Ernesto Cardenal en una fotografia del 2017 (REUTERS/Oswaldo Rivas)
Managua

Mor Ernesto Cardenal, capellà i poeta, figura del sandinisme i rebel de l'Església

Poeta, revolucionari, candidat al Nobel de literatura, artífex de la teologia de l'alliberament, sandinista, suspès per Joan Pau II i opositor d'Ortega

Actualitzat

El sacerdot i poeta nicaragüenc Ernesto Cardenal ha mort als 95 anys, aquest diumenge, a Managua. Figura clau de la teologia de l'alliberament i incòmode pel Vaticà, va col·laborar estretament amb el moviment sandinista, però els últims anys va criticar el govern d'Ortega. Cardenal ha estat un dels poetes més destacat de l'Amèrica Llatina en els últims anys.

Ernesto Cardenal, nascut a la població nicaragüenca de Granada en el si d'una família acomodada, va estudiar literatura a Managua i Mèxic i després va completar el seus estudis a diverses ciutats d'Itàlia, Espanya, els Estats Units i Suïssa, entre el 1947 i el 1950.

Diumenge va morir a Managua, a causa de problemes cardíacs i de ronyó, segons ha comunicat la seva assistenta i també poeta Luz Marina Acosta. També ha destacat com a escultor en la darrera etapa de la seva vida, però, sobretot, mai va deixar d'escriure.
 

Cardenal va escriure fins a l'últim moment. El 2018 va publicar "Hijos de las estrellas" (AFP)


Proposat pel Nobel de literatura

Un any abans de la seva mort, i ja malalt, Cardenal publicava la seva darrera obra "Hijos de las estrellas". Amb la seva mort Nicaragua perd un dels referents literaris més importants després de Rubén Darío.

La seva obra ha estat traduïda a 20 idiomes i ha rebut nombrosos reconeixaments. El 2009, va rebre el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda. El 2010 la Societat General d'Autors d'Espanya, SGAE, el va proposar com a candidat al Premi Nobel de literatura. El 2012 va guanyar el Premi Reina Sofía de poesia i el 2013 l'ordre de la Legió d'Honor en grau d'oficial del govern francès.

El 2018 Cardenal va rebre el premi Mario Benedetti, que atorga l'Uruguai. El premi el va dedicar al poble nicaragüenc i a l'adolescent Álvaro Conrado, una de les primeres víctimes de les protestes contra Ortega.

El 2013, el govern francès va atorgar a Cardenal la Legió d'Honor en grau d'oficial (REUTERS/Oswaldo Rivas)


De ministre sandinista a opositor d'Ortega

Compromès amb la justícia social, Cardenal va col·laborar activament amb el moviment sandinista a Nicaragua que va enderrocar la dictadura d'Anastasio Somoza. Cardenal va ser ministre de Cultura del primer govern revolucionari, però sobretot va ser un dels impulsors de la teologia de l'alliberament a Sud-amèrica.

 

Els últims anys, Cardenal es va allunyar de la deriva autoritària del govern de Daniel Ortega. El 2007 va qualificar Ortega de "dictador". El 2018 va exigir al president Ortega que aturés "immediatament aquesta repressió que està patint el nostre poble", que ha deixat centenars de presos, morts o desapareguts al país.

Esbroncat pel papa

Ernesto Cardenal va ser una figura incòmoda per al Vaticà. El papa Joan Pau II el va esbroncar en públic, davant de les càmeres de televisió, en la seva històrica visita a Nicaragua el 1983. El pontífex, quan va arribar al país, va renyar Cardenal, de genolls a la pista d'aterratge, per barrejar religió i política.  El papa Woityla el va suspendre del sacerdoci "a divinis", amb altres capellans adcrits a la teologia de l'alliberament, el 1984. Fins poc abans de morir, Cardenal no va poder oficiar actes religiosos.

Cardenal ha estat sempre crític amb l'Església, amb la deriva del govern d'Ortega, i compromès amb a justícia social (AFP)


Intel·lectual i rebel

Però la seva rebel·lia venia d'anys abans. El 1950 va participar en la revolució fallida contra Somoza. Es va donar a conèixer en el món literari amb "Epigramas" el 1961. El 1965, l'any que va ser ordenat sacerdot de l'orde trapense de Kentuky, va escriure "Oración por Marilyn Monroe", que va causar impacte perquè pregava per l'ànima de la sex simbol de l'època. 

Anys més tard, quan lliuitava contra la dictadura de Somoza amb el moviment sandinista, Cardenal es va instal·lar en un un poble de pescadors de l'arxipèlag Solentiname, en el Gran Llac de Nicaragua, que va convertir en una comunitat monàstica utòpica, comunitat d'artistes amb valors religiosos inclinats cap a la teologia de l'alliberament, mai reconeguda per l'Església catòlica.

I ja el 2013, l'autor d'"Hora cero"i el "Canto cósmico", va renegar del paradís de la Bíblia.

"El paraíso no existió, el paraíso está en el futuro. La Biblia habla de un mito del paraíso, pero es un mito. (Charles) Darwin demostró que la evolución humana nunca había tenido tal paraíso"

Les seves opinions eren escasses, però profundes i meditades. Cardenal tenia fama d'estudiós, que passava les hores investigant i escrivint i, per tant, les seves sentències eren molt respectades. 

Sobre el bossó de Higgs va dir:

"Quiero aclarar, la partícula de Dios (…) nada tiene que ver con Dios la jodida partícula esa."

El febrer del 2017, el papa Francesc el va absoldre de "totes les censures catòliques" que li havia imposar Joan Pau II. Agraït, l'autor de "Salmos" va tornar a fer misses, privades i sense túniques, sempre amb la boina negra, camisa blanca i texans, una imatge amb la que sempre serà recordat.

ARXIVAT A:
ObituariEsglésiaCulturaLiteratura
Anar al contingut