Mor el Nobel de la Pau xinès Liu Xiaobo
Tenia un càncer de fetge terminal i fa un mes va ser excarcerat per raons mèdiques
El Premi Nobel de la Pau xinès Liu Xiaobo ha mort sota custòdia en un hospital del nord el país. Xiaobo havia estat recentment excarcerat per un càncer terminal de fetge, segons ha anunciat en un comunicat oficial.
Xiaobo ha mort als 61 anys després de passar gairebé els últims nou anys a la presó, on se li va concedir el Premi Nobel, el 2010, pel seu activisme a favor de la democratització de la Xina.
El comitè del Premi Nobel de la Pau n'acusa el règim de Pequín perquè considera que no ha rebut l'atenció mèdica que calia.
Liu Xiaobo no era a la Xina quan va esclatar la Primavera de Pequín. Va deixar una carrera prometedora al món acadèmic als Estats Units per participar en el moviment pro democràtic.
En els últims dies la seva mediació va evitar moltes morts d'estudiants, però no va poder aturar els tancs.
Començaven dècades de persecució política, de reclusió en presons i camps de reeducació. Veu silenciada i absència física.
El 1998, quan complia condemna en un camp de treball, podia haver marxat als Estats Units per gestions de Bill Clinton com altres dissidents. Va triar quedar-se a la Xina.
"Quan t'oposes al poder en un país dictatorial com aquest, enfrontar-te a la policia i anar a la presó forma part de la teva feina diària."
Les últimes entrevistes concedides són del 2008, l'any de la difusió de l'anomenada Carta 08 en què juntament amb altres activistes pro drets humans reclamava llibertat d'expressió i democràcia.
El 2009 era condemnat a 11 anys de presó per Carta 08. Premi Nobel de la Pau el 2010. Liu Xiaobo es va tornar a convertir doncs en una figura sense veu, en una absència, paradoxalment, però, cada cop més poderosa, senzillament gràcies a mantenir-se fidel a ell mateix: Sempre va refusar, a canvi de sortir de la presó, admetre que havia comès un crim.
I des d'aleshores i fins ara, silenci. I cruel arrest domiciliari per a la seva dona, Liu Xia.
Fins que el càncer de fetge el treia in extremis de la presó, però per continuar amb Liu Xia vigilats i aïllats a l'hospital Universitari número 1 de Shenyang, sense poder-se veure amb la família fins a l'últim moment.
Perseguit i empresonat per un dels règims més despietats amb la dissidència, Liu Xiaobo havia escrit: No tinc cap enemic. Al contrari que el Partit Comunista xinès, que veu en tot esperit lliure la gran amenaça per a la seva supervivència en el poder.
