Mor Michael Collins, l'astronauta de l'Apollo 11 que no va trepitjar la Lluna
Mor als 90 anys l'home que va acompanyar Neil Armstrong i Buzz Aldrin en la primera missió de la NASA que va arribar a la Lluna
L'astronauta nord-americà Michael Collins, un dels tres tripulants de l'Apollo 11, la primera missió que va arribar a la Lluna, ha mort aquest dimecres als 90 anys, a conseqüència d'un càncer.
El 20 de juliol de 1969, Collins va ser l'únic dels tres astronautes de l'Apollo 11 que no va trepitjar la Lluna: pilot del mòdul de comandament, es va quedar en òrbita mentre els seus companys Neil Armstrong i Buzz Aldrin passejaven per la superfície lunar.
La NASA ha lamentat la mort de Collins i, en una piulada, afirma que "va inspirar generacions i el seu llegat ens impulsa més enllà en el cosmos":
We mourn the passing of Apollo 11 astronaut Michael Collins, who piloted humanity's first voyage to the surface of another world. An advocate for exploration, @AstroMCollins inspired generations and his legacy propels us further into the cosmos: https://t.co/47by569R56 pic.twitter.com/rKMxdTIYYm
NASA (@NASA) April 28, 2021
La família de Collins ha comunicat la mort de l'astronauta i n'ha destacat "l'humor esmolat, el tranquil sentit del deure i la sàvia perspectiva, obtinguts tant mirant cap a la Terra des del punt de vista privilegiat de l'espai com contemplant les aigües calmades des de la seva barca de pesca":
Family Statement on Passing of Astronaut Michael Collins pic.twitter.com/6OAw7CzFaz
Michael Collins (@AstroMCollins) April 28, 2021
El seu company de missió, Buzz Aldrin, l'únic supervivent de l'Apollo 11, ha dit que, allà on sigui Collins tindrà "sempre el foc per portar-nos amb destresa cap a nous cims i cap al futur":
Dear Mike,
Dr. Buzz Aldrin (@TheRealBuzz) April 28, 2021
Wherever you have been or will be, you will always have the Fire to Carry us deftly to new heights and to the future. We will miss you. May you Rest In Peace. #Apollo11 pic.twitter.com/q4sJjFdvf8
"L'astronauta oblidat"
Nascut el 31 d'octubre de 1930 a Roma, fill de pare diplomàtic, Collins va ser pilot de proves de l'exèrcit nord-americà. Va entrar a la NASA el 1963 i, durant la dècada dels 60, va acumular moltes hores de vol espacial com a participant en el programa Gemini de la NASA. Durant els tres dies de la missió Gemini X, de 1966, va establir un rècord mundial d'altitud i es va convertir en el tercer caminant espacial nord-americà.
L'Apollo 11, l'estiu de 1969, va ser la segona i última missió espacial de Collins. Va ser l'únic integrant de la missió que no va trepitjar la superfície lunar i el seu nom no va ser tan conegut com els de Neil Armstrong i Buzz Aldrin. És per això que sovint se l'ha anomenat "l'astronauta oblidat".
Va estar sol més de 21 hores fins que Armstrong i Aldrin van tornar al mòdul lunar. Durant aquesta estona, cada cop que el mòdul de comandament passava per la cara fosca de la Lluna perdia el contacte amb el centre de control de la NASA, a Houston. El portaveu de la NASA Douglas K. Ward va definir així la situació de Collins durant la missió:
"Des d'Adam, cap ésser humà ha conegut una solitud com la que està vivint Mike Collins durant els 47 minuts de cada volta lunar en què està sol darrere la Lluna sense ningú amb qui parlar excepte la seva gravadora a bord del Columbia."
40 anys després de l'arribada a la Lluna, en unes declaracions que va publicar la NASA, Collins no manifestava cap remordiment per no haver pogut trepitjar el satèl·lit de la Terra:
"Seria un mentider o un boig si digués que vaig tenir el millor dels tres seients de l'Apollo 11, però puc dir amb sinceritat i equanimitat que estic perfectament satisfet amb el que vaig tenir."
El seu principal record de la missió Apollo 11 era, segons explicava, veure des d'una gran distància el planeta Terra, que va definir com "petit, brillant, serè, blau i blanc, fràgil":
"Si els líders polítics mundials poguessin veure el planeta des de 100.000 milles, la seva perspectiva podria canviar de manera fonamental. Totes les fronteres tan importants serien invisibles, aquesta discussió sorollosa se silenciaria. El minúscul globus continuaria girant, ignorant serenament les seves subdivisions, presentant una façana unificada que demanaria a crits una entesa unificada, un tractament homogeni. La Terra ha de ser tal com es mostra: blava i blanca, ni capitalista ni comunista; blava i blanca, ni rica ni pobra; blava i blanca, ni envejosa ni envejada."
Després del retorn triomfal a la Terra, va deixar la NASA i va iniciar una llarga trajectòria pública. Richard Nixon el va nomenar secretari d'estat adjunt per als afers públics i després va dirigir la construcció del Museu de l'Aire i l'Espai a Washington, del qual va ser president entre 1971 i 1978.
Va explicar les seves experiències a l'autobiografia "Carrying the Fire", publicada l'any 1974, en què descrivia l'experiència en el programa espacial.
