Mor Franco Zeffirelli, director de cinema i escenògraf italià, als 96 anys
Home polifacètic, també va ser polític i director i productor de teatre i òpera
El director de cinema i escenògraf Franco Zeffirelli ha mort aquest dissabte als 96 anys. Es tracta d'una gran figura de la cultura italiana que va obtenir prestigi internacional a partir dels anys 60 amb pel·lícules com "Romeo i Julieta" o "El campió".
Era un gran apassionat dels clàssics de la literatura i de l'òpera, que va dirigir en grans teatres. Bona part de la seva filmografia són les versions per a cinema d'òperes com "Otello", "La Bohème" o "Callas Forever", l'homenatge cinematogràfic a la diva, de qui va ser amic.
Director, guionista, productor, Franco Zeffirelli va realitzar una vintena de llargmetratges en tota la seva carrera. Se'l considera precursor del cinema d'estètica, gènere que va estudiar amb el seu mestre Luchino Visconti.
Va començar a fer cinema als anys cinquanta treballant d'ajudant de direcció amb Rossellini, Visconti o De Sica, tot i que no va guanyar fama mundial fins als seixanta, arran de la pel·lícula "L'amansiment de la fúria", del 1967, amb Richard Burton i Elizabeth Taylor.
El seu següent film, "Romeu i Julieta", va rebre una nominació als Oscars el 1968.
"For saints have hands that pilgrims' hands do touch"
Peter Bridgman (@Peter_Bridgman) 15 de junio de 2019
Franco #Zeffirelli directing the sonnet scene in Romeo and Juliet, 1967
R.I.P pic.twitter.com/4Le4pfrZAy
Aquesta adaptació de l'obra de Shakespeare és la seva pel·lícula més coneguda. Del mateix autor anglès, també va portar al cinema "Hamlet", el 1992, amb Mel Gibson i Glenn Close, i la ja esmentada "L'amansiment de la fúria".
Aquesta lleialtat per Shakespeare va fer que se li reconegués el títol de "Sir" al Regne Unit, l'any 2004.
Pel que fa a l'òpera, va dirigir la producció de "Tosca" a la Royal Opera House de Londres amb Maria Callas el 1964 i "La Bohème" i "Turandot" a la Metropolitan Opera House de Nova York. De fet, la seva amistat amb la diva grega el va portar a dirigir la pel·lícula "Callas Forever" el 2002, amb Jeremy Irons que interpretava un "alter ego" de Zeffirelli.
Home polifacètic, també va ser polític. De fet, Zeffirelli era senador vitalici pel partit Forza Italia de Berlusconi, des del 1996. El mateix Silvio Berlusconi li va encarregar el disseny de l'escenografia per la firma de la primera Constitució Europea el 2004 i que es va dur a terme al Capitoli de Roma.
Berlusconi ha dit al seu compte de Twitter que "no només hem perdut una gran artista, que ha honrat Itàlia, sinó un home de gran profunditat intel·lectual i gran valor moral i gran coratge civil".
Da oggi, senza il maestro Franco Zeffirelli, mi sento più solo.
Silvio Berlusconi (@berlusconi) 15 de junio de 2019
Abbiamo perso non soltanto un grande artista, che ha onorato l'Italia, ma un uomo di grande spessore intellettuale e di grande valore morale e di grande coraggio civile.https://t.co/anyAA20OyN pic.twitter.com/z7czFEWoc4
L'alcalde de Florència, Dario Nardella, ha mostrat el seu condol en nom de la ciutat natal del mestre:
"Mai hagués volgut que arribés aquest dia. Franco Zeffirelli se n'ha anat aquest matí. Un dels millors homes de la cultura mundial. Ens unim al dolor dels seus éssers estimats. Adéu, estimat 'Maestro', Florència mai no t'oblidarà."
Non avrei mai voluto che arrivasse questo giorno. Franco #Zeffirelli se ne è andato questa mattina. Uno dei più grandi uomini della cultura mondiale. Ci uniamo al dolore dei suoi cari. Addio caro Maestro, Firenze non ti dimenticherà mai.🎈 pic.twitter.com/wAWq4YMQ5c
Dario Nardella (@DarioNardella) 15 de junio de 2019