Mor Murray Gell-Mann, l'home que es va ficar a les entranyes de l'àtom

Murray Gell-Mann, un dels físics més importants del segle XX, va morir divendres als 89 anys. El 1969 va rebre el Premi Nobel de Física "per les seves contribucions i els seus descobriments sobre la classificació de les partícules elementals i les seves interaccions".

Però també va excel·lir per una erudició extraordinària en diversos camps. I quan va haver de donar nom a les partícules elementals que havia proposat ho va fer a partir d'una paraula inventada per James Joyce: "quark".

Gell-Mann va néixer el 15 de setembre de 1929 a Nova York, al baix Manhattan, fill de dos immigrants de l'Europa de l'Est. Era l'època de la depressió i la família tenia problemes econòmics.

Mostrava una gran curiositat i una intel·ligència superdotada. Feia mentalment operacions aritmètiques complicades i corregia els adults sobre la pronunciació de les paraules. Va aconseguir una beca en una prestigiosa escola privada, on l'anomenaven "l'enciclopèdia ambulant".

Doctor als 22 anys

Es va graduar amb qualificacions excel·lents als 14 anys i va guanyar una altra beca per anar a la Universitat Yale. Primer havia volgut estudiar història, però el seu pare li va aconsellar fer enginyeria "per guanyar-se bé la vida". Finalment, com a concessió, va estudiar física.

Als 22 anys ja era doctor pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston. I va anar a investigar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, on Albert Einstein vivia els últims anys de la seva carrera.

La primera gran aportació a la física de partícules la va fer el 1961. Es coneixien des de feia temps els components del nucli de l'àtom: protons i neutrons. També s'havien identificat altres partícules que sorgien en els xocs i desintegracions dels àtoms. Gell-Mann va posar ordre en aquells coneixements. Tal com Mendeléiev va fer amb els elements químics el 1869, va classificar un centenar de partícules per les seves propietats. Ho va anomenar "camí òctuple", recordant la via en vuit etapes de Buda cap a l'alliberament.

Per explicar algunes observacions experimentals, Gell-Mann va elaborar una teoria segons la qual protons i neutrons no eren partícules fonamentals, sinó que, al seu torn, estaven formades per unes altres partícules. La proposta la va fer de manera simultània i independent amb el físic George Zweig, que havia anomenat aquests components bàsics "asos".

Però el nom que va perdurar va ser el proposat per Gell-Mann: "quarks". La paraula era una de les que havia inventat l'escriptor irlandès James Joyce. Es troba en un passatge de "Finnegan's wake:

"Three quarks for Muster Mark!

Gell-Mann explicaria després que havia pensat en una paraula que sonés com "kwork", però que no tenia clar com escriure-la. Va llegir el text de Joyce, on, diu, "quark" pot significar el crit de la gavina, però també una deformació de "quart", una pinta de cervesa.

Gell-Mann proposava que grups de tres quarks formaven protons i neutrons. I, aquí, els "three quarks" del vers hi encaixen molt bé. Els quarks estaven units gràcies al fet que intercanviaven unes altres partícules que va anomenar gluons (de "glue", goma en anglès).

Els quarks tenien propietats peculiars. I la seva existència es va demostrar experimentalment amb l'accelerador lineal de partícules de'Stanford, a Califòrnia.

Ara es coneixen sis tipus de quarks, anomenats pel seu "sabor": dalt, baix, encantat, estrany, bellesa i veritat. Cada sabor es pot presentar en tres estats de càrrega de color: vermell, verd i blau. També existeix la seva antipartícula: els antiquarks. Tot això ha donat lloc a la cromodinàmica quàntica.

La bellesa de la ciència

Tot aquest bosc de partícules i subpartícules sembla un intricat laberint difícil de comprendre. Però, en el discurs de recepció del Premi Nobel, Gell-Mann va expressar la seva sorpresa perquè prediccions teòriques fossin confirmades experimentalment.

"La nostra feina és un joc deliciós. Moltes vegades estic sorprès que tot sovint obtinguem prediccions correctes de resultats experimentals."

En el mateix discurs comparava l'elegància de les fórmules "amb poemes breus governats per regles estrictes com lEs del sonet o del waka", nom, aquest darrer, d'un gènere de la poesia japonesa clàssica. I en destacava la bellesa.

"La bellesa de les lleis bàsiques de la ciència natural, com es revela en l'estudi de les partícules i del cosmos, està associada amb l'agilitat del bec de serra gros submergint-se en un llac suec pur, o amb la gràcia d'un dofí que se submergeix de nit al golf de Califòrnia i deixa una estela brillant, o amb l'atractiu de les senyores reunides en aquest banquet."

I va acabar el discurs amb unes frases en suec. Gell-Mann era un erudit i poliglot, apassionat de l'arqueologia, la lingüística i l'ornitologia. En una visita a Catalunya va voler anar als Aiguamolls de l'Empordà per observar ocells. I durant el trajecte, quan el físic Ramon Pascual li ensenyava i li descrivia detalls del paisatge, Gell-Mann no es va poder estar de suggerir l'etimologia d'algunes paraules. Potser perquè l'home que es va endinsar en els fonaments de la matèria també pensava que calia buscar les fonts comunes de tot el coneixement humà.