Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Mor el director teatral Joan Ollé als 66 anys

La seva llarga trajectòria en la interpretació i direcció teatral es va veure enfosquida, abans de jubilar-se, per les acusacions d'abusos a alumnes que el van apartar de l'Institut del Teatre

Actualitzat

L'actor i director de teatre Joan Ollé ha mort de forma sobtada aquest dimarts, als 66 anys. Director dels primers espectacles de Dagoll Dagom, ha estat reconegut pels seus treballs d'inspiració literària i per obres de clàssics contemporanis. Espectacles seus han inaugurat cites com el festival Grec o el Temporada Alta.

Entre els seus muntatges destacats hi ha "No hablaré en clase", del 1977, "Así que pasen cinco años", de Federico García Lorca (1998), "Víctor o els nens al poder" (2002) o diverses adaptacions de "La plaça del Diamant", de Mercè Rodoreda.

Va presentar amb el seu amic Joan Barril, mort el 2014, el programa cultural "L'illa del tresor" al Canal 33 (1996). D'aquest programa, que va rebre el Premi Nacional de Televisió el 2005, Ollé en va fer una obra de teatre el 2006: "L'illa del tresor (cabaret de paraules)".

També amb Barril, va col·laborar al programa "El Cafè de la República" a Catalunya Ràdio, amb la contraeditorial "L'encíclica de Joan Ollé".

Durant 9 anys, Ollé, entre el 1992 i el 2001, va ser director del Sitges Teatre Internacional, i membre de l'equip de direcció artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004.

La seva llarga trajectòria en la interpretació i direcció en el món del teatre es va veure enfosquida quan, en la seva etapa docent, va ser apartat de l'Institut del Teatre el febrer del 2021, després de diverses acusacions d'abús i assetjament sexual per part d'alumnes. Ell sempre va negar haver tingut "cap comportament legalment reprovable".

Aquestes acusacions, que van implicar el final precipitat de la seva tasca com a professor, van ser arxivades per la justícia.

Pasquins de protesta i denúncia d'abusos a alumnes a l'Institut del Teatre (ACN/Pau Cortina)

Jubilat poc després de deixar l'Institut del Teatre, Oller va fer la seva última aparició pública, el novembre de l'any passat, per presentar el projecte personal d'un petit espai d'assaig i exhibició al carrer Canuda, al centre de Barcelona. Durant aquesta presentació, envoltat de companys i amics, va defensar el seu comportament a les aules i només va admetre algun problema amb l'alcohol.

Més de 40 anys de vida teatral

Nascut a Barcelona, Ollé, que hauria fet 67 anys aquest diumenge, s'inicia en el teatre de molt jove. Gràcies al seu amic Joan Barril, participa amb quinze anys en una obra d'Alexandre Ballester dirigida per J. A. Codina.

Llicenciat en Filosofia i Lletres (UAB) i en Art Dramàtic (Institut del Teatre), es vincula a l'NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari) de Frederic Roda, a partir del qual Ollé i d'altres funden el 1973 Dagoll Dagom.

Amb la companyia, Ollé s'inicia com a director d'escena amb muntatges poètics com l'aclamat "Nocturn per a acordió", de Salvat-Papasseit (1975). Però la fama els arriba, amb unes tres-centes funcions per tot l'Estat, amb "No hablaré en clase", que escriu amb Josep Perramon.

Abandona Dagoll Dagom i treballa sobretot en dramàtics de TVE. Fins al 1983, dirigeix diverses peces per a Teatre del Celobert, com ara "Plany en la mort d'Enric Ribera", de Rodolf Sirera, i "Quan la ràdio parlava de Franco", de Benet i Jornet i Terenci Moix. També escriu cançons, com les de l'àlbum "Veus de lluna i celobert" de Ramon Muntaner.

Des del 1980 és professor de l'Institut del Teatre. N'ocupa el càrrec de subdirector el 1992, durant un any, per assumir la direcció del Sitges Teatre Internacional-Creació Contemporània (SITC), que revitalitza amb espectacles de baix cost i l'estrena d'autors novells. Una tasca que es veu premiada amb un Premi Butaca, el 1998.

Joan Ollé va fer la seva última aparició pública el novembre passat a l'Espai Canuda (ACN/Pau Cortina)

Com a autor, Ollé va estrenar en solitari una desena de textos com "Set i mig", Premi de la Crítica Serra d'Or el 1989, i "Paraules d'amor", Espai Brossa, el 2015. I ha escrit peces breus per a T de Teatre i les píndoles de "Bons propòsits" amb Barril (2002).

Amb una setantena de muntatges al darrere, el 2012 Ollé es postula per dirigir el TNC, però no passa la tria. Escullen Xavier Albertí, que li obre les portes del Teatre Nacional, on Ollé va representar obres de Lorca, Shakespeare i recentment Koltès. També treballa en un muntatge sobre Gil de Biedma per al Lliure.

Entre altres activitats, és el responsable de l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, al Parc de la Ciutadella, el 2009, i també dirigeix les edicions següents fins al 2013.

A més, dirigeix l'acte institucional de la commemoració de la II República (2006) i l'espectacle de presentació de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt, el 2007.

 

Comiats condicionats

Les últimes polèmiques en la carrera de Joan Ollé han condicionat les valoracions públiques de la seva figura, que en alguns casos han estat fredes, i en d'altres directament s'ha optat pel silenci.

Entre els primers a reaccionar, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga ha tuitat des del seu compte personal:

La companyia Dagoll Dagom, que l'ha recordat com a fundador:

O des del Teatre Lliure:

Tot i això, companys, amics i deixebles sí que han volgut testimoniar el seu afecte i posar en valor la seva carrera artística. 

En declaracions a TV3, Salvador Sunyer, director del Festival Temporada Alta, ha qualificat Ollé com "una de les figures del teatre més importants dels últims 40 anys". L'actor Pep Munné l'ha definit com "un creador polièdric i sempre diferencial". La directora del TNC, Carme Portacelli l'ha recordat com "un home trencador i artísticament transgressor". 

El periodista i productor Albert de la Torre ha defensat Ollé ha lamentat que "el record d'un dels més grans homes de teatre que ha donat Catalunya en les últimes dècades, dels més premiats i dels més valorats, quedés eclipsat per una anècdota més mediàtica que una altra cosa, que els òrgans que ho havien de veure han resolt que no hi havia res a imputar, a castigar ni a retreure", ha dit.

ARXIVAT A:
ObituariTeatre
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut