Mor Rosa Maria Sardà, una força escènica molt popular i admirada

L'actriu ha mort als 78 anys

Gemma Ruiz PalàActualitzat

L'actriu barcelonina Rosa Maria Sardà ha mort als 78 anys, segons ha confirmat a Twitter l'Acadèmia de Ciències i Arts Cinematogràfiques espanyola. Feia temps que tenia un càncer.

 

La seva força era feta d'una naturalitat a l'abast de molt pocs. Rosa Maria Sardà ho podia fer tot, com les més grans. Tenia el ganxo d'una Mary Santpere i l'humor involuntari d'una Anna Lizaran.

Autodidacta, de família modesta, els avis actors, els seus inicis van ser treballar de diversos oficis per pujar els germans, i actuava quan podia. Va debutar amb la companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena, van ser la seva escola.

Rosa Maria Sardà
Rosa Maria Sardà

Després vindria l'etapa del Lliure i, clau, conèixer Lluís Pasqual. El gran amic i director que més cops l'ha dirigida. Amb ell va ser la mare coratge de Brecht, el paper que més havia somiat. També faria Genet, Ibsen, Benet i Jornet, Lorca...I també va dirigir. Una trajectòria de cinquanta anys al teatre que li va valer el Premi Max d'Honor.

Rosa Maria Sardà després de rebre el Premi Max d'honor:

"Jo que sóc una mica esquerpa i que tinc pocs amics, em sorprèn sempre que pensin que em mereixo alguna cosa, saps?"

 

El cine la va festejar tard, als vuitanta, i després de Berlanga ja es veia a venir que no la deixarien anar, els millors se'n van enamorar: Almodóvar, Trueba, Gómez Pereira, Bajo Ulloa...

Ventura Pons havia estat el primer, i el que més tombs li va fer donar, de la vicaria d'Olot, a l'Anita fins a la Gràcia, una de les seves entranyables malcarades. El personatge feia pensar en ella, temuda a l'hora de fer-li entomar flaixos i preguntes.

No se sabia amb quina una en sortiria, darrere les ulleres de sol que tant li costava de treure's. No era dòcil, i ella mateixa se'n reia.

La televisió li havia donat la gran popularitat i el seu vincle amb La Trinca l'havia convertida de molt jove en un dels personatges més estimats del país.

Irònica, de gran intel·ligència, Rosa Maria Sardà també era una desmitificadora de tot divisme, ella, que era LA Sardà.

I la Sardà dient Segarra és un monument impagable a la llengua, a l'art del recitar, de l'actuar. La seva Antònia de la Rambla de les Floristes és un autèntic patrimoni.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut