Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Morts i desapareguts de Melilla: les famílies volen respostes enmig del silenci institucional

Només alguns actors com l'Associació Marroquina dels Drets Humans publiquen noms i cognoms de les víctimes perquè algú pugui aportar-ne informació i parlar amb els familiars

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto46

Ferran Moreno Garcia

Periodista de TV3 especialitzat en desigualtats i drets humans

@FerranMorenoG
Actualitzat

Tenia 20 anys i era estudiant de Medicina. Es deia Mohanad Maamoun Aissa i era del Sudan. El 24 de juny va morir al que ja s'ha batejat com a Black Friday, la tragèdia de Melilla.

El seu germà explica que els gendarmes el van colpejar al cap. Va sagnar durant tres hores, enmig de l'amuntegament de persones que la policia marroquina anava creant entre el caos del moment.

Ningú el va ajudar durant aquelles tres hores. Cap agent de policia el va socórrer. Va morir allà mateix, davant dels ulls del seu germà.

Ell és una de les víctimes identificades gràcies a la feina incansable de les últimes setmanes de l'Associació Marroquina dels Drets Humans a Nador (AMDH).

El ball de xifres és permanent. En el moment de la publicació d'aquestes línies, el govern del Marroc manté el número de 23 persones mortes. L'AMDH ha comptat 27 cadàvers sobre el terreny.

I l'ONG Caminando Fronteras eleva la dada a 40, després de constatar que dues persones han mort a la ciutat fronterera d'Oujda. La gendarmeria les havia posat en autobusos i desplaçat 140 quilòmetres tot i estar greument ferits. Eren sol·licitants d'asil.

Mohanad Maamoun Aissa va morir davant del seu germà
Mohanad Maamoun Aissa va morir davant del seu germà (CCMA)

Desplaçats i desapareguts; les famílies clamen saber

La llista de víctimes s'amplia, d'una manera indeterminada, amb les persones desaparegudes. Els familiars fan crides desesperades d'informació a xarxes socials com Facebook perquè algú els pugui dir si els seus fills són vius o morts.

Molts d'ells poden ser vius, però allunyats fins a 800 quilòmetres de Nador per la gendarmeria els és molt complicat donar senyals de vida.

"500 persones que buscaven protecció internacional han estat desplaçades a diferents ciutats del Marroc", explica Omar Naji, de l'AMDH. "Marràqueix, Agadir, Casablanca. Aproximadament 12 hores de ruta, fins a les regions àrides."

El càlcul el fan a partir del nombre d'autobusos activats per les autoritats marroquines per allunyar les persones d'origen subsaharià que van quedar ferides després de l'actuació policial.

L'associació fa dies que publica noms i procedències dels desapareguts perquè si algú en sap alguna cosa pugui informar-ne els familiars.

La llista de noms comença a ser llarga: Adam Khamis Ahmed, Bichara Ibrahim Idriss, Ahmed Babker Mohamed, Mazen Dafaallah Kalou, Mohamed Abdellah Abderrahmane, Jalal Abdechakour, Muskafi Abker Yahya, Abdelbaset Mohamed Ishaq, Wali El Din Mohamed Ali, Baghdad Hussein o Warith Imam. Tots del Sudan.

Per Omar Naji, la responsabilitat en els fets és totalment compartida. "És una gran tragèdia, però sobretot és un crim, un gran crim de la policia migratòria espanyola, marroquina i europea."

Els familiars fan crides desesperades d'informació perquè algú els pugui dir si els seus fills són vius o morts (CCMA)

Només han pogut accedir un cop a la morgue de Nador, on encara hi ha els cadàvers de les víctimes, sense que s'hagi fet cap autòpsia. "Ho considerem un atemptat contra els drets dels demandants d'asil i a les seves famílies, que mereixen saber com van morir els seus fills", denuncia Naji.

Les autoritats del Marroc han denegat l'accés a l'hospital Hassani a l'AMDH i a altres entitats, que volien visitar possibles sol·licitants d'asil com han fet en altres salts a la tanca en què hi ha hagut ferits. Ara no ha estat possible.


Els judicis, en marxa

Mentrestant, una seixantena de persones afronten càrrecs greus o molt greus als tribunals de Nador.

A un primer grup de 36 persones se'ls acusa de desobediència, d'entrar il·legalment al Marroc, de violència contra als agents i d'anar armats. Els advocats de les entitats de drets humans han aconseguit que, de moment, s'alliberi a un menor d'edat.

Un segon grup de 28 persones afronta càrrecs més greus, amb acusacions de participació de banda criminal i de tràfic de persones. El seu procediment començarà el proper dimecres 13 de juliol.

Tots ells continuen en presó provisional. Per ara, a l'AMDH no els consta que estiguin en pitjors condicions que els presos comuns.

El Marroc va activar autobusos per allunyar de Nador les persones d'origen subsaharià que van quedar ferides després de l'actuació policial (CCMA)

Sigui com sigui, Omar Naji vol destacar, especialment, la responsabilitat de l'estat espanyol en els fets. "La policia marroquina va reprimir els demandats d'asil, però de l'altre costat, la Guàrdia Civil va utilitzar gasos lacrimògens". L'equip de TV3 desplaçat a la zona ho vam poder constatar, amb restes dels pots i projectils amb etiquetatge en castellà.

"La segona responsabilitat d'Espanya rau en el fet que van tolerar i acceptar la devolució en calent de diverses persones mentre veien que les autoritats marroquines colpejaven durament els seus companys."

I finalment, Naji encara destaca un últim punt: "Ni les autoritats marroquines ni tampoc les espanyoles van activar cap tipus d'equip d'emergències o d'ambulàncies per socórrer o ajudar les desenes i desenes de ferits que s'acumulaven, emmanillats, al pas fronterer."

Als seus comptes de Twitter i Facebook, l'Associació Marroquina dels Drets Humans continua actualitzant els noms de les víctimes. De moment, són dels pocs actors que està aconseguint humanitzar les seves vides.

ARXIVAT A:
MigracionsMarrocMelilla
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut