèxic i una part de França, "aquestes salvatjades han estat universalment abominades".
El filòsof ha sostingut que la tradició no suposa una justificació ètica de res, i ha instat els partits catalans a ser pioners en la prohibició dels toros a Espanya, "tal com ja han fet als països més liberals del món com Anglaterra".
El també filòsof Josep Maria Terricabras ha justificat el rebuig a les curses pel "llarg procés de crueltat que s'exerceix en el toro" des d'abans de sortir a la plaça i que "continuarà fins a la seva mort". "Ningú de nosaltres no voldria veure una cursa en què el toro es presentés de debò tal com és, amb la seva força i energia, sense haver estat castigat, afaitat i sotmès. I no ho voldríem perquè representaria la fi de qualsevol torero, picador i cavall que s'hi atrevís", ha remarcat.
El filòsof gironí s'ha preguntat si "l'estètica, l'espectacle i la tradició" a les quals han apel·lat els defensors del tema "justifiquen que exposem el toro a sofriments gratuïts i cruels per aconseguir aquells fins". "Estic segur que no", ha conclòs, i ha afegit que aquesta és "la qüestió ètica" que s'ha d'estudiar.
L'etòleg Jordi Casamitjana ha assegurat que hi ha nombrosos estudis que demostren que el toro pateix a la plaça, a la qual cosa el catedràtic de lògica de la UB, Jesús Mosterín ha afegit que "la tortura és més greu que la mort", i que no és un element cultural sinó "un símptoma d'escàs desenvolupament intel·lectual".
El científic Jorge Wagensberg ha defensat al Parlament la prohibició de les curses de braus a Catalunya, i ha considerat que abolir els espectacles que requereixen sofriment s'emmarca dins del progrés moral. Durant la seva compareixença, Wagensberg ha entrat a matar en la seva exposició anticorrides en mostrar els instruments utilitzats en les corrides: la punta de pica, "que destrossa els músculs i li impedeix aixecar el cap", les banderilles o "l'espasa, la punta de la qual busca el cor, travessant els pulmons". I s'ha preguntat: "Aquests instruments fan mal? Esclar que fan mal". Segons Wagensberg, l'abolició de les corrides forma part del "progrés moral" que va acabar amb les execucions públiques i està arraconant esports com la boxa.
Wagensberg ha reconegut que li agraden els toros i que pot apreciar la bellesa de la festa per la lluita entre la vida i la mort, tot i que ha assegurat que, "afortunadament, les persones estan preparades per vèncer l'instint que els atreu cap a la violència i la mort" i per això "no m'agrada que m'agradin els toros".
Ha rebutjat que el debat sobre les corrides estigui relacionat amb aspectes identitaris, i ha afirmat que no té sentit que "un tema de consciència individual" es voti segons una consigna de partit. Ha assegurat que cada dia són més les persones que s'angoixen quan veuen patir un animal.
Al costat de Wagensberg ha comparegut l'escriptora Espido Freire, que ha reconegut la seva angoixa davant del sofriment dels toros, i ha considerat incomprensible "des del punt de vista racional i emocional" que algú pugui gaudir amb aquest l'espectacle. Ha assegurat que els valors que transmet la festa no són els que ella voldria que es perpetuessin associats a Espanya i a la seva cultura, i s'ha declarat orgullosa de poder acudir al Parlament per aquest debat "ja que és molt difícil ser antitaurina".
L'extorero Antonio Vicente, antitaurí convers i ara president del col·lectiu andalús contra el maltractament animal, ha indicat que "els aficionats veuen art on hi ha sang i cultura on només hi ha tortura". Vicente ha negat que hi hagi antiespanyolisme en aquesta prohibició, i ha recordat que les Canàries van abolir les corrides i que ningú no va veure llavors en això una postura nacionalista.
Els portaveus dels grups han mantingut en les seves intervencions el to dels seus respectius partits davant aquesta polèmica ILP. Mentre PSC i CiU no han deixat entreveure quina serà la seva postura final, ERC i ICV han mostrat la seva proximitat als plantejaments antitaurins, i Ciutadans i PP han apel·lat a la llibertat individual per defensar les corrides.
El filòsof ha sostingut que la tradició no suposa una justificació ètica de res, i ha instat els partits catalans a ser pioners en la prohibició dels toros a Espanya, "tal com ja han fet als països més liberals del món com Anglaterra".
El també filòsof Josep Maria Terricabras ha justificat el rebuig a les curses pel "llarg procés de crueltat que s'exerceix en el toro" des d'abans de sortir a la plaça i que "continuarà fins a la seva mort". "Ningú de nosaltres no voldria veure una cursa en què el toro es presentés de debò tal com és, amb la seva força i energia, sense haver estat castigat, afaitat i sotmès. I no ho voldríem perquè representaria la fi de qualsevol torero, picador i cavall que s'hi atrevís", ha remarcat.
El filòsof gironí s'ha preguntat si "l'estètica, l'espectacle i la tradició" a les quals han apel·lat els defensors del tema "justifiquen que exposem el toro a sofriments gratuïts i cruels per aconseguir aquells fins". "Estic segur que no", ha conclòs, i ha afegit que aquesta és "la qüestió ètica" que s'ha d'estudiar.
L'etòleg Jordi Casamitjana ha assegurat que hi ha nombrosos estudis que demostren que el toro pateix a la plaça, a la qual cosa el catedràtic de lògica de la UB, Jesús Mosterín ha afegit que "la tortura és més greu que la mort", i que no és un element cultural sinó "un símptoma d'escàs desenvolupament intel·lectual".
El científic Jorge Wagensberg ha defensat al Parlament la prohibició de les curses de braus a Catalunya, i ha considerat que abolir els espectacles que requereixen sofriment s'emmarca dins del progrés moral. Durant la seva compareixença, Wagensberg ha entrat a matar en la seva exposició anticorrides en mostrar els instruments utilitzats en les corrides: la punta de pica, "que destrossa els músculs i li impedeix aixecar el cap", les banderilles o "l'espasa, la punta de la qual busca el cor, travessant els pulmons". I s'ha preguntat: "Aquests instruments fan mal? Esclar que fan mal". Segons Wagensberg, l'abolició de les corrides forma part del "progrés moral" que va acabar amb les execucions públiques i està arraconant esports com la boxa.
Wagensberg ha reconegut que li agraden els toros i que pot apreciar la bellesa de la festa per la lluita entre la vida i la mort, tot i que ha assegurat que, "afortunadament, les persones estan preparades per vèncer l'instint que els atreu cap a la violència i la mort" i per això "no m'agrada que m'agradin els toros".
Ha rebutjat que el debat sobre les corrides estigui relacionat amb aspectes identitaris, i ha afirmat que no té sentit que "un tema de consciència individual" es voti segons una consigna de partit. Ha assegurat que cada dia són més les persones que s'angoixen quan veuen patir un animal.
Al costat de Wagensberg ha comparegut l'escriptora Espido Freire, que ha reconegut la seva angoixa davant del sofriment dels toros, i ha considerat incomprensible "des del punt de vista racional i emocional" que algú pugui gaudir amb aquest l'espectacle. Ha assegurat que els valors que transmet la festa no són els que ella voldria que es perpetuessin associats a Espanya i a la seva cultura, i s'ha declarat orgullosa de poder acudir al Parlament per aquest debat "ja que és molt difícil ser antitaurina".
L'extorero Antonio Vicente, antitaurí convers i ara president del col·lectiu andalús contra el maltractament animal, ha indicat que "els aficionats veuen art on hi ha sang i cultura on només hi ha tortura". Vicente ha negat que hi hagi antiespanyolisme en aquesta prohibició, i ha recordat que les Canàries van abolir les corrides i que ningú no va veure llavors en això una postura nacionalista.
Els portaveus dels grups han mantingut en les seves intervencions el to dels seus respectius partits davant aquesta polèmica ILP. Mentre PSC i CiU no han deixat entreveure quina serà la seva postura final, ERC i ICV han mostrat la seva proximitat als plantejaments antitaurins, i Ciutadans i PP han apel·lat a la llibertat individual per defensar les corrides.
