Fotografia

Mor el fotògraf Henri Cartier-Bresson, considerat l'"ull del segle XX"

El fotògraf francès Henri Cartier Bresson ha mort a París als 95 anys d'edat, segons ha informat la família de l'artista. Considerat un dels millors fotografs de la història, Cartier-Bresson és un dels testimonis artístics i documentals del segle XX, que va retratar a través de les seves fotografies de guerra, viatges o de perfils dels grans personatges del seu temps. Viatger incansable, Henri Cartier-Bresson està considerat el pare del fotoperiodisme.

Actualitzat
Definit com l'ull d'un segle, Henri Cartier Bresson va néixer el 22 d'agost del 1808 a Chanteloup, al nord de França. De ben petit, va mostrar una especial aptitud per a les arts plàstiques, especialment la pintura. Ja adolescent, es va començar a interessar per la fotografia. Com a corresponsal de guerra va captar les misèries i la tragèdia de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial. Durant la seva llarga vida Cartier-Bresson va fundar la prestigiosa agència fotogràfica Magnum. L'agència era una societat cooperativa creada per independitzar la figura del fotògraf de les exigències de les revistes. Amb Magnum va néixer la necessitat de contar una història amb imatges. Gran viatger, el seu objectiu va immortalitzar fragments de la vida d'indrets tan llunyans com l'Índia, la Unió Soviètica, Estats Units, el Japó, la Xina o Mèxic. Cartier-Bresson va ser abans de res un aventurer amb sort, que amb la seva Leica era als llocs adequats en el moment oportú, fos a l'Espanya republicana, a l'alliberament dels camps nazis, d'un dels quals va escapar, a l'Índia poc abans de la mort de Gandhi o als inicis de la revolució xinesa. Durant la Segona Guerra Mundial va ser empresonat en un camp de concentració nazi, d'on va aconseguir escapar i se'n va venjar retratant l'alliberament de París. Moltes de les més de 700.000 instantànies que va fer són paisatges humans que reprodueixen emocions col·lectives, i les mirades dels retratats són plenes de missatges. Cartier-Bresson havia deixat la càmera fotogràfica als anys 70, per tornar al dibuix i la pintura de l'adolescència. D'aquí va aprendre la composició de l'espai que va aplicar a la fotografia i a la seva concepció de l'"instant decisiu". Cartier-Bresson va crear escola amb els seus treballs, sempre en blanc i negre, i associat com mai abans a un model de màquina fotogràfica, la Leica. Aquesta càmara va revolucionar el món de la imatge gràcies al seu format de 35 mil·límetres, que va alleugerir el pes de les càmares, i el seu disparador silenciós que permetia passar inadvertit al fotògraf. A principis d'any el CaixaFòrum va dedicar una àmplia retrospectiva amb més de 350 imatges del considerat pare del fotoperiodisme. Cartier-Bresson va formar part del renaixement cultural del París de postguerra on va coincidir i es va fer amic de l'escultor Alberto Giacometti o els escriptors Jean Paul Sartre i Albert Camus.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut