Mor el sanguinari dictador ugandès Idi Amin, responsable de 500.000 morts
L'expresident ugandès Idi Amin ha mort als 78 anys a l'hospital King Faisal de la ciutat de Jidda, a l'Aràbia Saudita. Amin, que va governar aquest país entre el 1971 i el 1979, és recordat com un dels mandataris més sanguinaris de la història d'Àfrica. Després del cop d'estat que el va expulsar del poder, Amin va abandonar Uganda i va viure durant una dècada a Líbia i després es va exiliar definitivament a l'Aràbia Saudita.
Aràbia Saudita

Mor el sanguinari dictador ugandès Idi Amin, responsable de 500.000 morts

L'expresident ugandès Idi Amin ha mort als 78 anys a l'hospital King Faisal de la ciutat de Jidda, a l'Aràbia Saudita. Amin, que va governar aquest país entre el 1971 i el 1979, és recordat com un dels mandataris més sanguinaris de la història d'Àfrica. Després del cop d'estat que el va expulsar del poder, Amin va abandonar Uganda i va viure durant una dècada a Líbia i després es va exiliar definitivament a l'Aràbia Saudita.

Actualitzat
Idi Amin Dada, dictador d'Uganda durant pràcticament tota la dècada dels setanta, ha mort aquesta nit a causa de problemes renals en un hospital de l'Aràbia Saudita, on estava hospitalitzat des de feia algunes setmanes. Durant aquest temps ha estat connectat a un respirador artificial a la unitat de cures intensives i estava inconscient. Després de la caiguda del poder, que va exercir de manera despòtica i sagnant, Idi Amin es va refugiar inicialment a Líbia i es va exiliar definitivament a l'Aràbia Saudita. Al dicatador se li atribueixen fins a 500.000 morts, que li van valdre el terrorífic sobrenom del "carnicer de Kampala". Sense donar explicacions La mort avui de l'antic dictador ugandès Idi Amin Dada ha deixat un regust amarg tant al govern ugandès com a organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional, perquè Idi Amin ha mort al seu refugi de l'Aràbia Saudita sense haver respost mai pels seus crims. Amnistia ha valorat aquest fet com una trista il·lustració de la incapacitat de la comunitat internacional per demanar comptes als caps d'estat pels seus abusos respecte als drets humans. Imprevisible, violent i molt perillós, a Idi Amin se'l fa responsable d'un dels períodes més foscos del continent africà, la dictadura que va sumir Uganda en l'horror de 1971 a 1979. Nascut l'any 1925 en la tribu minoritària dels kakwas, Idi Amin Dada va servir a l'exèrcit britànic i després de la independència d'Uganda va arribar a cap de l'exèrcit ugandès. L'any 1971, aquest excampió de boxa va derrocar el règim de Milton Obote, que havia contribuït a la seva escalada al poder. Començaven 8 anys marcats per una violència extrema: assassinats en massa, aniquilació de tribus hostils al règim, creació de grups d'execució, i acusacions de canibalisme són alguns dels horrors del seu règim. Idi Amin era també un dictador apassionat per Hitler i que omplia la premsa internacional amb idees tan extravagants com perilloses, com proposar eliminar tot l'armament convencional del món i substituir-lo per armes atòmiques per assegurar la pau. El 1979, un any després que l'exèrcit ugandès envaís territori de Tanzània, l'expresident Milton Obote va cridar a la insurrecció. L'11 d'abril, el Front Nacional d'Alliberament d'Uganda i l'exèrcit de Tanzània van fer caure Idi Amin, que es va exiliar a Tanzània i a l'Aràbia Saudita, país on ha passat els últims 20 anys de vida.
Anar al contingut