Barcelona

Morín reitera davant l'Audiència de Barcelona que els avortaments eren legals i supervisats per Salut

El judici s'ha repetit per ordre del Tribunal Suprem, que va revocar l'absolució del ginecòleg el 2013

Actualitzat

La declaració del ginecòleg Carlos Morín, per la suposada intervenció en avortaments il·legals, s'ha repetit aquest dilluns al matí davant l'Audiència de Barcelona. Ha declarat també la seva dona, que administrava una de les clíniques de Barcelona. Els dos imputats s'han negat a respondre a les preguntes de la fiscal i la resta de parts i han contestat només les preguntes del seu advocat.

El doctor Morín ha arribat a l'audiència després d'haver estat absent del judici durant un mes per motius de salut, i ha dit el mateix que al judici del 2012; que mai havia fet avortaments il·legals i que tampoc havia falsificat informes mèdics, dictàmens psiquiàtrics o ecografies de les dones que interrompien l'embaràs voluntàriament.

En la declaració, Morín ha defensat que tots els avortaments que es van fer a les seves clíniques estaven inclosos en els supòsits legals i eren supervisats pel Departament de Salut. El ginecòleg ha afegit que notificaven mensualment els avortaments a l'Institut Català de la Salut, que realitzava "inspeccions periòdiques" a les seves clíniques.

Morin torna a enfrontar-se a 300 anys de presó, segons la fiscalia, acusat de practicar més d'un centenar d'avortaments il·legals des del 2007. Ara, s'ha de repetir el judici per ordre del Suprem, després que l'Audiència absolgués a Morín el 2013 en una vista en que no es va tenir com a prova el reportatge amb càmera oculta de la televisió danesa que va destapar el cas.

Al llarg de les últimes setmanes han tornat a declarar davant el tribunal el centenar de dones que, segons la Fiscalia, van avortar il·legalment a les clíniques de Morín. El testimoni d'aquestes dones va resultar clau per a l'absolució del ginecòleg, al qual l'Audiència de Barcelona va exculpar en entendre que els avortaments denunciats per la Fiscalia quedaven emparats per l'antiga llei d'interrupció voluntària de l'embaràs o per l'aprovada el 2010.

D'aquesta forma, l'Audiència va considerar que els casos portats a judici estaven dins les 14 setmanes de gestació en què es permet la interrupció lliure de l'embaràs o hi havia risc de danys físics o psíquics per a la mare i el fetus, sense que se superessin les 22 setmanes de termini màxim.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut