Mor Julen Madariaga, el cofundador d'ETA que va defensar la via pacífica a Euskadi
Exiliat a diferents països durant la seva vida, aquest advocat i polític també va anar a presó per defensar la llibertat del poble basc
Mor Julen Madariaga, el cofundador d'ETA que va defensar la via pacífica a Euskadi

Mor Julen Madariaga, el cofundador d'ETA que va defensar la via pacífica a Euskadi

Exiliat a diferents països durant la seva vida, aquest advocat i polític també va anar a presó per defensar la llibertat del poble basc

Actualitzat
TEMA:
ETA
L'advocat i polític Julen Madariaga, que ha mort als 88 anys a Bilbao, durant una entrevista el 2006

Ha mort als 88 anys l'advocat Julen Madariaga, cofundador d'ETA als anys 60 del segle passat i opositor de la lluita armada des de mitjans dels 90, quan es va desvincular del grup terrorista. Madariaga va ser un dels membres més actius d'Herri Batasuna fins que va es va afilar a Aralar, l'escissió d'aquest moviment independentista. També fa formar part d'Elkarri, el moviment pacifista nascut el 1992, per promoure un model de solució pacífica i dialogada per al conflicte del País Basc.

Julen Madariaga Agirre, nascut a Bilbao l'any 1932, va fundar ETA el 1959 amb Benito del Valle, Rafa Albisu i José Luis Álvarez Emparanza, "Txillardegi". Advocat i doctor per la Universitat de Cambridge, va passar de defensar les tesis més dures de la lluita armada durant l'època de més atemptats de l'organització a una postura crítica amb la violència. En els primers anys a ETA va ser un dels encausats en el procés de Burgos i va ser declarat en rebel·lia.

Després de la mort del dictador Francisco Franco, l'esquerra abertzale es va dotar d'un programa polític amb l'Alternativa KAS, de la qual va ser un dels inspiradors. Va ser membre destacat d'Herri Batasuna --creada el 1978-- fins al 1995, quan va abandonar la formació. Ja va començar a mostrar-se crític amb l'ús de les armes des de l'atemptat d'Hipercor, però el desencadenant de l'allunyament de Madariaga amb HB va ser quan el partit no va condemnar l'assassinat del diputat del PP Gregorio Ordóñez a mans d'ETA.

 

Als anys 90, ell i altres membres de l'organització abertzale van evolucionar cap a posicions més pacifistes i van crear el moviment Aralar, que va apostar per passar de les armes a les urnes. També va ser membre la l'organització pacifista Elkarri. A partir d'Aralar va formar part d'Euskal Herritarrok, pel qual va ser candidat per Biscaia, al Senat i al Parlament Europeu.

El 2014 Madariaga va escriure la seva autobiografia, on va assegurar que havia sentit la necessitat de reunir, abans de morir, les seves memòries de militant històric de l'organització terrorista i també les de la seva dissidència, que va culminar amb el seu allunyament definitiu dels postulats d'ETA.

 

El 2018, ETA va deixar les armes i es va iniciar un procés durant el qual Madariaga sempre va defensar que l'organització havia de demanar perdó a les víctimes.

 

Exili i presó

Madariaga va viure l'exili i la presó. Ja va acompanyar el seu pare a Xile durant la Guerra Civil espanyola. El 1942 va tornar al País Basc, on va acabar el estudis secundaris. Després va viure al Regne Unit per estudiar dret a Cambridge, on es va doctorar. De tornada al País Basc va començar la seva activitat política nacionalista participant de la fundació d'Ekin, una escissió dels joves del PNB crítics amb el partit i de la qual acaba sorgint ETA.

En la primera assemblea d'ETA a Baiona, el 1961, París li prohibeix viure en qualsevol dels 12 departaments fronterers amb Espanya. El 1964 és confinat a França. El 1965 marxa a Algèria i el 1972 és expulsat a Xile. L'any 1973 s'instal·la a Biarritz. El 1986 obté la nacionalitat francesa.

L'any 1989 és condemnat a França a quatre anys de presó per col·laborar amb ETA, relacionat en un cas d'empreses tapadora, i se li prohibeix residir durant 10 anys a Iparralde (el País Basc francès). El 1995 surt de la presó i s'instal·la a Bilbao.

Madariaga ha mort d'una llarga malaltia aquest dilluns a la tarda a Senpere, prop de Baiona, al País Basc del Nord. Hi vivia des de fa prop de 20 anys. 

De les reaccions a les xarxes socials per la mort de Madariaga destaca la d'Arnaldo Otegi, entre les de dirigents d'EH Bildu, que ha destacat  el compromís i la lluita de Madariaga per la llibertat del poble basc.


Des de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira també ha recordat la lluita del polític per trobar una via de solució pacifica al conficte basc.

 

ARXIVAT A:
ETAObituariPaís Basc
Anar al contingut