Una altre de les fotos del petó de Time Square, "Kissing the war Goodbye" de Víctor Jorgensen publicada al New York Times (Wikimedia)
Una altra de les fotos del petó de Time Square, "Kissing the war Goodbye" foto de Víctor Jorgensen publicada al New York Times (Wikimedi

Mor l'últim mariner que diu que va besar la infermera a la foto de Times Square

George Mendonsa va disputar la credibilitat amb Glenn McDuffy, mort el 2014, després que diverses proves els donessin l'autenticitat

Actualitzat

George Mendonsa, reconegut com el mariner que besa la infermera el 14 d'agost del 1945 en la famosa foto de la celebració del final de la Segona Guerra Mundial publicada a Life Magazine, ha mort als 95 anys.

Mendonsa va morir diumenge a la residència geriàtrica de Middletown, a Rhode Island, on vivia després de tenir una caiguda greu.

Mendonsa és un dels molts joves que va reclamar ser el mariner que besa la infermera de Times Square. Durant 74 anys va defensar que era el mariner del petó i va ser reconegut com l'autèntic protagonista després d'estudis de reconeixement facial, però sempre n'ha quedat el dubte.

El fotògraf Alfred Eisenstaedt, de la revista Life Magazine, no va preguntar el nom dels protagonistes de la instantània, que, des d'un altre angle, també va captar un altre fotògraf de la U.S. Navy, el tinent Víctor Jorgensen, que la va publicar al New York Times.

 

Reproducció de la revista Life Magazine on es va publicar la foto d'Alfred Eisenstaedt. (Arxiu CCMA)

 

Molts mariners

Aquest és el cas de molts altres joves que van celebrar el final de la Segona Guerra Mundial a Times Square. Emportats per l'eufòria de la notícia, van ser molts els joves que es van besar malgrat que no es coneixien de res, empesos per la desimboltura que els va donar l'alcohol que havien begut... i que va emboirar la seva memòria. Aquesta és la història que durant aquests anys han explicat molts suposats protagonistes, però que la revista Life no en va autentificar cap.

Glenn Edward MacDuffy, que va morir el 2014 als 86 anys, també es va sotmetre a proves forenses el 2007 per provar que era l'autèntic mariner del petó però no va quedar clar.

Mendonsa va superar en credibilitat McDuffy.

Mendonsa va ser reconegut el 2005 per un equip de voluntaris de l'Escola de Guerra Naval. També es van trobar coincidències en tatuatges que es podien apreciar en una anàlisi de les fotografies d'Einsenstaedt i Jorgensen.

 

Moltes infermeres

De noies, també en van sortir moltes que van reclamar ser la infermera.

Edith Shain, durant molts anys, va ser considerada l'autèntica infermera besada pel mariner. Shain va escriure el 1970 al fotògraf de Life Magazine per dir que era la noia de la foto. Shain, que era infermera en un hospital pròxim a la famosa plaça de Nova York, va morir el 2010, als 91 anys.

 

Edith Shain va inaugurar la reproducció de 8 metres que es va plantar a Time Square.

 

La que finalment es va endur el reconeixement va ser Greta Zimmer Friedman. Zimmer també va escriure una carta a Einsenstaedt el 1980 dient que era la noia de la foto i no era infermera, sinó higienista dental. Greta Zimmer Friedman va morir el 2016, als 92 anys.

Greta Zimmer Friedman i George Mendonsa, que no van saber mai l'un de l'altre després del petó, es van trobar en destapar-se les seves identitats.

 

En George i la Greta durant la desfilada del 4 de juliol el 2009. (Wikimedia)

 

També van reivindicar el protagonisme Barbara Sokol i Carl Muscarello -entre molta més gent-, però diverses anàlisis els van descartar.

Muscarello i Shain també van actuar com la parella de la foto inaugurant una estàtua de 8 metres situada a Times Square. Durant anys van exercir la rivalitat de ser els autèntics protagonistes del petó.

El temps se'ls ha endut a tots. I quedarà el misteri.

En tot cas, la històrica foto, -o fotos-, ha quedat com una icona de la celebració del final de la guerra i, tant si són els protagonistes reals els uns com ho són els altres, el moment va ser una realitat per a moltes parelles aquell 14 d'agost del 1945 que es van besar a Times Square.

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica Obituari
Anar al contingut