Mor Katherine Johnson, la matemàtica de la NASA que va ajudar a trepitjar la Lluna

Els càlculs matemàtics que van ajudar que la missió Apollo XI arribés a bon port i que Neil Amstrong trepitgés la Lluna el 1969 van ser fets per Katherine Jonhson.

També va ser la responsable dels càlculs que van fixar el primer viatge a l'espai d'Alan Shepard el 1961 i va verificar els càlculs que els ordinadors van fer per a la missió en què John Gleen va orbitar la Terra per primera vegada el 1962.

La matemàtica afroamericana Katherine Jonhson, una de les figures "més inspiradores de la NASA", segons la mateixa agència espacial, ha mort als 101 anys.

"La nostra família de la NASA està trista", deia en el seu compte de Twitter l'administrador de l'agència, Jim Bridenstine.

Our @NASA family is sad to learn the news that Katherine Johnson passed away this morning at 101 years old. She was an American hero and her pioneering legacy will never be forgotten. https://t.co/UPOqo0sLfb pic.twitter.com/AgtxRnA89h

— Jim Bridenstine (@JimBridenstine) February 24, 2020

Katherine Johnson (1918-2020)

The little girl who loved to count who became the woman to inspire us to dream immeasurable dreams: https://t.co/YKuUZN3G1H pic.twitter.com/Hun7vCElNh

— NASA (@NASA) February 24, 2020

La seva feina a la NASA va ser desconeguda, fins que el 2016 la pel·lícula "Hidden figures" ("Figures ocultes") –basada en un llibre del mateix títol– va posar en relleu la seva feina i la que moltes altres dones van fer per aconseguir l'èxit aeroespacial dels Estats Units.

Katherine Jonhson va néixer el 1918 a White Sulphur Springs, un petit poble de l'estat de West Virginia. La seva excel·lència amb els números la va portar al West Vinginia State College, on va acabar sent universitària i on es va doctorar de forma destacada en Matemàtiques.

Va fer de professora en escoles públiques per a negres i va ser una dels tres primers estudiants afroamericans en formar part de la Universitat de West Virginia, la més prestigiosa de l'estat.

Més tard es va convertir en una de les dones negres que formaven part de l'equip al Centre d'Investigació Langley per calcular la trajectòria dels primers llançaments espacials.

Segons ha destacat Bridenstine, Johnson va ajudar els Estats Units a "ampliar fronteres de l'espai" i a fer realitat "grans avenços" que van obrir les portes de l'exploració espacials tant a les dones com a les persones negres.

"La seva dedicació i habilitat com a matemàtica va ajudar a posar els humans a la Lluna i, abans, va fer possible que els nostres astronautes donessin els primers passos a l'espai, que ara continuem en un viatge a Mart."

En el seu reconeixement afegeix:

"A la NASA mai oblidarem el seu coratge i lideratge ni les fites que no podríem haver aconseguit sense ella."

Malgrat els anys d'anonimat de Johnson i les seves companyes, el 2015 el president Barack Obama li va entregar la Medalla Presidencial a la Llibertat.

"Katherine Johnson va rebutjar sentir-se limitada pel que la societat esperava d'ella pel seu sexe i raça mentre eixamplava els límits de la humanitat."

Després de conèixer la notícia de la seva mort, Obama ha fet un tuit on deia:

"Després de tota una vida buscant les estrelles, avui Katherine Johnson ha aterrat entre elles. Va passar dècades com una figura amagada, trencant barreres entre bastidors. Al final de la seva vida, s'ha convertit en un heroïna per a milions de persones, entre elles Michelle i jo."

After a lifetime of reaching for the stars, today, Katherine Johnson landed among them. She spent decades as a hidden figure, breaking barriers behind the scenes. But by the end of her life, she had become a hero to millions—including Michelle and me. pic.twitter.com/isG29nwBiB

— Barack Obama (@BarackObama) February 24, 2020