Los Angeles

Mor l'actor còmic Richard Pryor després de patir durant vint anys esclerosi múltiple

En sentir el nom de Richard Pryor vénen a la memòria moltes de les escenes on se'l veia acompanyat de Gene Wilder, i és que tots dos van coincidir en diverses pel·lícules, com "No em cridis que no et veig", "Bojos rematats" o "Superman III". Pryor va realitzar més de quaranta pel·lícules durant la seva carrera, i va portar el seu humor afroamericà a cotes molt altes de popularitat. A mitjans dels vuitanta li van diagnosticar esclerosi múltiple, i era tant el seu sentit de l'humor que va interpretar un personatge amb aquesta malaltia en un capítol de la sèrie "Chicago Hope".

Actualitzat
Pryor, que ha mort als 65 anys, va començar la seva carrera fent monòlegs còmics, una de les seves especialitats, on posava el seu toc àcid sobre el racisme. Després, a la dècada dels setanta als vuitanta va ser un dels actors americans de color més populars de la seva generació. A més, Pryor va inspirar molts dels futurs còmics. L'èxit que va tenir a la gran pantalla el va posar a les llistes dels més cotitzats. Pel seu paper en un episodi de la sèrie "Chicago Hope", on s'interpretava com un malalt d'esclerosi, va ser proposat per a un premi Emmy. I de fet va guanyar un Grammy pels seus àlbums còmics. A més va interpretar el pianista de Billie Holliday a la pel·lícula de 1972, nominada als Oscars, "Lady Sings the Blues".
Anar al contingut