Mor Stephen Hawking, el físic que va obrir nous camins sobre l'origen de l'univers

Aquesta matinada ha mort als 76 anys el físic britànic Stephen Hawking. Ha mort a casa seva, a Cambridge. Ho han comunicat els seus fills a través d'una nota en què han dit que era un gran científic i un home extraordinari, el treball del qual persistirà durant molts anys.

Mundialment conegut pels avenços que va fer en la teoria sobre el Big Bang i per les seves investigacions sobre els forats negres i la gravetat quàntica, era un dels científics més reconeguts de les últimes dècades.

Hawking tenia, des dels 21 anys, esclerosi lateral amiotròfica. Tot i que li van dir que no viuria més de dos o tres anys, els pronòstics dels metges no es van fer realitat i ha sobreviscut més de cinquanta anys. El físic, però, s'havia de desplaçar amb una cadira de rodes i parlava a través d'un sintetitzador.

Va estar casat dues vegades i va tenir tres fills. Els treballs divulgatius sobre ciència van arribar a ser líders de vendes. El llibre "Una breu història del temps", de l'any 1988, li va aportar fama mundial. És una obra on explica al gran públic els orígens de l'univers amb la seva teoria del Big Bang.

La NASA recorda Hawking a través del seu compte de Twitter.

Remembering Stephen Hawking, a renowned physicist and ambassador of science. His theories unlocked a universe of possibilities that we and the world are exploring. May you keep flying like superman in microgravity, as you said to astronauts on @Space_Station in 2014 pic.twitter.com/FeR4fd2zZ5

— NASA (@NASA) 14 de març del 2018

Una ment privilegiada

Stephen Hawking va ajudar una mica a respondre a les eternes preguntes que ens fem: d'on venim? Cap on anem?

Era una ment privilegiada dins un cos que el torturava. Tot i això, es va doctorar en Física Teòrica i Cosmologia. Només podia moure la parpella i la galta dretes; suficient per clicar un sensor connectat a l'ordinador i escriure al ritme de dues paraules per minut. Suficient per demostrar que els forats negres no eren negres del tot perquè permetien que en sortissin radiacions i fins i tot s'evaporaven.

Però van ser els seus llibres de divulgació, com "Una breu història del temps", els que el van convertir en un fenomen mediàtic. Perquè era capaç de parlar per a tothom, fins i tot per als nens, com amb el llibre "La clau secreta de l'Univers", on Hawking explicava a la seva filla Lucy l'origen de l'univers amb l'ajuda d'un imaginari ordinador portàtil que resulta que és l'ordinador més potent del món.

Notícia relacionada: I abans del "big bang" què? La resposta de Stephen Hawking

Fa deu anys, a Santiago de Compostel·la, Hawking va fer un pronòstic pessimista sobre el destí de la humanitat:

"Som a les portes d'una nova era nuclear i d'un període de canvi climàtic sense precedents. Serà molt difícil impedir un desastre al planeta Terra els pròxims cent anys."