Mor la filòloga Aina Moll, un referent de la normalització del català

Aina Moll, la filòloga que va ser la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat, ha mort aquest dissabte a la nit als 88 anys. Amb Moll desapareix un referent en l'estudi i l'ensenyament de la llengua, amb una àmplia trajectòria dedicada a la contribució de la normalització lingüística als territoris de parla catalana.

Nascuda a Ciutadella el 1930, Aina Moll es va llicenciar en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i va ampliar els estudis a París, Estrasburg i Zuric.

El 1980, Moll va ser la primera Directora General de Política Lingüística de la Generalitat, càrrec que va exercir durant vuit anys. En aquesta etapa va organitzar el Segon Congrés de Llengua Catalana.

Seguint l'estela del seu pare

Aina Moll va continuar la feina i la dedicació del seu pare, el filòleg menorquí Francesc de Borja Moll, i, per a ella, entrar en el món de l'estudi de la llengua va ser del tot natural. Francesc de Borja Moll va ser el principal col·laborador d'Antoni Maria Alcover, autor de la magna obra Diccionari Català-Valencià-Balear i una de les persones més admirades per Aina Moll.

Alcover es va morir abans de poder acabar el diccionari, i, 61 anys més tard, ella i el seu pare en van enllestir els dos últims volums.

La dècada dels cinquanta i seixanta va dirigir la col·lecció de llibres de butxaca Biblioteca Raixa, que pretenia difondre l'obra d'autors moderns catalans i estrangers, i que recollia anualment cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans.

El 1961 va començar a exercir com a catedràtica de francès a l'Institut Joan Alcover, de Palma, i ho va continuar fent durant prop de 35 anys. En aquesta etapa, Moll va escriure nombrosos articles i llibres de text de llengua francesa, i va dirigir col·leccions de l'Escola d'Idiomes de l'Estudi General Lul·lià.

Però la docència va guanyar pes davant la investigació. Va ensenyar sempre català, a més de francès, a l'Institut Joan Alcover. Ho va fer de manera extraoficial, en petits grups, fins al canvi de règim, i, després, ja oficialment.

Treball incasable arreu del Països Catalans

També va ser sòcia fundadora de l'Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística i de la primera Comissió de Transferències Estat-Consell General Interinsular de les Balears.  

Un extens currículum que va reblar entre el 1990 i el 1995, quan va coordinar la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears. La dècada dels 90 també va ser nomenada membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Quan es va acabar la campanya de normalització, va treballar d'assessora lingüística del Govern Balear durant dos anys.

Per la seva amplíssima trajectòria, va rebre, entre d'altres, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Premi Ramon Llull del Govern Balear. El maig del 2012 va ser investida doctora "honoris causa" per la Universitat Oberta de Catalunya.

Sempre va mantenir la confiança en el futur de la llengua:

"És molt difícil, quan una llengua té un arrelament tan gran en un territori, que vinguin de fora a desbaratar-lo."